Conceptes d'intel·ligència i emocions: història i teories

Concepte tradicional d'intel·ligència

La intel·ligència és una capacitat humana que ens ajuda a desenvolupar i raonar factors acadèmics, tals com el llenguatge i les matemàtiques. Queden fora de l'abast d'aquest concepte tots els relacionats amb l'emoció o la volició (acte de voluntat).

Concepte d'intel·ligència emocional (inclou emocions)

És el resultat de tenir aquestes habilitats:

• Autodisciplina, basada en l'autocontrol
• Capacitat de motivar-se i guiar-se
• Control i canalització dels impulsos
• Deixar per més enllà (retardar/demorar) la gratificació o satisfacció
• Capacitat de deixar enrere l'egoisme
• Empatia

Història del concepte de la I

S.XIX-Ch. Darwin - teoria de l'evolució (una de les idees fonamentals) - Supervivència del més fort/apte (selecció natural). Alguns psicòlegs ho van incorporar a la societat. Galton defensava la teoria de C.D. DARWINISME SOCIAL (obj. De crítiques) - la manera en la que està org. jeràrquicament la societat és el reflex directe de la major o menor intel·ligència. (piràmide). Va fer un estudi - la I prové de la genètica. Binet i Simon van establir el concepte d'E.M. ja que havien de saber quins nens necessitaven educació especial. Edat Mental / E.Crono x100 = QI.

S'inclinaven més per una explicació tipus ambiental basada en aspectes com l'estimulació o l'educació, contrari al que defensava Galton. Ells no deien què mesuraven els tests, només volien ajudar els nens.

Lewis-Terman va convertir el test en una mesura numèrica de la I i el va fer útil per adolescents i adults. Stern va establir el concepte de QI: resultat d'una fórmula basada en els conceptes d'E.M i E.C.

Avui en dia els tests no proporcionen un QI.

Teories multifactorials - existeix un factor G (factor intel·lectual general) que pot ser més o menys elevat i es descomposa en molts factors particulars (I matemàtica, I verbal, I instrumental...) Els científics determinen que hi ha una correlació entre G i les altres, que si G és alt els descomposats també.

Altres teories neguen el factor G, no hi ha I unitària, només existeixen les específiques, que diuen que hi ha unes 200. Si no hi ha G que determini els factors intel·lectuals específics, una pot sobresortir en unes i presentar valors baixos en altres competències.

SUPERDOTACIÓ: destacació en totes les aptituds intel·lectuals. Són independents, èxit acadèmic (arriben a estudis superiors, l'èxit en les carreres). El perfil acostuma a ser d'una persona sana, ben adaptada (contrari a l'estereotip).

TALENT: destacació d'una aptitud en un àmbit o tipus d'informació determinada.

Definició clàssica de R.M: atribueix un estat permanent i no té en compte la interacció de la persona i el seu medi. Ara es tenen en compte altres factors (funcionalitat social) i no només el número QI.

Diferents tesis de les emocions

Gilbert: les emocions són un sistema de guia (tenim un patró de conducta que ens guia) del nostre organisme.

Punset: no hi ha I sense emocions (poden haver-hi emocions sense I). No poden prendre decisions sense emocions (motivació). Hi ha persones que no controlen les seves emocions. Pot tenir conseqüències negatives per a ell i per a altres persones.

Seligman - la felicitat no depèn de factors externs com diners, coses, persones, circumstàncies, sort.

Evans - les emocions són la manera/mecanisme en la que la natura ens motiva. Amb l'evolució (biològica i cultural) tenim altres maneres per a motivar-nos i orientar-nos en la vida.

Damasio: explica les teories d'Spinoza, Hume i Kant. Kant - hem de suprimir el sentiment negatiu // S - per contrarestar una emoció negativa només es pot amb un sentiment positiu major. Hume - positivisme lògic.