Cultura i Literatura a l'Edat Moderna

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,29 KB

Els grans corrents culturals i estètics de l'Edat Moderna

L'Edat Moderna la situem entre el descobriment d'Amèrica (1492) i el començament de la Revolució Francesa (1789). A Europa hi ha tres grans períodes o moviments:

  • El Renaixement (segle XVI). Els pensadors situen l'home al centre de l'Univers. Itàlia és el país on es veu més reflectit el Renaixement.
  • El Barroc (segle XVII). Veiem la figura de Déu apocalíptica. En aquest moviment hi ha tot el sentiment. A partir de la crisi espiritual provocada per les guerres de religió, l'home és vist com un ésser mortal i contradictori.
  • La Il·lustració (segle XVIII). França lidera el procés i tornem als clàssics. També es coneix com a Segle de les Llums, ja que tot és saber i més saber, i no hi ha lloc per al sentiment. Els il·lustrats recuperen la confiança en l'ésser humà.

Segle XVI

Durant el Renaixement, hi va haver la crisi de la literatura catalana culta en llengua catalana, a causa de la castellanització de la cort, i també pel trasllat de la cort reial fora del territori català.

La prosa de Cristòfol Despuig

Cristòfol Despuig va néixer a Tortosa. Va escriure Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Aquesta obra utilitza la forma clàssica del col·loqui o diàleg entre diversos interlocutors sobre un tema determinat. Canvis que experimenta el món i com afecta als catalans de la Corona catalanoaragonesa.

És a dir, critica que els nobles de Barcelona estan parlant en castellà.

Segle XVII

Al Barroc va destacar la poesia i el teatre. Podem observar en totes les obres escrites en aquest període la decaiguda de la nostra literatura (comparada amb la castellana, que viu el moment brillant).

La poesia barroca

S'imiten els models poètics castellans (destacant Luis de Góngora i poetes de l'escola culterana).

Destaquem Francesc Vicent Garcia, (A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil) (A una mossa gravada de verola) seria el nostre Quevedo català, ja que va ser el màxim representat de la poesia barroca catalana. Va néixer a Tortosa. A partir de la seva obra humorística i escatològica, crea poemes elegants i fins i tot escatològics.

Segle XVIII

Va predominar el neoclassicisme i la Il·lustració, com a moviment filosòfic i literari que busca bases ideològiques del món contemporani.

La prosa

Les obres d'aquest període no estan basades en la ficció. Destaquem Rafael d'Amat i de Cortada, més conegut com a Baró de Maldà, que és autor d'una obra monumental, el Calaix de sastre.

Consisteix en un dietari escrit entre 1769 i 1816 on ens mostra una crònica vivaç de la vida barcelonina entre les dates dites. L'obra és humorística, pel retrat dels costums de l'època i per la riquesa d'expressions col·loquials.

El teatre

Destaquem la figura de Joan Ramis, que va entrar en contacte amb el neoclassicisme francès gràcies a la relació de l'illa de Menorca amb Europa. Destaquem la tragèdia Lucrècia, on es veu clarament l'estructura neoclàssica.

La literatura popular

La poesia lírica

Destaquem:

  • Els goigs, que són pregàries cantades a la Mare de Déu o a un sant.
  • Les nadales, que són recreacions líriques i humorístiques de tema del Nadal.
  • Les cançons de pandero, que es cantaven acompanyades amb el pandero (percussió).
  • Les corrandes, que són composicions curtes i de tema amorós.

La poesia narrativa

Recollida al Romancer (conjunt de composicions). Els romanços formaven part de tres tradicions formals, lingüístiques i literàries diferents: la provençal i francesa. Destaquem Els segadors i La dama d'Aragó.

La narrativa en prosa

Inclou les rondalles: les rondalles són contes breus per a infants, i les llegendes són narracions històriques.

El teatre de tema religiós

Destaquem el Misteri d'Elx.

Les representacions o danses de la mort

Destaquem la Patum.

Entradas relacionadas: