Condicionament clàssic i instrumental: Pavlov i Skinner
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,33 KB
El condicionament clàssic: Pavlov
Neuròleg rus que va estudiar el mecanisme de la conducta dels animals, les seves conclusions es van traslladar als mecanismes de conducta dels éssers humans.
Els reflexos incondicionats
Són reaccions automàtiques i innates de l’organisme davant el medi (instints), són conductes hereditàries i automàtiques pròpies de cada espècie.
Els reflexos condicionats
Acte reflex, després d’un procés d’aprenentatge. Podem fer que un reflex sigui condicionat, també podem fer que el condicionament desaparegui (no s’esborren del tot). Exemple del gos amb la campana.
Condicionament clàssic: estímul → refelx (campana→ salivació), permet l’aprenentatge
Generalització i discriminació d’estímuls
La generalització, es produeix quan una resposta condicionada es fa a elements que tenen característiques similars a l’estímul condicionat.
La discriminació, és la capacitat de distingir l’estímul condicionat original i els estímuls que s’hi assemblen.
El condicionament instrumental: Skinner
El seu objectiu prioritari va ser el descobriment de les lleis que regeixen l’aprenentatge. Va fer experiments amb ratonlins → condicionament instrumental
1. acció sobre el medi (animal investiga)
2. assaig i error
3. fer acció produeix resposta
4. relacionar l'acció amb la resposta
5. la conducta es manté gràcies al reforç (menjar)
Reforç positiu
Provoca una conducta a través d’un reforç positiu → premi el qual incrementa la possibilitat de que la conducta es repeteixi. El reforç positiu pot ser primari o secundari.
Càstig
Presència d’un reforç negatiu → recepció d’un estímul negatiu (càstig), té com a finalitat evitar la conducta determinada.
Omissió del reforç
Forma de càstig que retira l’estímul positiu de la conducta. L’objectiu és l’omissió de la resposta.
Programes principals de reforç
- Programes principals de raó → reforç s’administra desprès d’un nombre de respostes correctes.
- Programes parcials d’interval → reforços relacionats amb el temps transcorregut
Programes de reforçament
Reforçament continu
Cada resposta dóna lloc a l’aparició d’un reforçador.
Reforçament intermitent
Les respostes només es reforcen algunes vegades.
Tipus:
Raó fixa
Un reforç s’obté després d’un nombre fix de respostes.
Ex: Una costurera rep tants diners per cada deu camises que cus.
Raó variable
Es reforça una conducta a l’atzar, després d’un nombre variable de respostes.
Ex: Les màquines escurabutxaques i altres jocs d’atzar.
Interval fix
Es reforça una conducta després d’un període de temps determinat.
Ex: Salari setmanal d’un oficinista.
Interval variable
El reforç està disponible després d’un temps que varia aleatòriament.
Ex: Un professor que fa exàmens cada setmana. Els alumnes estudien habitualment, perquè no saben quan es produirà el nou examen.