Crònica de Pere el Cerimoniós i Obra de Ramon Llull

Crònica de Pere el Cerimoniós

El rei Pere III, nascut el 1319, fou anomenat el Cerimoniós i també el del Punyalet. Com el seu rebesavi Jaume I, la crònica del qual llegia sovint, dirigí la redacció de la darrera gran crònica medieval, narrada de forma autobiogràfica, fent ús del nos majestàtic. S'hi narren els fets relatius al regnat del seu pare, Alfons el Benigne, i el seu propi. El llibre relata la conquesta de Sicília, la seva lluita contra el rei de Mallorca, els problemes amb els nobles valencians i aragonesos, amb els genovesos i la guerra contra els castellans. La crònica exalta el poder absolut del rei enfront de la noblesa i narra episodis que palesen la duresa i crueltat del seu govern. Pere també organitzà la Cancelleria Reial, fet que afavorí la conservació de l'arxiu reial i la traducció d'obres literàries que introduïren l'humanisme a la Corona d'Aragó. El llenguatge de la crònica és elegant, acurat i madur, ordenat i amb elements humanistes.

Obra de Ramon Llull

L'obra de Ramon Llull és molt extensa (més de 300 obres), molt rellevant lingüísticament, ja que fou el primer escriptor a impulsar el català com a llengua de cultura, per la qual cosa és considerat el creador de la prosa literària, i molt variada, ja que escrigué sobre filosofia, teologia i ciència, i també fou autor d'obres narratives, místiques i poètiques.

Obres filosòfiques, teològiques i científiques

La intenció de les obres de tema filosòfic, teològic o científic és exposar de forma clara, convincent i organitzada tot el saber humà per demostrar racionalment la superioritat del cristianisme sobre les altres religions. Hi destaquen:

• Llibre del Gentil e los tres savis (1272)
• Llibre de contemplació en Déu (1272)
• Llibre de Ciència (1296)
• Llibre de l'ordre de cavalleria i Doctrina pueril (1278)

Obra narrativa

En l'obra narrativa pretén mostrar l'ideal de vida cristiana, amb una clara intenció didàctica envers les noves capes socials burgueses.

Obra mística

La intenció de l'obra mística és afavorir la meditació i el diàleg amb Déu; tanmateix, la intenció mística no exclou lectures més humanes, properes a la lírica amorosa. És una prosa plena de metàfores, al·legories, símbols i imatges poètiques.

Obra poètica

L'obra poètica expressa les experiències i conviccions de la seva fe. S'hi observen influències de la poesia provençal i àrab.

Estàndard literari

Quant a l'estàndard literari de Ramon Llull, cal dir que els interessos espirituals i científics el conduïren a emprar-la més com a instrument de comunicació al servei de la difusió de la fe cristiana, que no amb una finalitat estètica. Llull realitzà una important tasca de creació lèxica, d'introducció de neologismes en la llengua. Per això, fa un ús abundant de cultismes, arcaismes i un gran nombre de paraules derivades d'acord amb el model de sufixos del llatí. Pel que fa a la morfosintaxi, Llull empra tant els elements cultes com els elements populars.