La Crònica de Jaume I: Vida, Conquistes i Llegat d'un Rei
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,51 KB
La Crònica de Jaume I
La Crònica de Jaume I narra els fets més importants de la vida d'aquest rei des del seu naixement a Montpeller (1207) fins a la seva mort (1276), amb alguns antecedents de la vida d'Alfons I i de Pere el Catòlic, pare del rei. Conté prosificacions de cançons de gesta, barrejades amb vivències i records del mateix monarca. La Crònica es pot dividir en quatre parts:
Engendrament i Primers Anys
Engendrament miraculós del rei, la batalla de Muret (1213), en què mor Pere el Catòlic, el seu pare, l'estada de Jaume I al castell de Montsó, presoner dels enemics francesos, les lluites internes d'Aragó durant la seva minoria d'edat i el casament amb Elionor de Castella als 13 anys.
Conquestes de Mallorca i València
Les conquestes de Mallorca i de València.
Conflictes i Campanyes Militars
Les desavinences amb Alfons X de Castella, les campanyes militars contra els sarraïns de València i la revolta de la noblesa aragonesa.
Darrers Anys i Llegat
Noves campanyes a València, conquesta de Múrcia, guerres internes a Catalunya, desavinences amb els seus fills, sobretot amb el primogènit, el futur Pere II, i contactes amb el rei Alfons X de Castella, el seu gendre.
Característiques de la Crònica
Verisme
La figura central de la crònica és el rei, la qual cosa la converteix en les confessions o memòries d'un home d'estat. Els fets que narra són verídics, tot i que dissimula aquells en què la situació no era favorable als interessos de la corona catalanoaragonesa. Per exemple, parla contínuament de les seves conquestes a Mallorca i a València, però no esmenta el Tractat de Corbeil (1258), on va renunciar a drets sobre territoris occitans a canvi de la renúncia francesa sobre els comtats catalans.
To Heroic
Tot i que els fets narrats són històrics, sovint estan narrats amb un to d'heroisme, propi de les epopeies grecoromanes o dels poemes èpics.
Intimitat
En alguns passatges, la crònica destaca a l'hora de descriure les situacions íntimes de l'autor. L'estil autobiogràfic permet que el rei expressi les seves emocions, com la tendresa, l'angoixa o la preocupació com a pare.
Llengua
La llengua utilitzada és molt viva i sovint reprodueix els usos col·loquials. Els diàlegs apareixen en estil directe i, per donar més versemblança, l'autor fa servir paraules i frases pròpies de la llengua dels personatges, per exemple, en francès o en àrab.