David de Miquel Àngel: Anàlisi i Fitxa Tècnica de l'Escultura

David de Miquel Àngel

Fitxa Tècnica

• Tipus d'obra: Escultura
• Tècnica: Esculpit o tallat en marbre
• Dimensions: 409 cm d'altura
• Localització: Galeria de l'Acadèmia de Florència. Fins 1947 va estar situada a la Plaça de la Senyoria de la mateixa ciutat, on ara es pot contemplar una còpia.
• Autor: Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564)
• Data: 1501-1504
• Estil: Renaixement italià. Cinquecento

Anàlisi

El David és un bloc de marbre esculpit de més de quatre metres d'altura, que representa un home jove en actitud de contrapposto: una cama, lleugerament doblegada, avança cap endavant, mentre l'altra, tensa, obliga a una lleugera compressió del tors (influència de les obres de Policlet). Tota l'obra respira un aire clàssic: la corba praxiteliana, la preocupació per la musculatura (però no molt marcada, no s’assembla a la de Laocoont i els seus fills) o la pròpia orientació temàtica semblen confirmar aquesta afirmació. El mite tracta del jove David, que guiat per Déu venç el gegant Goliat, soldat dels exèrcits filisteus. És un dels temes més representats per l'escultura del Quatrocentto i ja havia estat representat amb anterioritat per escultors com Donatello i Verrocchio. No obstant això, el David de Miquel Àngel en comptes de ser un jove d'aspecte pastoril, es converteix en un “gegant” de marbre, impulsat per una força interior i la tensió es manifesta en tots els músculs de la seva anatomia. No obstant això, una observació atenta dels seus trets corporals, gestos o expressió del rostre, posen al descobert l'apassionament d'un home sotmès a una gran tensió interior, el seu sentiment (terribilità). Fent referència al David de Donatello, aquest havia representat el mateix tema en el moment posterior a la victòria sobre el gegant Goliat, mentre que Miquel Àngel tria un moment de gran tensió espiritual i física: el de la preparació prèvia a l'enfrontament, en què el jove David posa tots els seus músculs en tensió i observa atentament l'enemic que, imaginàriament, se situa enfront d'ell.

El David porta a la mà esquerra la fona, que cau sobre l'espatlla i l'esquena, mentre que el braç dret penja verticalment. El cap es mou cap a la dreta oferint el perfil a l'espectador que mira frontalment. L'artista no representa l'acció, sinó el seu impuls moral, la tensió interior que precedeix el desencadenament de l'acte. La figura està en tensió: la cama dreta, sobre la qual es recolza, el peu esquerre que s'allunya, la mà amb la fona, el colze doblegat, el coll girat..., cap membre està estàtic o relaxat, però, es trenca qualsevol sensació simètrica (equilibradora) amb una major tensió del braç i cama esquerres.