La Creu: Origen, Simbolisme i Evolució Històrica

La Prehistòria: En el Paleolític apareix per primera vegada un gran nombre de creus, de creus esbiaixades o en diagonal, tallades o covades en ossos o adherides a les parets de les coves on es practicaven cultes. En el Neolític i a l'Edat de Bronze es troben creus en diagonal, a les quals es donen diferents interpretacions. Es podria explicar com un intent de protegir els aliments, sobretot quan es tracta de recipients per a les ofrenes funeràries o d'urnes.

Creu Gammada

És un dels signes més donats a les interpretacions i malentesos, presidint l'ús i explicació en els moviments nacionalistes i feixistes de la primera meitat del segle XX, amb una forta càrrega antisemita. Va sorgir de la creu radiada, eliminant la línia circular i transformant-la en un quadrat. Els extrems en direcció assenyalen un moviment en el sentit d'un cercle. Va rebre un significat solar com el que té l'esvàstica a l'Índia, a més és el símbol del cicle etern. Quan els extrems giren cap a l'esquerra, el signe s'anomena sauvàstica i significa desgràcia i mort.

Creu Rotatòria

Va ser especialment preferida a l'Edat de Bronze. A la regió central europea es portava com un signe benèfic que procurava protecció. Darrere podria donar-s'hi el significat d'un símbol solar. La creu dins d'un cercle va ser adoptada ben aviat pel cristianisme. Cal suposar que l'antic significat solar el va recollir la jove església aplicant-lo a Crist. A l'església catòlica i ortodoxa la creu radial té el significat de la sobirania de Crist a tot el món o de la seva victòria sobre el cosmos.

La Creu de Llaç

En representacions de l'Egipte antic, un llaç lligat en forma de creu equival al jeroglífic de la vida. S'hi ha volgut reconèixer la unió d'allò masculí amb allò femení o una imatge de l'ànima que supera la de la mort. A l'inici es tractava d'uns nusos màgics. Per la seva semblança amb les claus, s'ha vist en aquest símbol com la clau per obrir el regne dels morts. És per això que també se l'ha anomenat clau de la vida o clau del Nil.

Nou Món

Quan els conqueridors i els missioners van arribar al Nou Món, més d'un va creure trobar petjades d'un cristianisme desaparegut a les figures cruciformes que apareixien moltes vegades entre els indis. La creu va poder haver arribat fins a Amèrica des de Sibèria o es va poder haver desenvolupat allà mateix de forma autònoma. La creu pot estar representada per dos ossos creuats, amb un significat de mort.

Creu Cristiana

El que distingeix la creu cristiana de totes les altres creus és el significat que li dona el crucificat. Només per ell esdevé la creu un autèntic misteri. L'esdeveniment de la creu representa una humiliació vergonyosa i una exaltació gloriosa, el patiment de l'home fins a la mort i la consegüent ascensió al cel del fill de Déu.

Àncora

Els romans la crucificaven com a pena de mort, i mentre va continuar essent una forma de càstig per a criminals i esclaus. Es representa amb la imatge de peixos, símbols de les ànimes que es confien a la protecció de la creu. Un dofí s'enrosca a l'àncora, com a signe de Jesús crucificat.

TAU

Es va interpretar com un signe misteriós de la creu. Es pot qualificar que a l'alfabet hebreu la darrera lletra, la taw, s'escrigui en forma de x o de t. La X pot ser la lletra inicial de Crist.

Creu de Constantí

L'emperador Constantí se li va aparèixer una nit un àngel que li va dir: "Mira allà en el cel la creu, pren-la com a estàndard teu, i amb aquest senyal venceràs". Constantí va fer col·locar damunt la seva bandera l'anagrama per les dues primeres lletres del nom grec de Crist (khi (X) i rho (P)).

Creu Grega i Llatina

Amb els seus braços d'igual longitud apareix cada cop més la creu llatina amb el pal vertical més llarg. Per la seva semblança amb la figura d'un home quan estén els braços, va semblar especialment apta per convertir-se en la creu de la passió de Jesús.

Creu Gemmada

Es va decorar amb l'ús de metalls nobles i pedres precioses, l'espera esperançada i l'homenatge al senyor que vindrà. Les gemmes, les pedres precioses que més eren emprades per a l'ornamentació. Evangeliari de Ràbula: el costat dret de Crist correspon a la vida eterna i mostra divinitat, cantó esquerre vida terrenal, vida present.