Condicionament Clàssic i Instrumental: Aprenentatge i Conducta

Adquisició i Extinció del Reflex Condicionat

L'adquisició del reflex condicionat ocorre quan associem un estímul amb alguna cosa que ens agrada. Pavlov va observar aquest fenomen amb uns gossos que tenia al laboratori. Era conscient del desig que tenien els gossos pel menjar. Inicialment, aquest mètode no li va resultar útil i el va descartar.

Quan una persona ingereix menjar, el cos reacciona produint saliva; per tant, davant del menjar hi ha una producció de saliva. Pavlov tenia curiositat pels gossos i va voler investigar què sentia un gos en sentir el so d'una campana i en posar-li menjar a la boca, per veure la producció de saliva que generava en cadascun d'aquests casos. El procés de condicionament va tenir èxit gràcies a aquest estudi.

En resum, cada cop que Pavlov tocava la campana, el gos salivava perquè sabia que hi havia menjar, encara que no el veiés. L'extinció d'aquest reflex es produeix quan la relació entre els estímuls i el resultat esperat canvia (si sona la campana i no arriba el menjar, al final el gos deixarà de salivar).

Conductisme de Watson

Interessat únicament en la conducta i no en l'experiència conscient, Watson negava qualsevol altra característica humana innata excepte les connexions estímul-resposta, anomenades reflexos.

• Objectiu: explicar com aprenem les diferents conductes.
• Conducta: resultat de reflexos condicionats, és a dir, de respostes apreses en forma de condicionament clàssic.
• Reflexos: resultat de les conductes apreses, defensant la importància de l'entorn respecte a l'herència.

Si un estímul apareix al costat de l'estímul que produeix la resposta reflexa, després de diverses repeticions, el nou estímul produirà per si sol la resposta.

Condicionament Instrumental: Thorndike i Skinner

Consisteix a esperar que l'animal realitzi una conducta determinada i, després, se li concedeix l'estímul (si el gos dona la pota, li donen una galeta).

Thorndike va fer un experiment amb un gat, al qual se li presentava menjar després de prémer una anella. Va concloure que els animals i les persones actuaven per mitjà de l'assaig i l'error com a forma d'aprenentatge. Aquesta conducta la va anomenar llei de l'efecte.

La caixa d'Skinner: una palanca que, en prémer-la, feia caure menjar a la gàbia.

Condicionament Instrumental: Reforç Positiu i Càstig

Si volem que una conducta es repeteixi, apliquem un reforç positiu. Qualsevol estímul desagradable pot ser un càstig. Per evitar o millorar una conducta, s'utilitza aquest condicionament. És un procés d'aprenentatge.

• Reforç positiu: recompensa per fer una acció determinada (si un nadó diu "mama", se li fan carícies; si aproves l'examen de psicologia sense fer trampes, la recompensa és la bona nota i la satisfacció personal).
• Càstig: el contrari del reforç positiu (si suspens l'examen de psicologia, tens mala nota i els teus pares s'enfaden i et castiguen). La finalitat del càstig és eliminar una conducta negativa.

Condicionament Instrumental: Omissió i Reforç Negatiu

L'omissió del reforç consisteix a retirar l'estímul d'una conducta. El seu objectiu és extingir una resposta.

Per exemple, si hem premiat un ratolí per clicar un botó amb menjar i, en un moment donat, deixem d'oferir-li menjar, la tendència a prémer el botó acabarà desapareixent.

En l'àmbit escolar, es podria atribuir a deixar de recompensar amb bones notes aquelles persones que estudien de memòria. Si avaluem les persones que entenen en comptes de les que memoritzen, aconseguirem que la gent deixi d'estudiar de memòria.

El reforç negatiu és força complex. Perquè es produeixi, cal que la persona rebi un estímul constant i que només el pugui vèncer amb una conducta determinada. Un exemple seria un nen que plora tota l'estona fins que el seu pare li compra un gelat. També podríem posar l'exemple d'una futbolista que juga malament i la gent la increpa; l'única manera que cessin els crits és jugar millor.