Crisi i Transformació a la Baixa Edat Mitjana: Conflictes i Canvis

Crisi i Transformació a la Baixa Edat Mitjana

Canvis Demogràfics i Econòmics

A mesura que augmentava la població, els rendiments dels cultius a les terres marginals van disminuir, precipitant una crisi demogràfica. La diversificació de l’economia feudal va fer que les regions ignoren el blat en favor de mercaderies d’exportació més lucratives com el raïm i la llana.

• Economia rural: crisi estructural que implica la integració de factors econòmics i ecològics, marcada per la conjunció de superpoblació, provocant una sèrie de falles de cultius i fam. Genera uns límits objectius a la productivitat dins del sistema feudal.
• Economia urbana: pressions similars que assetgen, estretament lligada a la disponibilitat ràpida de subministraments de plata. Degradació de la moneda seguida d’una inflació en espiral. Amb la davallada demogràfica, la demanda de productes bàsics baixa, fent que el preu dels productes caigui en picat.

Transició cap a una Nova Època

Transició: transformació de la societat medieval. Ofereix un marc interpretatiu molt més ampli i flexible que els enfocaments de decadència o crisi. Argumenta que la decadència no defineix prou el període, que es caracteritza millor per elements de modernitat com l’auge de l’estat centralitzat, el capitalisme, una classe mercantil cada cop més conscient i d’una visió secular del món, tots destacables durant l’època. Va desdibuixar l’acostumada divisió entre l’edat mitjana i la modernitat i va endinsar les arrels de l’època medieval a l’època moderna. Jakob Burchkardt: traça els patrons.

Motius d'Actes de Dissidència i Rebel·lions

• Resistència fiscal (Boston Tea Party)
• Desigualtat
• Diferències religioses
• Alliberament nacional
• Resistència contra la servitud
• Redistribució de la terra
• Factors externs: pesta i fam

Cas 1: Revoltes Camperoles Angleses

Joan Ball, clergue que impartia sermons, va inspirar molts camperols amb la seva idea d'una societat sense classes. Va ser empresonat i finalment executat el juliol de 1381.

Cas 2: La Pesta i els Pogroms de 1348 a la Corona d'Aragó

La pesta va delmar la població. El mateix any es van produir pogroms contra els jueus a Barcelona, Lleida, Tàrrega, etc. Es creia que els jueus enverinaven els aliments, fet que va alimentar la violència.

Relació entre Pogroms i Pesta

• Significat de la pesta: Jacme d’Agramont ho va escriure en català. Dos tipus de pestilència: natural (canvi de l'aire) i moral (canvi de pensament).
• Causes: càstig diví, alienacions celestials, o gent malvada (jueus) que corromp els aliments.
• Teoria dels humors: desequilibri dels quatre fluids del cos (flegma, sang, bilis groga i bilis negra).

Butlla papal: el bisbe de València va advertir que els pecats als barris jueus i musulmans podrien provocar pestilència. La por a la contaminació es va centrar en els no cristians.

Cas 3: Guerra dels Cent Anys (1337-1453)

L'origen de la tensió: crisi de successió. La Corona anglesa mantenia reclamacions de territori a França. Factors afegits: ambició anglesa, pesta, problemes socials, etc.

Conseqüències:

• Pèrdua de possessions de l'aristocràcia anglesa
• Problemes econòmics i guerra civil a Anglaterra
• Disminució del comerç i augment d'impostos
• Caiguda demogràfica (França)
• Noves tecnologies militars

Cas 4: Místics Antinomians i Rebel·lions

Siyah Qalem, xaman que feia cures antinomians. Les fronteres al món medieval eren ambigües. Onades migratòries a causa dels mongols. Religió sintètica i flexible.

Cisma d'Occident (1378-1417)

Cisma impulsat per la política. Tres papes rivals. El concili de Constança (1414-1418) va posar fi al cisma amb l'elecció de Martí V.

Conseqüències:

• Declivi de la disciplina de l'església
• Antagonismes polítics
• Pèrdua de prestigi del papat
• Erosió de l'autoritat de l'església

Conflictes Populars, Civils i Internacionals

Setges de Constantinoble amb implicació otomana. Mehmed II i la conquesta de Constantinoble (1453).

Perspectives Històriques sobre el Període Baixmedieval

Importància d'estudiar el segle XV per entendre el XVI. Visions generals: Declivi: Johan Huizinga i Norman Cantor. Crisi: concepte més neutral. Thomas Malthus: creixement demogràfic vs. aliments. Karl Marx: crítica a Malthus. Michael Postan: crisi de subsistència. Perry Anderson: crisi total de la societat.