Conceptes religiosos i espirituals

Consciencia:

Facultat psíquica humana que permet adonar-se de les coses de forma subjectiva i conèixer de forma responsable i personalitzada les situacions que ens afecten i els deures que es deriven d'aquest coneixement responsable.

Crisma:

Oli barrejat amb bàlsam aromatitzant que es fa servir per a la unió en alguns sagraments (Bateig i Confirmació) i també per a consagrar esglésies i altars. El bisbe és consagrat pel bisbe en una missa celebrada el Dijous Sant.

Culte:

Conjunt d'actes o ritus mitjançant els quals es manifesta el coneixement de l'excel·lència i omnipotència de Déu. Per al cristianisme, el culte és també una forma de comunicació amb Déu.

Diaspora:

Dispersió d'un poble per diverses parts del món. El poble jueu ha sofert diversos episodis de diàspora al llarg de la història, després que fos ocupat el seu territori per diferents atacants, tant en l'època de l'Antic Testament com en l'època romana.

Egocentrisme:

Actitud psicològica que porta a constituir-se un mateix com el centre de l'univers i a considerar les coses i fins i tot les persones només des de la perspectiva de l'unitat.

Exili:

Allunyament forçós del territori d'origen, normalment per motius polítics. En la Bíblia, l'època de l'exili es refereix al trasllat a Babilònia d'una part dels habitants del regne de Judà en el segle VI aC.

Lavatori dels peus:

Acció significativa de Jesús abans de l'Últim Sopar, per mostrar als seus deixebles que havien de ser servidors dels altres. El gest es repeteix com a ritu cada any en la celebració cristiana del Dijous Sant.

Oracle:

Per a molts pobles antics, forma d'endevinació que consistia en una resposta que suposadament donava la divinitat a diverses demandes. En la Bíblia es refereix a la Paraula de Déu anunciada pels profetes, especialment quan s'anuncia un esdeveniment futur.

Ritu:

Forma de celebrar, seguint unes normes d'origen sagrat, una acció de culte, un sagrament, una cerimònia... Inclou gestos significatius, pregàries, cants, postures, danses, objectes simbòlics...

Salvació:

En la majoria de les religions, estat en què l'ésser humà aconsegueix la plena identitat, alliberat del mal i en molts casos (com en el cristianisme) alliberat fins i tot de la mort. La salvació sol identificar-se amb la felicitat definitiva.

Teocràcia:

Forma de govern en què la sobirania és exercida teòricament per la divinitat i, en la pràctica, per la classe sacerdotal, que aplica un codi legal. Jesús, els qui esperaven un Messies polític, confiaven que instauraria una teocràcia de Jahvè, regida per la Llei religiosa jueva i sense influències estrangeres.

Unció:

Ritu consistent a untar o friccionar (ungir) amb oli persones o coses, per significar un ús sagrat. En l'Antic Testament s'ungien els jutges, els profetes i els reis. El cristianisme catòlic i l'ortodox mantenen la unció amb oli consagrat en sagraments com el Bateig, la Confirmació, l'Orde sacerdotal i la Unció dels Malalts.

Vocació:

Crida de Déu a algú convidant-lo a una missió o funció determinada. En el cristianisme es considera que tots els cristians i cristianes són cridats per Déu a la santedat en l'estil de vida propi de cadascú. D'una manera específica, també es parla de la vocació sacerdotal i de la vocació religiosa.