La Contrareforma i la difusió del catolicisme

Davant de la amença del protestantisme, el papa va crear la Congregació del Sant Ofici o Inquisició Romana, diferent de la Inquisició medieval: era un tribunal eclesiàstic permanent. Els sospitosos d'heretgia eren sotmesos a un judici, anomenat acte de fe. En aquesta cerimònia els condemnats havien d'abjurar públicament les seves creences i podien tornar a l'església. En alguns casos, els qui no es retractaven eren condemnats a la foguera. També es va crear la Congregació de l'Index que s'encarregava de publicar la llista de llibres.

La jerarquia eclesiàstica va impulsar a l'interior de l'església un moviment de renovació conegut amb el nom Contrareforma: tenia com a objectiu corregir els errors propis i defensar els dogmes de la fe catòlica. Amb aquesta finalitat el papa Pau II va convocar el Concili de Trento. El concili va confirmar els dogmes principals de la doctrina catòlica. Va confirmar els set sagraments, el caràcter sagrat de la missa i el culte de la Mare de Déu i dels sants. La Vulgata és la traducció llatina de la Bíblia feta per sant Jeroni. El concili va mostrar també una voluntat ferma de reformar l'administració i la disciplina eclesiàstiques. Es van adoptar un seguit de mesures: es van prohibir la venda d'indulgències, es van crear seminaris, es va obligar els bisbes a residir en la seva diòcesi i es va instar el clero a dur una vida exemplar i a respectar el celibat. La necessitat d'instruir infants en la doctrina correcta va comportar la publicació del catecisme.

La reforma dels franciscans va originar l'ordre dels caputxins, i Santa Teresa de Jesús va renovar l'ordre del Carmel. Entre els ordres nous destaca la Companyia de Jesús. Els jesuïtes, que tenen una disciplina molt rígida i que depenen directament del papa, es van convertir en l'instrument més important de la Contrareforma. Els seus mitjans d'actuació van ser la predicació, la confessió i l'ensenyament. També van escampar la predicació fora d'Europa amb la funció de missions.