Crisi cerealista i desenvolupament del ferrocarril a Espanya

Crisi cerealista a Espanya (1879-1882)

Entre 1879 i 1882, es van produir problemes al camp a causa de les males collites i els preus elevats del blat. La producció interior no abastava el mercat espanyol, la qual cosa va provocar un inici d'importació de blat i farina el 1884. El blat importat, provinent d'Europa, Amèrica del Nord, Rússia i Argentina, era de molt bona qualitat i a un preu més baix. Aquesta arribada de blat de fora va causar un descens del preu del blat.

Els pagesos van tenir dificultats per assumir els costos de producció, patint pèrdues que els portaven a la ruïna. Es va formar la institució "La Lliga Agrària", que actuava com a sindicat, defensant els interessos dels propietaris i demanant mesures proteccionistes (aranzels, reducció dels salaris dels jornalers). Això va provocar conflictivitat al camp, amb mobilitzacions de pagesos i crema de collites. Progressivament, va disminuir el conreu cerealístic.

Un altre factor que va influir en la crisi va ser el ferrocarril. Espanya era bàsicament agrària, de manera que la crisi agrària va obstaculitzar la industrialització, ja que la població no podia adquirir productes industrials per falta d'ingressos, representant una crisi general.

Conclusió de la crisi agrària

El govern es va fer ressò d'aquesta situació, i es va produir un retorn a mesures proteccionistes gràcies a les pressions de la Lliga Agrària, que va tenir el suport de la burgesia catalana. L'any 1871 es va establir un aranzel amb l'objectiu d'estimular el creixement intern i reservar el mercat peninsular.

Llei General del Ferrocarril (1855)

Tenia dos objectius:

• Incentivar la inversió interna a Espanya, a través de la borsa.
• Permetre l'entrada de capital estranger per finançar la xarxa.

L'estat va dur a terme una desamortització, portada a terme per D. Pascual Madoz. Els diners obtinguts van ser utilitzats per a la xarxa ferroviària. La llei incentivava la borsa del ferrocarril. Altres països es van adherir a la inversió en borsa perquè ho veien com un negoci. La xarxa ferroviària gaudiria de protecció de l'Estat, que aniria subvencionant-la.

Mancances de la llei

• Estructura radial de la xarxa: Tenia com a centre la capital, cosa que representava un obstacle per a les àrees més dinàmiques de l'estat (perifèria).
• Orografia: El relleu accentuat d'Espanya suposava un obstacle. Per solucionar-ho, es va amplificar l'ample de via respecte a Europa, cosa que va dificultar les exportacions i importacions.
• Franquícia aranzelària: Obria les portes als inversors estrangers, suposant una competència per al sector siderúrgic espanyol.

Etapes de desenvolupament de la xarxa

Primera etapa: Inicis del ferrocarril

• 1848: Primer tram de xarxa a Catalunya. Barcelona – Mataró (41 km a 21 km/h).
• 1851: Tram Madrid – Aranjuez.

Segona etapa: Decaiguda (1866)

Etapa molt dura per al projecte de consolidació de la xarxa a causa d'una crisi financera que va paralitzar-ne la construcció. Aquesta crisi va provocar la caiguda de les accions.

Tercera etapa: Nova etapa constructora (1873)

S'inicia de nou la construcció de la xarxa.

Quarta etapa (1876 – 1885)

Durant el regnat d'Alfons XII, es va produir un nou impuls a la construcció, que va continuar al llarg de les primeres dècades del segle XX.