Crisi de l'Antic Règim: Causes i Conseqüències
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,76 KB
Per què va entrar en crisi l'Antic Règim?
L'Antic Règim era el sistema econòmic, social i polític del feudalisme medieval de l'Europa del segle XVIII.
El sistema de govern era l'absolutisme monàrquic. La societat es fonamentava en els privilegis d'una minoria, i l'agricultura era la base de la població pagesa.
El desenvolupament de les activitats manufacturades i comercials havia generat noves fonts de riquesa, que beneficiaven la burgesia.
Va ser un segle de transició: el vell món aristocràtic declinava i la burgesia emergia amb força.
Això va marcar una època i la gestació del món contemporani.
Economia Agrícola i Senyorial
L'economia era rural; la majoria de la població es dedicava a les feines agrícoles. La propietat de la terra estava vinculada (no es podia comprar ni vendre i era de la noblesa).
Al camp era vigent el règim senyorial. Els senyors vivien de les rendes i els impostos que els pagesos pagaven.
L'agricultura utilitzava mètodes molt tradicionals. Els intercanvis eren escassos i el comerç tenia dificultats.
Societat Fonamentada en Privilegis
La societat estava dividida segons el dret tradicional (clero, noblesa i estat popular).
La característica fonamental de la societat estamental era la gran desigualtat civil. La noblesa i el clero eren els privilegiats, acaparaven els càrrecs de l'exèrcit i de l'administració i no pagaven impostos.
La resta no tenien privilegis.
Monarquia Absoluta de Dret Diví
La monarquia absoluta era la forma preeminent de govern de dret diví. L'autoritat del rei provenia de Déu i en el seu nom exercia el poder sobre els seus súbdits.
El rei concentrava tots els poders: dictava la llei, nomenava els ministres i els magistrats, impartia justícia, comandava l'exèrcit i dirigia la política exterior. No compartia la sobirania amb ningú i no se sotmetia a cap control.
El poder del rei quedava limitat per la llei divina i les lleis fonamentals del regne.
Factors Impulsors del Canvi
El creixement econòmic del segle XVIII i les aspiracions de canvi del Tercer Estat, impulsades per la burgesia, van esquerdar les bases de l'Antic Règim.
La burgesia aspirava a participar en el govern, criticava els privilegis i reclamava el reconeixement social pel resultat dels mèrits de cada individu, no de la família on havia nascut.
Els pagesos s'oposaven al règim senyorial i rebutjaven els forts impostos. A les ciutats, les classes populars es van empobrir com a conseqüència de la pujada dels preus.
Un grup de pensadors, els il·lustrats, va fer trontollar els fonaments ideològics de l'Antic Règim i va proposar nous models socials i polítics per organitzar la societat.