Dependència: Factors, Tipus i Autodeterminació

Factors que afavoreixen la dependència

Factors físics

Afecten directament el funcionament de la persona:

• Deteriorament dels sistemes biològics orgànics o del seu funcionament, a causa de l'envelliment o de malalties.
• Problemes relacionats amb la mobilitat -com la discapacitat motriu- o l'absència de prou força, que poden desencadenar accidents i caigudes.
• Limitacions sensorials, especialment de la vista i de l'oïda. Poden afectar la sensibilitat tàctil.
• Malalties cròniques. Algunes poden ser molt incapacitants, com l'artrosi, i altres poden requerir tractaments que afectin el funcionament diari.
• Consum de fàrmacs i drogues, que pot crear dependència, facilitar l'assumpció de conductes de risc o causar malalties.

Factors psíquics

Poden ser molt variats i solen afectar en gran manera la capacitat d'autodeterminació:

• Discapacitat intel·lectual, en la qual el grau de dependència augmenta a mesura que el nivell d'afectació és més sever.
• Trastorns cognitius, especialment relacionats amb les demències, que suposen un deteriorament de la funcionalitat cognitiva: concentració, memòria, llenguatge, pensament, etc.
• Trastorns de l'estat d'ànim, com la depressió, malalties mentals o trastorns de la personalitat que inhabiliten a una presa racional de decisions.

Factors contextuals

L'entorn també hi té un paper decisiu, agreujant o atenuant la situació de dependència:

• L'ambient físic. Té a veure amb l'accessibilitat i la confortabilitat de la residència de la persona: llar adaptada, riquesa d'estímuls, lluminositat, confort, etc.
• L'ambient social. Inclou la qualitat i la disponibilitat de la xarxa de suport: família, veïnat, amistats. També haurem de considerar altres aspectes, com la sobreprotecció, els estereotips que hi pugui haver en la comunitat, la disponibilitat dels recursos socials, l'entorn cultural, etc.
• La situació econòmica. Facilita o dificulta l'accés a recursos com l'atenció personal, l'adquisició de productes de suport d'alta tecnologia, l'adaptació del domicili, l'accés a recursos especialitzats, etc.

Discapacitat i qualitat de vida

Autonomia i qualitat de vida són dos conceptes que estan íntimament relacionats, però és errònia la idea que una persona amb discapacitat sempre estarà mancada de qualitat de vida. Així, una persona amb discapacitat experimentarà qualitat de vida:

• Quan les seves necessitats estan satisfetes i té l'oportunitat de perseguir una vida rica en els àmbits principals.
• Quan disposa de poder de participació en decisions que afecten la seva pròpia vida.
• Quan se sent acceptada i plenament integrada a la comunitat.
• Quan té les mateixes oportunitats que les altres persones per aconseguir i perseguir metes significatives.

Les activitats de la vida diària

Activitats bàsiques

Aquesta categoria integra totes les activitats que són imprescindibles per viure. Per sota d'aquestes activitats només queden les funcions vegetatives.

Activitats instrumentals

Tenen un grau de complexitat més elevat, i per això cal un nivell d'autonomia més alt per dur-les a terme. Són necessàries per adaptar-se al medi i integrar-s'hi, i suposen l'ús que fa el subjecte de la comunitat.

Activitats avançades

Són les conductes més elaborades o complexes que tenen a veure amb l'estil de vida i permeten a la persona gaudir d'una bona qualitat de vida. La dependència és l'estat de caràcter permanent en què es troben les persones que requereixen ajuda d'altres per fer activitats de la vida diària o altres actes per a la seva autonomia personal.

L'autodeterminació

L'autodeterminació s'ha d'interpretar com a capacitat. Tracta del conjunt d'habilitats que tenen les persones per triar, prendre decisions i responsabilitzar-se'n. Es desenvolupa mitjançant l'aprenentatge i la interacció amb altres persones i amb un mateix. Com a dret, es refereix a la garantia real per a totes les persones, independentment de les seves capacitats, de poder tenir un projecte vital propi.