Cròniques Medievals: Muntaner i Pere el Cerimoniós

Ramon Muntaner: Característiques de la seva Crònica

Providencialisme: Les glòries del casal de Barcelona, Muntaner les interpreta com una intervenció de la providència. Això té una interpretació que va lligada a la política del moment: lluita pel domini dels territoris italians, que van anar sistemàticament contra Catalunya. Plantejament de la població sobre si estar a favor del rei o del papa, i la població va triar el rei. Per això, Muntaner té molt d'interès a demostrar que Déu ajuda els catalans.

Heroïcitat: Els herois èpics i cavallerescos de la literatura francesa hi són presents. Gran narrador d'escenes guerreres, explica l'heroïcitat dels seus enemics si són gent noble. Narra molt bé les escenes més intimistes. Fa servir moltes exageracions i un llenguatge molt col·loquial, refranys, frases fetes...

Monarquisme: Té un gran amor als monarques catalans, creu que té la sort de conèixer els millors monarques del món, que són els del casal d'Aragó. Defensa que la unitat fa la força i sempre utilitza l'exemple de la mata de jonc.

Amor a la terra: Gran patriotisme, un gran amor a la llengua, "el bell catalanesc".

Cultura literària: La crònica sembla una conversa, la dirigeix als seus oïdors.

Valor literari innegable: És la crònica que té més valor literari. Muntaner la va escriure per ser escoltada, no llegida. Segueix les orientacions dels joglars. Interromp la narració moltes vegades cridant als oïdors amb la fórmula "què us diré?". Empra el llenguatge directe i parla com en una conversa.

La Crònica estava al servei d'una finalitat política, les hipèrboles són abundants, els derrotats sempre perden molts soldats i els catalans no. El botí sempre és molt abundant (anècdota dels peixos i les 4 barres). És molt subjectiva tota la narració.

Pere el Cerimoniós: Característiques de la seva Crònica

Veritat històrica: L'obsessió per la història va ser una passió d'aquest monarca, i va seguir els documents oficials quan parlava de fets que ell no havia viscut.

Intencions de la crònica: Afermar la monarquia enfront de la noblesa i prestigiar-la davant la burgesia i el poble. Volia deixar una obra que justifiqués la seva actuació com a rei.

Estil i llenguatge: Apareix algun tros amb provençal, i algun parlament amb aragonès i castellà en funció de qui parla. La prosa sovint és seca, acurada i perfeccionista, i reflecteix sobretot el caràcter del Cerimoniós, ferreny i terrible.

Trets personals: És el primer monarca que explica com és físicament, com va vestit, que va néixer setmesó, que era molt meticulós amb el cerimonial, que era molt recte i dur, que tenia molta sang freda (Ordre de matar consellers més íntims).

Personatges de l'Amor Cortès

• Dama (Midons/Domna): Sempre ha de ser casada (Relació senyor feudal).
• Gilós: Marit de la dama. Ha d'estar gelós però ha de permetre la relació.
• Hom: És el trobador (Relació vassall).
• Lausangiers: Maldients, que expliquen la relació al marit.
• Guaita: Avisa els amants que han de separar-se, que ja es fa de dia i poden ser descoberts.

La Lírica Trobadoresca

Trobar: Composar literàriament.

Trobador: El que composa, però en llengua vulgar. Text + Música.

Poeta: El que fa poesia en llatí.

Trobador: Ha de saber música perquè és una poesia cantada. És feta per ser interpretada per un públic sovint cortesà. És l'únic professional que a l'Edat Mitjana pot viure del seu treball, no del vassallatge.

Joglar: Era el que interpretava la composició del trobador (líric i èpic).

Graus de Cavalleria

• Patge: Dona menjar i neteja els cavalls.
• Palafrener: S'encarrega dels palafrens. Vestir-los, guarnir-los...
• Escuder: Pot acompanyar el cavaller en els seus viatges, aventures...
• Cavaller: Ja sap l'ofici i és nomenat cavaller.