Les corts medievals i altres fets històrics a la Corona d'Aragó

Les corts medievals

Les decisions de govern al principi dels regnes cristians, les discutien el rei amb els motaris de la Cúria en el Consell Reial. A partir del segle XII els monarques van deixar entrar als representants de les ciutats per demanar diners d'aquests. Va donar lloc al naixement de les corts, on es representaven els tres estaments medievals: els nobles, l'estat popular i els clergues. Les primeres van ser del regne de Lleó en 1188, també en el XIII el regne de Castella i la corona d'Aragó i Navarra. Les convocava el monarca i eren temporals, es dissolien una vegada tractat l'afar. S'aprovaven lleis, però el principal eren els nous impostos que necessitaven. Abans de concedir els diners, presentaven propostes i peticions al rei.

Les conquestes militars de la Corona d'Aragó

Amb el desenvolupament del comerç de la Corona d'Aragó, per protegir-lo feien conquestes militars. La expansió va començar al final del XIII, quan Pere el Gran va ocupar Sicília i al començament del XIV Jaume II va ocupar la de Sardenya. Més endavant els almogàvers van arribar als ducats d'Atenes i Neopàtria, vassalls d'Aragó. En el XV Alfons V el Magnànim va conquerir Nàpols.

La ciutat de València en el XV

València tenia uns 70.000 habitants, era la ciutat més poblada de la península i una de les més poblades d'Europa. Dins de la muralla vivien unes 40.000, la majoria cristians. Hi havia un barri musulmà, la moreria, i un jueu, el call, que va ser assaltat al 1391, això va provocar que molts abandonessin la ciutat. Els mudejars i jueus, molts es van convertir al cristianisme, van desenvolupar el comerç i van aportar noves tècniques a la ciutat.

La reconquesta del territori valencià

La conquesta va ser ràpida, de nord a sud. Jaume I va conquerir Morella, Borriana fins a València, que es va rendir en 1238. Al final va tenir un enfrontament amb el Regne de Castella, perquè va conquerir territoris de Castella. Va finalitzar amb el tractat d'Almirra i va establir fronteres del regne, incorporant la Corona d'Aragó. En 1296 va conquerir Murcia, Alcant i Elx.

Xarq Al-Andalus

Entre el 713 i 714, l'emir Abd al-Aziz va ocupar les terres valencianes. Els musulmans les van anomenar Xarq Al-Andalus, terra situada al llevant d'Al-Andalus. Teodomir, un noble visigot, va acceptar la sobirania musulmana, va pagar tributs a canvi de mantenir les seves propietats. En VIII, IX i X, es van crear les grans taifes de Dénia i de València. Aquests regnes van ampliar o reduir el seu territori en enfrontaments amb les taifes veïnes. Els reis de les taifes contractaven guerrers, com el Cid, que va acabar conquerint la ciutat de València. La majoria de la població cristiana, els mossàrabs, es va convertir a l'islam (muladís) i van usar la llengua. També molts d'àrabs i berbers del nord d'Àfrica. Xarq Al-Andalus va estar integrada en el món islàmic cinc segles, fins que va ser conquerida per Jaume I, rei de la Corona d'Aragó en el XIII.