La Crisi del Pensament Medieval: Context, Conflictes i Literatura

La Crisi del Pensament Medieval

Context històric i social

• Època de transformacions econòmiques, socials, polítiques i culturals.
• El pensament medieval conviu amb les noves idees, d’aquí que es parli de crisi. Els valors i pensaments de l’Edat Mitjana entren en crisi.
• Ha arribat l’hora que l’home descobreixi l’entorn que l’envolta, la naturalesa, el propi cos i la societat.
• Les ciutats esdevindran el centre de l’activitat social i econòmica.
• Els reis intenten tenir el poder absolut i l’Església comença a trontollar.
• Les classes mercantils (la burgesia) comença a tenir protagonisme.
• Les manifestacions artístiques presenten canvis:
  • a) Pèrdua d’hieratisme i exaltació de la figura humana en pintura i escultura.
  • b) Importància de la humanitat en la literatura de Dante Alighieri i Francisco Petrarca.
  • c) La literatura comunica idees i transmet saviesa. Té una vàlua estètica.
  • d) Existeix una valoració amb l’època clàssica: el llatí recupera forces en un panorama en què les llengües vulgars es construeixen.

Una època plena de conflictes

Els territoris de parla catalana passen per moments difícils. Després de la mort de Pere III el Cerimoniós, l’economia catalana es troba força malmesa, tant per les guerres del rei Pere com per les epidèmies. El rei Martí l’Humà morirà sense successió i s’obrirà un període de lluites de poder. Nomenaran rei a Ferran I d’Antequera, pertanyent a la dinastia castellana. Es produirà la castellanització de la cort i es portaran a terme l’expulsió dels jueus, l’establiment del Tribunal del Sant Ofici, etc.

La revolució de la Impremta

La crisi i els dilemes no impediran que hi hagi moments rellevants dins la literatura catalana. València es convertirà en la ciutat de promesa literària. S’inaugura l’ús de la impremta a la península l’any 1474.

Aquest fet comporta l’inici del procés mercantil de la realització de llibres. L’art de l’estampa fomenta l’accés a lectura i introdueix una diversitat d’interessos entre els lectors. Es consolidarà la lectura d’esbarjo, la novel·la. Parlem d’un negoci editorial en català. Donarà pas a la professió de llibreters, estampadors i correctors.

La Prosa Moral i Religiosa

L’Església té un poder molt gran i és protagonista en manifestacions artístiques (puntura, arquitectura, literatura...). La vida humana té com a una finalitat estimar Déu i glorificar-lo.

L’Humanisme, un nou corrent de pensament entrarà en ple segle XIV i s’oposarà al pensament religiós. Influirà als sectors més cultivats. L’explicació teològica comença a trontollar. En aquests moments cal una resposta contundent i eficaç. Els membres de l’Església intenten per tots els mitjans per reafirmar el seu poder.

Cal presentar formes atractives, belles i persuasives. Cal argumentar la mateixa doctrina que fins aleshores però d’una manera actualitzada.

·Usaran els SERMONS ORALS per retornar al poble la creença en Déu. Faran ús de la mímica, el plor, el crit, la burla i totes les formes de la retòrica popular: onomatopeies, repeticions, preguntes...

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda era un frare franciscà mallorquí que s’acompanyava de gestos i feia ús de la teatralitat per portar a terme els seus sermons.

• Quan acabà els seus estudis teològics, marxà a Tunis on renegà del cristianisme i es convertí a l’Islam. (crisi espiritual).
• Turmeda escriu Tuhfa en àrab en què refuta i caricaturitza el dogma cristià.
• Redacta obres en català com ara La disputa de l’ase en què reafirma la superioritat de la religió catòlica i lloa els homes i les terres catalanes.

Francesc Eiximenis

• Era un frare franciscà de Girona.
• Creu que el llibre és una obra de misericòrdia, una forma de predicació amb l’única finalitat de guiar els pecadors. Escriu per a les persones laiques.
• Eiximenis intenta respondre a la crisi i a la nova situació.
• Escriu Lo cristià
• La intenció de l’obra és endreçar e despertar, adoctrinar el fidel cristià.
• Té la finalitat de cridar l’atenció i l’interès de les persones simples i illetrades.
• Utilitza expressions pintoresques (adreçades a golafres).
• Fa ús de proverbis i dites, contes i faules.

Vicent Ferrer

• Era un frare dominic, nascut a València el 1350.
• Manté una actitud ideològica i didàctica força encontrada amb Eiximenis.
• Era partidari de persuadir al poble.
• Els sermons s’incorporen a la història de la literatura perquè estan dotats de TEATRALITAT i enginy.
• Tenia molts seguidors i era com una mena de joglar espiritual.
• Anava a predicar per places i mercats.
• Gestualitat i mímica molt destacada que permet que altres persones de no parla valenciana l’entenguin.
• Els seus sermons duraven prop de 3 hores a 6.
• Al·ludia en els sermons als càstigs que Déu els podia enviar i atemoritzava el públic que sabia distingir gràcies a ell, el Bé del Mal.