David Hume: Empirisme i Crítica a la Causalitat
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,33 KB
Hume: Empirisme i Fonaments del Coneixement
Aquest text pertany al Tractat sobre la naturalesa humana, una obra clau de David Hume en què planteja la seva filosofia empirista. Segons Hume, tot coneixement humà prové de l'experiència, i rebutja la idea que la raó o els conceptes innats siguin la font principal del coneixement.
El text tracta sobre [tema del text: el coneixement, la percepció, la causalitat o la moralitat].
Hume defensa que tot el nostre coneixement prové de l'experiència, i fa una divisió entre impressions, que són les percepcions més vives, i idees, que són còpies menys intenses d'aquestes impressions. [Explica el contingut del text segons les idees que hi apareixen].
Aquesta idea forma part de la filosofia empirista de Hume, que rebutja la idea de coneixements innats o de connexions racionals necessàries, com la causalitat. Així, el text mostra la seva visió crítica de la raó i posa èmfasi en la importància dels sentits, les experiències i els sentiments en la naturalesa humana.
Diccionari de Hume
- Empirisme: Corrent filosòfica que sosté que el coneixement es basa en l'experiència, especialment en les dades que obtenim a través dels nostres sentits.
- Fenomenisme: Teoria que afirma que només podem conèixer els fenòmens o aparences, és a dir, el que percebem, i no les coses en si mateixes.
- Percepcions: Experiències sensorials que obtenim a través dels nostres sentits (vista, oïda, tacte, gust, olfacte) del món exterior.
Comparativa entre Descartes i Hume
Punt de partida | No fiar-se de l'experiència sensible, ja que podem dubtar-ne. Escepticisme metòdic. Parteix del dubte per veure si pot trobar una veritat de la qual no en pugui dubtar. | No fiar-se de la raó com a instrument del coneixement de la realitat. El coneixement no traspassa els límits de l'experiència. |
Postura davant dels sentits/raó | Dubtem dels sentits com a eina de coneixement (a vegades ens enganyen). Aquest és l'únic nivell de dubte que mantindrà fins al final de la seva filosofia. La raó és l'única eina de coneixement fiable. | L'única cosa per la qual podem fer servir la raó és pels judicis matemàtics i els lògics (que són relacions d'idees que no amplien el coneixement). L'experiència dels sentits ens proporciona l'únic coneixement fiable: les impressions. |
Criteri de veritat | Tot el que jo percebi de forma clara i distinta serà vertader. | Una idea només és vertadera si prové d'una impressió. |
Idea | Representació mental. N'hi ha de tres classes: adventícies (provenen de l'experiència), factícies (construïm nosaltres combinant altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix). A partir de les idees innates demostra l'existència de Déu. | Les idees són representacions mentals de les impressions, imatges de les impressions que han perdut la força que tenien, són còpies d'impressions. Poden ser simples o complexes i poden provenir de la memòria o de la imaginació (en aquest últim cas, són idees falses perquè no remeten directament a cap impressió real). |
Innatisme | Accepta l'existència d'idees innates i, de fet, aquestes li serviran per provar la segona veritat (existència de Déu). | No accepta l'existència d'idees innates. Defensa la màxima de Locke, la nostra ment, quan naixem és com un paper en blanc (white paper). |
Conceptes metafísics | Prova l'existència de tres veritats, tres substàncies: jo, Déu i el món. | Critica els conceptes metafísics (jo, Déu i el món) i la idea de substància. |
Principi de causalitat | No el menciona com a tal però la seva teoria mecanicista del món pressuposa el principi de causalitat. L'univers és com un gran mecanisme on tots els fenòmens estan regits per la relació causa-efecte. | Qüestiona el principi de causalitat perquè no tenim impressions de la connexió necessària entre el que anomenem «causa» i «efecte». Per tant, no podem explicar els fenòmens a partir d'una relació causal. |
Les 9 Tesis Empiristes de Hume
David Hume desenvolupa la seva teoria empirista en nou tesis, on defensa que tot coneixement prové de l'experiència i rebutja les idees innates.
- Rebuig de les idees innates: No existeixen idees innates, com defensava Descartes. Tot coneixement prové de l'experiència i de les percepcions que tenim del món exterior o del nostre interior.
- Percepcions com a base del coneixement: Hume distingeix entre:
- Impressions: Són les percepcions immediates, vives i intenses (per exemple, veure una flor o sentir dolor).
- Idees: Són còpies menys vives d'aquestes impressions, com els records o les imaginacions.
- Relació entre impressions i idees: Totes les idees deriven de les impressions. No podem tenir una idea d'alguna cosa que no hem experimentat abans. Per exemple, una persona cega no pot tenir una idea del color.
- Associació d'idees: Les idees es connecten a través de tres principis:
- Ressemblança: Associem idees que s'assemblen.
- Contigüitat: Relacionem idees pròximes en l'espai o el temps.
- Causalitat: Relacionem una idea amb una altra perquè les hem experimentat juntes com a causa i efecte.
- Crítica a la causalitat: Hume nega que la causalitat sigui una connexió necessària. No podem demostrar racionalment que una causa produeix sempre un efecte; només ho creiem perquè ho hem experimentat repetidament. Això és un hàbit de l'experiència, no una veritat lògica.
- Coneixement limitat a l'experiència: El coneixement humà té límits. Només podem conèixer el que deriva de les nostres percepcions. Tot allò que no té origen en l'experiència, com les idees metafísiques (Déu, ànima, substància), no es pot justificar racionalment.
- Dues fonts de coneixement:
- Relacions entre idees: Són veritats necessàries, com les matemàtiques. Aquest coneixement no depèn de l'experiència.
- Fets: Són veritats basades en l'experiència (per exemple, "el sol sortirà demà"), però no es poden demostrar amb total certesa.
- Rebuig de la metafísica tradicional: Les afirmacions sobre conceptes com l'ànima, Déu o l'existència de substàncies no tenen base empírica. Per això, Hume considera que la metafísica tradicional és inútil.
- Moral i sentiments: Hume defensa que la moral no es basa en la raó, sinó en els sentiments. Les passions són les que ens mouen a actuar, mentre que la raó només ens ajuda a decidir com aconseguir els nostres objectius.
Diccionari de Descartes
- Dubte metòdic: Un procés que consisteix a posar en dubte totes les creences que no es poden considerar certes del tot.
- Evidència: Allò que és clar, distint i indiscutible, de manera que no pot ser posat en dubte, com les veritats matemàtiques.
- Anàlisi: Metodologia que consisteix a descompondre un problema o una qüestió complexa en elements més simples per poder entendre-la amb precisió.
- Síntesi: Unió d'elements per formar una comprensió global.
- Enumeració: Exposició sistemàtica i ordenada dels elements d'un raonament, destinada a garantir-ne la completa revisió i evitar omissions.
- Res cogitans: Concepte que defineix la substància pensant, és a dir, la ment o l'ànima, que es caracteritza per la capacitat de pensar, sentir i raonar.
- Res extensa: Substància material, definida per la seva extensió i divisibilitat, que constitueix la realitat física i ocupa espai.
- Res Infinita: Realitat infinita i perfecta, identificada per Descartes amb Déu, que és la causa primera de tot el que existeix.
- Idees: Representacions mentals del món, innates o adquirides.
- Glàndula pineal: Òrgan on Descartes creia que la ment i el cos interaccionaven.
- Mecanicisme: Teoria que considera la natura com una màquina regida per lleis físiques.
