Deixis i Tòpics Literaris: Guia Completa

Què és la Deixis?

La deixis és un fenomen lingüístic on certs elements de la llengua varien el seu significat segons la situació comunicativa. Aquests elements fan referència a altres parts de l'enunciat o al context.

Tipus de Deixis

1. Deixis Personal

   • Referència a l'emissor o receptor.
   • Exemples: Pronoms personals (jo, tu), morfemes verbals, possessius (meu, teu).
   • Socials: Tractament de vostè, vós, altres tractaments (2a o 3a persona).
   • Vocatius: Quan es crida o es dirigeix a algú.

2. Deixis Temporal

   • Fa referència al moment actual, que influeix en l'ordre temporal de l'enunciat.
   • Exemples: Adverbis temporals (avui, ahir), sintagmes temporals, temps verbals.

3. Deixis Espacial

   • Fa referència a un punt de l'espai que ajuda a definir la situació.
   • Exemples: Demostratius (aquest, aquell), pronoms demostratius, adverbis (aquí, allà).

Tòpics Literaris Més Comuns

Els tòpics literaris són temes o motius recurrents en la literatura al llarg de la història. A continuació, es presenten alguns dels més coneguts:

• Vita flumen (la vida com un riu): Caràcter fluent de l'existència humana, equiparada a un riu que avança sense aturar-se fins a fondre's amb el mar, que representa la mort.
• Theatrum mundi (el teatre del món): Caràcter representatiu del món i de la vida, entesos com a escenaris dramàtics on els homes (actors) representen els papers d'una obra ja escrita.
• Vanitas vanitatis (vanitat de vanitats): Caràcter enganyós de les aparences, que exigeix el rebuig o la renúncia de tota ambició humana, per considerar-la vana.
• Fortuna mutabile (la sort és canviant): La vida presenta situacions diverses que afecten la fortuna, la riquesa, la salut, etc.
• Collige, virgo, rosas (cull, verge, les roses): Caràcter irrecuperable de la joventut i la bellesa; invitació a gaudir de l'amor (simbolitzat en la rosa) abans que el temps robi els nostres millors anys.
• Fugit irreparabile tempus/ tempus fugit (el temps passa irremeiablement): Caràcter irrecuperable del temps viscut, evocació de la condició fugaç de la vida humana.
• Memento mori (recorda que has de morir): Caràcter cert de la mort com a final de la vida; advertiment alliçonador.
• Omnia mors aequat (la mort ens iguala a tots): Caràcter igualitari de la mort, que no discrimina les seves víctimes ni respecta jerarquies.
• Quotidie morimur (morim cada dia): Caràcter determinant del temps en la vida humana, considerada com un camí que s'ha de recórrer cap a la mort. Cada moment de la nostra existència és un pas cap a la mort.
• Descriptio puellae (descripció de la jove): Enumeració gradual, generalment en ordre descendent, de les característiques d'una dona: cap, coll, mans...
• Vulnus amoris: l'amor és una ferida dolça i dolorosa.