Cròniques Medievals i la Cancelleria Reial a la Corona d'Aragó

Cròniques Medievals i la Cancelleria Reial

Durant el segle XIV, el creixement de les ciutats i les noves rutes comercials permeteren l'enriquiment dels nous burgesos i la progressiva fragmentació del poder feudal en favor del poder reial. Entre les institucions de la Corona d'Aragó cal destacar el paper desenvolupat per la cancelleria reial en favor de l'estàndard literari. La Cancelleria era la institució administrativa encarregada de la documentació oficial, a partir de 1276 redactada en romanç per ordre de Jaume I.

Les Cròniques Medievals

Les obres en prosa de tema històric més rellevants de la baixa edat mitjana són les quatre cròniques que narren les gestes dels reis de la Corona d'Aragó. Foren escrites durant els segles XIII i XIV, època en què s'esdevingué l'expansió territorial envers Mallorca, València i altres punts de la Mediterrània. Les cròniques periodístiques actuals són textos informatius i interpretatius que expliquen uns fets reals ordenats cronològicament.

El llarg període temporal en què foren escrites i la diversitat d'autors, les quatre cròniques presenten unes característiques comunes:

• Incorporació d'elements de ficció procedents de la literatura cavalleresca. Llevat de la més moderna, la Crònica de Pere el Cerimoniós, la resta incorpora fets llegendaris extrets de la literatura.
• Patriotisme, que es manifesta tant en l'exaltació de l'esperit de la nació com en la justificació de la política dels reis.
• Sentiment religiós que es mostra com a fruit d'una visió del món teocèntrica, així com la fe en la providència divina coneguda com a providencialisme, que es manifesta en la identificació de la voluntat del rei amb la de Déu, i en la creença que l'ajuda divina és el millor remei davant l'adversitat.
• Intenció moralitzadora i didàctica.
• Interpretació subjectiva dels fets històrics, especialment en les dues cròniques escrites per reis, la de Jaume I i la de Pere el Cerimoniós, en les quals es fa evident la intenció de justificar la política reial.

Gèneres i Estils

La cançó: una composició en què el trobador expressa els seus sentiments amorosos envers la dama.

L'alba: és una composició amorosa que evoca els sentiments dels amants en comiadar-se a l'alba després de passar la nit junts.

La pastorela: és un gènere humorístic que reprodueix un diàleg amorós entre una pastora i un cavaller que intenta festejar-la.