Crisi de 1929 i Art del Segle XX: De la Prosperitat al Crac
Clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,57 KB
De la Prosperitat al Crac
Una Economia Fràgil
- La riquesa estava repartida de manera desigual.
- El cinema i la publicitat van influir en el consum.
- L'abundància de crèdit va disparar el consum i l'endeutament.
- L'agricultura havia augmentat la superfície cultivable.
- Acabada la guerra, la producció es va disparar i els preus van caure en picat.
- Els derrotats, obligats a pagar reparacions de guerra als aliats.
- Els Estats Units prestaven diners a Alemanya i als seus antics socis.
- Es basava en un fluix triangular de capitals.
El Crac de 1929
- Les empreses no havien augmentat els seus beneficis; alguns inversors van veure la fragilitat del sistema.
- 28 d'octubre de 1929 (Dijous Negre): Pànic a la borsa de Nova York. Les empreses feien fallida i centenars de milers de treballadors van perdre la feina; en un mes, els afectats eren milions.
La Bombolla Especulativa
El desencadenament de la crisi va ser una bombolla d'especulació a la borsa de Nova York, que va generar eufòria.
Molts petits estalviadors mai havien invertit en accions. Això va fer pujar les cotitzacions, i aquesta pujada va animar encara més gent a comprar accions d'empreses que ni tan sols coneixien, demanant préstecs.
En canvi, la inversió en l'economia productiva va descendir perquè era més fàcil guanyar diners comprant i venent accions.
L'Art de les Primeres Dècades del Segle XX
L'Època dels Ismes
Entre els "ismes" de les primeres dècades del segle XX, destaquen:
- Cubisme: Fundat per Pablo Picasso i Juan Gris. Presenta simultàniament diversos punts de vista.
- Fauvisme: Característic del nord d'Europa.
- S'inicia la pintura abstracta de la mà d'un dels artistes expressionistes: Vassili Kandinski.
La destrucció per la guerra i les il·lusions desperten la Revolució Russa i la psicoanàlisi.
Durant els anys vint es desenvolupen nous i diversos estils:
- Surrealisme i Dadaisme
- Realisme expressionista
En el període entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial:
- Prolifera la figura de l'artista compromès.
La Nova Arquitectura
Des de 1900, una nova arquitectura racionalista va reaccionar davant dels excessos decoratius del Modernisme. Els seus trets:
- Rebuig de l'ornamentació: simplicitat de formes i volums. Es basa en la seva funcionalitat.
- Ús de nous materials: l'acer, el vidre i el formigó armat.
- Estandardització i planificació racional: disseny de mobles i objectes industrials.
Walter Gropius, de l'escola alemanya de disseny, art i arquitectura Bauhaus, va impulsar aquest moviment.
Va sorgir l'arquitectura orgànica, que buscava la relació entre la naturalesa i l'edifici.
La Ruptura amb la Tradició: Les Avantguardes
En les primeres dècades del segle XX es va consumar una ruptura radical amb la tradició de l'art europeu. Els moviments de les arts plàstiques tenen en comú el caràcter experimental, arriscat i el rebuig de l'estètica clàssica, alhora que l'interès per l'art primitiu i exòtic:
- Pintura: Es van abandonar les lleis de la perspectiva i el tractament naturalista del color i de les formes, fins a arribar a substituir la representació figurativa per l'abstracció.
- Escultura: Hi va haver una tendència cap a la simplificació de volums en la recerca de la depuració formal.