Darwinisme, Lamarckisme i la Naturalesa Social Humana

Darwinisme vs. Lamarckisme i Evolució Cultural

Diferències clau entre les explicacions darwinista (neodarwinista) i lamarckiana sobre l'evolució:

• Mecanisme d'evolució:
  • Darwin: L'evolució es produeix per selecció natural, és a dir, una adaptació al medi basada en variacions genètiques (ADN) avantatjoses.
  • Lamarck: L'evolució es produeix per adaptació directa al medi; els organismes desenvolupen característiques necessàries com a solució als problemes que se'ls presenten ("la funció crea l'òrgan").
• Àmbit del canvi:
  • Darwin: L'evolució és principalment biològica, implicant canvis en l'organisme per a l'adaptació al medi.
  • Lamarck: Tot i que parlava de canvis biològics, la seva idea d'herència de caràcters adquirits s'assembla a l'evolució cultural i social humana.
• Nivell d'afectació:
  • Darwin: Els canvis (mutacions) es produeixen en l'individu i, si són favorables, s'estenen a l'espècie a través de la reproducció diferencial.
  • Lamarck: L'adaptació és una resposta de l'individu a l'entorn, i aquests canvis adquirits es transmetrien directament a la descendència. En el context cultural, l'adaptació és apresa i transmesa socialment.
• Transmissió d'informació:
  • Darwin: Els gens són els mecanismes de transmissió de la informació genètica.
  • Lamarck: En l'analogia cultural, l'aprenentatge és el mecanisme de transmissió cultural (gràcies al llenguatge, l'observació, la imitació, etc.).
• Naturalesa del canvi:
  • Darwin: L'evolució (les mutacions que la impulsen) es considera inicialment fruit de l'atzar o la casualitat; la selecció natural no és atzarosa.
  • Lamarck: L'evolució té una finalitat, una tendència cap a la millora o la complexitat.

Es diu que l'evolució cultural humana "és de caràcter lamarckià" perquè, a diferència de l'evolució biològica (principalment darwiniana), els coneixements, habilitats i comportaments adquirits per una generació a través de l'aprenentatge es poden transmetre directament a la següent generació mitjançant l'ensenyament, la imitació i el llenguatge, sense necessitat de canvis genètics. Això s'assembla a la idea de Lamarck sobre l'herència dels caràcters adquirits.

Què és el Darwinisme Social?

El darwinisme social és una teoria que aplica conceptes biològics de la selecció natural i la supervivència del més apte a la sociologia, l'economia i la política. Defensa que la societat canvia per adaptar-se eficaçment a les noves circumstàncies. Un dels mecanismes que afavoriria aquest procés és la lluita per la supervivència que viuen individus i col·lectivitats. D'aquesta lluita pels recursos, el més fort o el més preparat és el que en surt victoriós. Per això, segons aquesta concepció, el conflicte és vist com un mecanisme imprescindible per fer que l'espècie humana progressi.

Fonaments Biològics de l'Ésser Humà com a Animal Social

Sí, es pot considerar que l'ésser humà és un animal social. Aquesta afirmació es basa en diversos fonaments biològics:

Indeterminació instintiva

Els instints són pautes de comportament innates, fixes i automàtiques davant certs estímuls. En els humans, tot i existir certs reflexos i impulsos bàsics, la majoria dels comportaments complexos no són instintius sinó que s'han d'aprendre. Aquest aprenentatge és possible gràcies a factors com:

• La plasticitat cerebral (permeabilitat a l'aprenentatge).
• La intel·ligència per processar informació i resoldre problemes.
• L'existència d'un entorn social que acumula i transmet les respostes adaptatives (cultura).

Mitjançant la cultura, els membres d'un grup transmeten als nous membres pautes que garanteixen la supervivència individual i comunitària. Per tant, la socialització és clau per a l'herència cultural humana.

Un llarg període d'immaduresa

El nadó humà neix totalment indefens i depèn completament dels adults durant un període molt més llarg que en la majoria d'altres espècies. Aquesta immaduresa prolongada fa indispensable la cura i protecció per part dels altres membres del grup. Per això, la naturalesa biològica dels humans converteix la companyia i la cooperació dels altres en quelcom necessari per a la supervivència.

La inexistència de qualitats físiques remarcables

Comparat amb altres animals, l'ésser humà no posseeix qualitats físiques excepcionals (gran força, velocitat, urpes, pell gruixuda, etc.) per a la defensa o la caça individual. Per compensar aquestes limitacions i poder sobreviure i prosperar en entorns diversos i sovint hostils, els humans han hagut d'agrupar-se, cooperar i treballar en equip. La vida en societat esdevé, així, una estratègia adaptativa fonamental.