Cròniques medievals de reis catalans

Crònica del rei Pere de Bernat Desclot

La crònica de Bernat Desclot al·ludeix als regnats de Ramon Berenguer IV, Alfons el Cast, Pere el Ca. de Bernat Desclot, el qual degué ser funcionari reial de la cúria. Alguns trets de la seua obra són els tòlic, Jaume el Conqueridor i, sobretot, Pere el Gran. Aquest últim monarca és qui centra l'interés

Objectiu

Per a escriure la seua història, Desclot degué fer ús de diversa documentació que com a funcionari àulic tenia al seu abast. Narrada en tercera persona, té un to més objectiu i distant.

Cavalleresc

Les gestes dels cavallers i del rei Pere apareixen destacades en aquesta crònica. Bernat Desclot va fer ús de cançons de gesta que devien ser ben conegudes i populars i que a la crònica es presenten prosificades.

Bèl·lic

Desclot destaca la figura del rei Pere i no estalvia cap detall en les cruentes batalles contra els francesos. La fidelitat de l'autor és a la seua terra en oposició al rival francés.

Perfil psicològic

El protagonista de la crònica, el rei Pere, apareix ben perfilat psicològicament i ens aproxima a les seues característiques i les seues virtuts com a persona propera i no com un monarca distant i impersonal.

Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner va ser una persona propera a la monarquia que va ostentar càrrecs de responsabilitat. Segons ell narra en la crònica, estant en una masia a Xirivella va experimentar l'aparició d'una figura que l'encoratjà a deixar per escrit tot el que havia viscut.

Reis

Fa la crònica dels regnats de Jaume el Conqueridor, Pere el Gran, Alfons el Franc, Jaume el Just i Alfons el Benigne amb textos historiogràfics, relats èpics i la seua experiència.

Almogàvers

Ramon Muntaner va estar present en la conquesta de Menorca i en Orient liderada per Roger de Flor i els almogàvers. Reporta les gestes d'aquesta companyia de mercenaris imbatibles que va sembrar el terror entre els enemics de la corona d'Aragó i que va estendre els seus dominis fins a la fundació dels ducats d'Atenes i de Neopàtria.

Estil

La crònica de Muntaner és èpica, fins al punt que Joan Fuster la va batejar com «el millor llibre d'aventures de l'edat mitjana»