Context històric neoclassicisme

Neoclassicisme Context històric i artístic: Des de la meitat del Segle XVIII comencen a produir-se grans canvis socials. La burgesia comença la lluita per fer caure l’absolutisme i tot l’Antic Règim. Aquesta classe social vol que es facin reformes socials i econòmiques. La Revolució Industrial proporcionarà a aquesta burgesia la possibilitat d’ascendir a l’escala social i aconseguir no únicament riquesa si no prestigi i influència política i cultural. Al món aristocràtic, lligat a la propietat de la terra com a font de riquesa, la nova burgesia oposarà tota una sèrie de activitats industrials i econòmiques que acabaran convertint-la en la nova elit social i cultural, que oferirà nous valors com l’exaltació de la propietat privada, el treball, l’estalvi, el individualisme i la família com a base de la societat. Per altra banda, els principis de la Il·lustració deixaran al descobert les contradiccions del Despotisme Il·lustrat; això farà que a França s’iniciï un moviment demanant reformes que acabarà en revolució: La Revolució Francesa. Aquesta revolució, sorgida de la crisi del estat absolutista es convertirà en el més clar reflex del liberalisme, el nou corrent polític que resumeix les aspiracions polítiques i econòmiques de la burgesia. Aquestes idees es van estendre per Europa per l’ocupació napoleònica i van anar canviant la societat.  Característiques de l’estil A la segona meitat del Segle XVIII apareix la recerca d’un art alternatiu als excessos del Barroc i del rococó. Winkelman (historiador de l’art) diu que aquest requisit es troba a l’art clàssic, equivalent a “racional”. Aquest art vol servir a la societat a la segona meitat de segle, és l’art dels Il·lustrats, el qual l’identifiquen a una societat lliure de dogmes.

L’estil neoclàssic s’acaba convertint en un art al servei de les idees revolucionàries, i més tard en vehicle de propaganda al servei de l’Imperi napoleònic. Rebrà una influència decisiva del redescobriment l’antiguitat clàssica (descobriment de Pompeya i Herculano). Tres de maig 1808 Francisco de Goya

Cronologia: 1814 Tècnica: oli sobre tela Mides: 2,68 × 3,47 Estil: neoclàssic-ROMàntic Localització museu du louvre París Context històric: Aquest quadre fou pintat el 1814, sis anys despré dels fets que representa.  A començaments de 1808 les tropes napoleòniques van entrar a Espanya, amb l’excusa de la invasió de Portugal, segons l’acord pres en el tractat de Fontenebleau, i van ocopar les principals ciutats. L’ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la independència (1808-1814), que a Catalunya es coneix com “la guerra del Francès”. Tema: Aquesta pintura, fa al·lusió als fets que es produïren a Madrid el maig de 1808 i que provocaren l’inici de la Guerra de la Independència. El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid va rebel·lar-se, en un aixecament popular espontani contra les tropes d’ocupació francesa. Com a represàlia d’aquest aixecament, a la matinada del 3 de maig es produí l’afusellament (a la Muntanya del Príncipe Pió) dels patriotes de Madrid, per part del exèrcit de Napoleó. Estil: Es molt difícil inscriure Goya dins d’un estil determinat. L’estil de Goya és personal, fòra dels cànons i les regles académiques, s’anticipa a estils posteriors a la seva època. Obra precursora del romanticisme per la visió subjectiva de la realitat, sense idealitzar-la, fins i tot presentant els aspectes desagradables d’aquesta. Trionmf del color i dels sentiments, llibertat i imaginació de l’artista que el fan allunyar-se de l’estil vigent: el Neoclassicisme.