La construcció de les sensacions i la percepció en el sistema nerviós

Estímuls organitzats

Perquè un estímul faci de pont físic entre el medi i el nostre organisme ha de tenir 3 qualitats:

• L'estímul ha de ser produït per neurones aferents dels sentits.
• L'estímul ha de reflectir clarament els canvis que es produeixen a l'entorn de l'animal i en ell mateix.
• L'organisme respon al medi gràcies a les neurones eferents i orienta així la interacció amb el medi.

Tot això és confirmat per la simetria del sistema nerviós en les dues branques, sensorial i motriu. Les cèl·lules sensorials s'han especialitzat de manera que responen a les alteracions del medi. De la mateixa manera com ho fa el sistema sensorio-neuronal receptor de l'estímul, el neuromuscular efector de l'acció es ramifica progressivament del centre cap a la perifèria. Les cèl·lules neuronals, quan capten els estímuls, tracten de donar la resposta més eficaç, la qual continuament és millorada amb l'experiència.

Construcció de les sensacions

Durant l'evolució animal, les cèl·lules sensorials s'han especialitzat de manera que responen als estímuls corresponents per assegurar la perfecta adaptació al medi ambient. Els òrgans dels sentits transformen els estímuls físics en impulsos nerviosos que arriben a la zona cortical del cervell (centre del sistema nerviós). El cervell és una xarxa complexíssima de neurones amb emissors i receptors de substàncies químiques. Aquesta interacció analitza el flux continu de senyals i els selecciona en funció d'experiències passades. Això dóna lloc a la sensació que és un tot estructurat, combinat i entrellaçat. La resposta perceptiva no és una associació entre les sensacions i les experiències passades, com pensava Wundt, més aviat és la selecció de la informació més apropiada emmagatzemada al cervell d'acord amb les dades sensorials del moment en què es produeix. Però, percebem els objectes tal com són? Percebem allò pel que estem capacitats segons els nostres llindars perceptius i no és pas una còpia passiva de la realitat, sinó que intervé l'activitat cerebral. Quan percebem, desenvolupem una activitat configuradora que té com a resultat integrar la informació que estimula els òrgans sensitius amb la que ja teníem emmagatzemada. Allò que anomenem objecte és l'estructura que s'ha establert mitjançant la construcció de les sensacions en la percepció. (Cada espècie animal configura els objectes d'una forma determinada). La percepció és la unitat bàsica del coneixement sensible, integra les dades de la realitat que capten els sentits i els converteix en actes d'experiència (és un saber de les coses percebudes). A l'contrari d'allò que pensaven els associacionistes empiristes, la unitat perceptiva és més que un mosaic d'impressions sensorials inconnexes (és una integració psicofísica que dóna lloc a l'objecte conegut). És un procés sensitiu-cognoscitiu. La Gestalt afirma que la totalitat percebuda no és un mosaic de sensacions, sinó configuracions. Les tesis configuracionistes afirmen que la percepció comporta un cert saber sobre els objectes percebuts, cosa que proporciona el marc historic-cultural. També gràcies al llenguatge denotem objectes. I segons Sapir, Whorf i Schaff, l'estructura de cada llengua influencia en la percepció del món.