Creences i pràctiques religioses

Ofrena: Es feien per posar-se en contacte amb la divinitat o realitat superior, amb la finalitat de demanar-li favors o ajut.

Dualisme: Trencament en 2 que dóna lloc a forces contràries, però alhora complementàries, que governen i determinen el dinamisme del món.

Politeista: Persones que admeten que existeixen diversos déus, que generalment són representacions d'aquelles forces dualistes.

Màgia: Consisteix en la creença que certes persones, objectes i rituals posseeixen per si mateixos una força misteriosa que és capaç de guarir o perjudicar les persones i, també, de dominar les forces de la natura. Es considera també màgia l'actitud de la persona que intenta utilitzar Déu en benefici propi. La màgia, doncs, desvirtua el sentit de la relació entre Déu i la persona.

Superstició: Parteix d'una visió d'infortuni de la realitat. La persona supersticiosa creu que unes forces misterioses i sobrenaturals poden fer-li mal, mitjançant objectes o accions, i pretén evitar-ho. També intenta equilibrar aquestes forces sobrenaturals mitjançant objectes i conjurs. La superstició també difereix de la religió pel tipus de relació desmesurada de temor i por que pateix l'ésser humà envers Déu.

Idolatria: Els idolàtres adoren o divinitzen persones o coses. És a dir, ofereixen alguna persona, lloc o cosa el culte que cal retre a Déu. La idolatria no és religió perquè ha substituït el concepte de Déu per un altre de característiques humanes o, fins i tot, materials.

Indiferència: La indiferència és una resposta evasiva davant la dimensió religiosa que un sent en la recerca del sentit de la vida. L'indiferent ignora Déu.

Agnòstic: Els agnòstics no poden afirmar ni negar l'existència de Déu. Només valoren la persona i la situen en el centre del món. Viuen al marge de Déu perquè estan convençuts que la ment no pot sortir fora, a abastar Déu, ni el pot explicar.

Ateu: Els ateus neguen i rebutgen la possibilitat de l'existència d'un Ésser Superior o Déu i, per tant, busquen la felicitat i el sentit de la vida lluny de Déu.

Llibertat religiosa: És un dels drets humans fonamentals. Es tracta de que qualsevol persona pugui ser de la religió que vulgui, sent creient o no creient, i que ningú es queixi de la seva decisió.