Cultura i Transmissió Cultural: Enculturació i Aculturació

Cultura

Cultura: Són les costums, tradicions, creences, llengua, art, moral, el dret, història, organització política, econòmica de la procreació, creences, on hi ha una diversitat interna i una diversitat organitzada, a més existeix una adaptació al medi biosocial on hi ha un canvi/transformació, per poder transmetre i adquirir un aprenentatge. És important a més destacar que existeix un sentiment i una identitat i que a més és una tria, és a dir una consciència dels processos socials i culturals.

Transmissió Cultural

Transmissió Cultural: La podem entendre com un procés endogen. Fa transmissió dins dels paràmetres del propi grup. Per tant, transmissió cultural és enculturació. Trobem dins del propi grup cultural a:

Enculturació

Enculturació: (context endogen) És un procés d’aprenentatge formal (escola) o informal (experiències quotidianes) de la cultura a la qual pertany l’individu a través de la transmissió (aparentment informal) de la generació adulta en relació a la generació més jove i que ens permet ser reconeguts com a membres d’aquesta societat (com a objectiu). Explica, sobretot aquesta continuïtat intergeneracional de la cultura. És aquest procés d’aprenentatge de tot el que avarca definit com a cultura.

• Formal: A través de institucions amb objectius clars i explícits d’aquesta transmissió com és l’escola.
• Informal: Ho avarca tot, totes les nostres experiències quotidianes, des de la conversa amb X persones que conec fins a una conversa amb una persona al metro que no conec de res, per exemple: Transmissió de símbols, significats, etc.

Per tant, podem dir que la enculturació es produeix dins del grup en el qual hem nascut on hi ha una transmissió per contacte amb un altre grup, i es fa transmissió dintre dels paràmetres del propi grup.

Aculturació

Aculturació: (context exogen) És quan un membre d’algun grup té contacte amb una altra persona de diferent cultura. Exemple, en el text de Spindler, quan compara l’ensenyament occidental de les escoles, que es transmeten quasi bé a moltes cultures. A més podem trobar dos tipus:

• Discontinuïtat: com a tipologia de mecanisme de transmissió cultural interna, segons Spindler, que provoca aprenentatge i la continuïtat cultural pròpia.
• A ruptura: té objectius d’aprenentatge i mecanismes diferents que no provoquen la continuïtat de la pròpia cultura.

Per altra banda, trobem 3 models d’assimilació segmentada: Aculturació consonant i assimilació a l’alça, -Aculturació dissonant i baixa assimilació - -Aculturació selectiva i assimilació a l’alça amb biculturalisme - Assimilació lineal:

Aculturació Consonant i Assimilació a l'Alça

-Aculturació consonant i assimilació a l’alça: pares i fills aprenen al mateix ritme la nova llengua i a la llarga es dóna una assimilació a la classe mitjana. Explicació del que passa a la primera generació. Si diu assimilació a l’alça vol dir que és un col·lectiu que després de 4 o 5 generacions, els descendents, tenen aquesta assimilació que vol dir que han perdut el seu contingut cultural, però s’han integrat a la societat i varis col·lectius. És un ideal perquè no és el que succeeix normalment. En una situació de partida que la població va protagonitzar una aculturació consonant. Assimilar-se és bo només si fas aquest tipus d’assimilació.

Aculturació Dissonant i Baixa Assimilació

-Aculturació dissonant i baixa assimilació: els fills aprenen més ràpid que els pares, assimilació a la classe baixa urbana. Resultat després de 4 o 5 generacions, descendents d’aquests grups que van millorar. Hi ha assimilació, per tant, es perden els continguts propis i en comptes d’anar a l’alça (millorar), es va a la baixa (empitjorar). Si fas una mobilitat justament per una condició econòmica (o política) i empitjores. En la primera generació viu una aculturació dissonant. Els seus fills van per separat, no segueixen la mateixa línia que els pares han seguit, entendran els mecanismes i construiran les seves possibilitats i que volen fer i que volen ser, etc.

Aculturació Selectiva i Assimilació a l'Alça amb Biculturalisme

-Aculturació selectiva i assimilació a l’alça amb biculturalisme: Manteniment de la cultura i valors de la comunitat immigrant junt a la integració econòmica. Els fills tenen una compressió major d’aquestes coses. Aculturació selectiva, es produeixen canvis, però no es canvia tot. Transformen unes coses, però hi ha uns trets que acaben conservant.