Crisi i recuperació a Europa (s. XIV-XVI)
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,56 KB
La crisi del segle XIV a Europa
Durant el segle XIV, tota Europa va patir una terrible crisi provocada per les malalties, les males collites i les guerres. L'agricultura no produïa prou per alimentar tota la població i moltes persones van morir de fam. També va ser un període de guerres contínues i revoltes populars.
L'esdeveniment més greu va ser la terrible epidèmia de la Pesta Negra, que es va estendre per Europa el 1348. Va arrasar tot el continent i va aniquilar més d'una quarta part de la població.
Recuperació i prosperitat (s. XV-XVI)
Durant el segle XV, la població va començar a recuperar-se lentament. Als segles XV i XVI, l'economia europea va conèixer una fase de prosperitat. Per facilitar les transaccions comercials, es va millorar el sistema bancari.
Societat estamental i monarquies autoritàries
La noblesa i el clergat eren els estaments privilegiats (no pagaven impostos) i constituïen grups minoritaris. Dins l'estament no privilegiat, la burgesia va assolir una gran preeminència. Els camperols continuaven patint unes condicions de vida prou dures i la majoria eren força pobres.
Al segle XV, els reis europeus van continuar reforçant el seu poder. Van haver de debilitar els poders de la noblesa, l'església, els municipis i els parlaments, que a vegades van ser la causa de les guerres civils.
Els reis van establir una sèrie de mecanismes per fer efectives les decisions que prenien:
- Van crear una burocràcia.
- Van enfortir l'exèrcit.
- Van augmentar els impostos.
- Van crear una xarxa diplomàtica.
Així van sorgir les anomenades monarquies autoritàries.
La Corona de Castella i la Corona d'Aragó
La història de la Corona de Castella al segle XV va quedar marcada per les contínues revoltes dels nobles. Quan va morir Enric IV, els castellans es van dividir entre els partidaris de la seva filla Joana i els de la seva germana Isabel.
A la Corona d'Aragó, la mort sense descendència de Martí I l'Humà va deixar vacant el tron. El 1412, al Compromís de Casp, es van reunir nou compromissaris, tres per cada regne (Aragó, Catalunya i València), per escollir un nou rei.
El 1469 es van casar Ferran, fill del rei d'Aragó, i Isabel, germana del rei de Castella. El 1474, Isabel es va convertir en reina de Castella, i el 1479, Ferran va succeir el seu pare al tron aragonès. Aleshores tingué lloc la unió de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó, però només era una unió personal.