Condicionament Instrumental: Tipus i Programes de Reforç

4 Tipus de Condicionament Instrumental

1. Reforç Positiu

Un reforç positiu és un objecte, premi o conducta que incrementa la freqüència de la resposta. Per exemple, el menjar i els diners són reforços positius comuns.

L'efectivitat del reforç positiu depèn de les següents variables:

• Com més gran és la quantitat de recompensa, més gran és l'esforç realitzat.
• Entre el reforç i la conducta reforçada hi ha d'haver una proximitat temporal.
• El nivell de motivació és fonamental en l'aprenentatge.

2. Reforç Negatiu

El reforç negatiu es produeix quan la realització d'una conducta elimina un estímul aversiu o desagradable. Hi ha dos procediments principals:

• Condicionament d'escapament: En aquesta situació, l'estímul aversiu es presenta contínuament, però es pot interrompre si es dóna la resposta instrumental.
• Aprenentatge d'evitació: L'estímul aversiu es programa per a ser presentat en el futur i la resposta ho impedeix.

3. Entrenament per Omissió

L'entrenament per omissió es produeix quan la resposta operant impedeix la presentació d'un reforçador apetitiu o d'un fet agradable.

4. Càstig

El càstig és el preu que es paga per una conducta no desitjada i serveix d'amenaça per a aconseguir l'adhesió a certes normes. El càstig provoca la disminució d'una conducta.

Els psicòlegs distingeixen entre càstig positiu i negatiu:

• Positiu: Consisteix a administrar un estímul indesitjat.
• Negatiu: Implica retirar un estímul desitjat pel subjecte.

Els factors que influeixen en l'aplicació del càstig són: intensitat, aplicació immediata després d'ocórrer la conducta i constància.

Programes de Reforç

Els programes de reforç són patrons o regles que indiquen el moment i la manera com l'aparició d'una resposta anirà seguida d'un reforç. Hi ha dos tipus bàsics de reforç:

• Reforç continu: Cada resposta dóna lloc a l'aparició d'un reforç.
• Reforç intermitent: Les respostes només es reforcen algunes vegades.

4 Programes Bàsics de Reforç

• Raó fixa (RF): Un reforç s'obté després d'un nombre fix de respostes.
• Raó variable (RV): És semblant al programa RF, excepte que el nombre de respostes necessàries per a obtenir un reforçador varia aleatòriament.
• Interval fix (IF): El reforç es lliura al subjecte per la primera resposta que dóna transcorregut un temps, que és constant d'una ocasió a la següent.
• Interval variable (IV): El reforç està disponible després d'un temps que varia aleatòriament.