Declivi del Català al Segle XVII i Debat Sobre la Classificació de les Llengües Romàniques
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,3 KB
Declivi del Català al Segle XVII
Context Polític i Cultural
Durant el segle XVII, el català continuava present en quasi tots els àmbits d'ús a València, Mallorca i Catalunya, excepte en els àmbits formals relacionats amb les altes instàncies del poder (la jerarquia política i religiosa dependent de Castella). Aquesta situació va impulsar el prestigi del castellà entre la classe dominant, que el va adoptar com a llengua de cultura, reforçat pel Siglo de Oro de la literatura espanyola.
La Guerra de Successió va capgirar la situació. La victòria de Felip V va comportar una transformació profunda. Seguint el model francès, es va implementar una política d'unificació cultural i lingüística d'Espanya, amb un centralisme administratiu a Madrid. En aquest context, el català va ser desplaçat per la força de l'àmbit administratiu. Lògicament, la davallada en l'ús literari del català va ser encara més acusada. Per això, durant el segle XVII, les principals mostres literàries que conservem estan relacionades amb la literatura popular.
Classificació de les Llengües Romàniques
Debat Científic vs. Polític
En la classificació de les llengües romàniques influeixen debats científics i polítics. Es poden diferenciar onze llengües romàniques. Les diferències lingüístiques objectives es poden discutir en termes filològics, però altres arguments estan relacionats amb qüestions polítiques.
Variació Diatòpica i Dialectes
La variació diatòpica és el fenomen pel qual la llengua varia en funció del lloc on es parla, i el resultat són els dialectes, cadascun pertanyent a un territori. Aquestes varietats han de seguir una normativa per tal d'unificar la llengua. En els territoris d'origen de la llengua es parlen dos dialectes principals: nord-occidental i central. L'origen comú de les llengües romàniques fa que totes tinguin moltes semblances sintàctiques, morfològiques i lèxiques. Per això, existeix el debat polític en què alguns afirmen que el dialecte que parlen és una llengua diferent de la qual realment prové.
L'únic debat hauria de ser el científic, fixant-nos en les diferències lingüístiques objectives i deixant de banda els debats polítics que impedeixen classificar les llengües.