Cristianisme i societat a l'Edat Mitjana
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,15 KB
El cristianisme a l'Edat Mitjana
La religió com a eix vertebrador
L'Edat Mitjana es caracteritza per la idea de cristiandat, on la religió vertebra l'ordre social i polític. El cristianisme va coexistir amb el judaisme i l'islam, sovint amb enfrontaments bèl·lics, com la conquesta àrab de la península Ibèrica i la Reconquesta (segles VIII-XV), o les croades a Terra Santa (segles XI-XIII). També hi va haver episodis d'agressions contra els jueus, que vivien en calls.
Malgrat els conflictes, també hi va haver diàleg interreligiós, amb traduccions de textos i obres que buscaven la conversió dels infidels. Ramon Llull n'és un exemple, mentre que la conversió d'Anselm Turmeda a l'islam representa el cas oposat.
L'Església i les heretgies
Entre els segles XII i XIII, la consolidació del poder polític de l'Església va generar una reacció contra la degradació de l'espiritualitat del clergat. Aquest rebuig va donar lloc a heretgies (beguins, valdesos i càtars) i a nous ordes mendicants (franciscà i dominic), que buscaven recuperar valors com la pobresa i la humilitat.
Prosa filosòfica i moral
La prosa catalana, a diferència de la poesia lírica en occità, es va consolidar aviat. La seva temàtica podia ser filosòfica, moral o històrica. L'èxit dels gèneres doctrinals responia a la necessitat de divulgar la doctrina cristiana i la moral, mostrant la seva superioritat respecte a altres religions. Aquestes obres tenien una funció catequètica, similar a la de les arts plàstiques, tot i que només eren accessibles als clergues i a alguns laics.
La influència de l'Església
L'Església catòlica guiava la vida espiritual i moral. Déu és el creador i Jesucrist el redemptor, model de vida a imitar. Valors com l'amor i el sacrifici, i el rebuig del material, impregnen les creacions medievals.
En aquestes obres, la literatura està al servei de la doctrina. La fe és central, però això no impedeix el desenvolupament de formes narratives, poètiques, al·legòriques o oratòries amb alt nivell estètic, com es veu al Romanç d'Evast e Blaquerna de Ramon Llull.