Descartes
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 14,18 KB
11. Les idees de Descartes
- El pensament genera idees
- Ha de demostrar que de tot allò que ha dubtat existeix. Cal demostrar l’existència del mon exterior. Busca la relació entre idees I coses
- Tipus de idees: a veure si alguna les relaciona:
§ Les adquirides del món exterior, de les dades sensibles o ensenyades pels altres. No garanteixen connexió
§ Fictisies o artificials. Inventades, creades per la ment a partir d’altres idees. Ex: idea de sirena (peix-home). No garanteixen la connexió pq estem buscant la idea del mon extramental, fora del jo pensant ja fonamentat
§ Idees innates. Ni procedeixen dels objectes exteriors ni creades per nosaltres. Estan en la nostra ment, broten d’ella espontaniament. A partid d’elles construim l’edifici del pensament. No garanteixen la conexió pq el geni maligne ens pot enganyar. Per tant, s’ha d’eliminar la hipòtesi del geni maligne.
- Cal demostrar l’exitència d’un deu bo per a poder continuar amb la
fonamentació de coneixement
12. L’existència de deu
- No poden ser arguments basats en l’experiència perquè el mon exterior està en dubte
- arguments:
1-El jo pensant (anima o rescogito) ha de ser imperfecte perque dubta
- d’on be la idea de perfeccio que te el jo pensant? Som consciente de la nostra existència pq sabem que pot existir un esser perfecte = Deu
el no res no por venir la idea de perfecció ni dun esser perfecte
D’un esser imperfecte no es pot crear vida. No tenim capacitat de creació pq ens hagesim fet perfecte
Dualisme cos anima. Son antagònics (contraris)
§ Anima. Rescogito. Te part de perfecció
§ Cos. Resextensa. Totalment imperfecte
-La combinació dels 2 mostra
la imperfeccio
2- Els essers imeprfectes depenen del esser perfecte
3- Arguments de st. Anselm
- La perfecció implica existència
- La propia noció de Deu es o existeix pq sino existis no sera perfecte
- Si existeix es pq ha de ser bo
“ si es perfecte-ha d’existir, si exiteix-ha se bo
13. Defensa de descartes a les possibles crítiques de l’existència de deu
- Arribem a les veritats certes a partir de la raó
- Critica als que pensen q totes les idees venen dels senits (empiristes)
§ D’on ens ve la idea de l’anima I de Deu?
· Segons empiristes - Imaginació
· Segons descartes - raó, idees innates posades x deu
- Inteligible- Cosa que podem arribar a coneixer mitjan
- Ininteligible- Cosa que no podem arribar a coneixer
14. Deu, garantia del criteri d’evidència
- Si exiteix un deu I es bo no te pq enganyar-nos, per tant, les idees inates que ens imposa deu, I ell es perfecte, son vertaderes
- Les idees que s’ens presenten com a evidents (clares I distintes) son vertaderes
- Em de creure en l’existència de deu xa no creure que estem somniant constantment
Idea clara I distinta = Veritat absoluta
*Es precisa la no existència del geni maligne I l’existencia de deu I la seva perfeccio
!5. L’existència del mon exterior
- El mon existeix pero si no apliquem correctament la raó ens podem equibocar
- Deu garanteix la relació entre el mon que percebim I el mon real. Encara que sense ens equiboquem
- Ja tenm 3 idees clres I demostrades la seva exisència (les 3 substàncies)
16. Les 3 substàncies
- Hi ha 3 àmbits de la realitat
- Cada substància te una caracteristica pròpia
§ Deu - Substància infinita - perfecció
§ Anima - substància pensant - pensament
§ Cos - substància extensa - extensió
-Substància (racionalista) = Allò que no necesita de cap altra cosa per existir
-Substància (descartes) =allò que no necesita de cap altra cosa xa continua existin
17. Dualisme Cartesià (diferenciació entre rescogito (anima) I resextensa(cos)
- Pertanyen a 2 naturaleses totalment diferenciades. Son antagònics
- MECANISCISME= concepció de la natura en que funciona com una màquina. Afecta a tots els essers vius tmb al cos humà
§ Si som una màquina pq som lliures?
- Descartes- Fa diferència entre cos I anima pq si el cos es com una màquina l’anima no(per tant, es lliure) I per tant, garanteix la lliberat humana
- Connexió entre cos I ànima en la glandula pineal (fisiologia humana)
18. Relació de Descartes amb altres autors
- Concepte d’anima
§ Plató- coneixer es raonar, recordar allo que esta en l’anima I va apendre en un altre temps (idees mon inteligible). El cos es la pressó de l’anima. El coneixement nomes es a l’anima
§ Descartes- els sentits sols mai aporte coneixement, si tenim coneixement del mon exterior es per la rao (enteniment). Nomes la idea de Deu I anima son alienes als sentits pero el mon exterior s’ha de coneixer amb els sentits tmb.
- Concepte de coneixement empiric (dels senits)
§ Plató- 2 mons,
· el mon de les coses = aparences. Multiplicitat, allo variant…fals
· el mon de les idees = rao, unitari… veritat
§ Descartes- Els senits ens enganyen , la unica font de coneixement es la rao (enteniment). La única funció cognitiva assignada als sentits es la de oferir a la rao els materials sensibles per a que pugui proporsionar coneixement del mon exterior
- Comparació teorica del coneixement de Descartes I ST.Agustí
§ St Agustí- Raó I fe a ambits diferents pero totes 2 ajuden al objectiu huma q es la veritat divina, Arribem al coneixement superior(coneixement absolut) a traves d’un viatge interior. Cal, pero per a arribar a les veritats haver estat il.luminat per deu. Ho explica amb la metàfora del sol (llum)
§ Descartes- no necesitem la il.luminació de deu ni la fe per al coneixement
Descartes
1. context sociocultural s.XVII
- Monarquia absoluta amb recolzament de la burguesía
. Descartes: busca una fonamentació definitiva del coneixement humà.
Preten demostrar que l’humà pot accedir a unconeix. absolut
- Contrarreforma: es la reacció del catolicismo al protestantismo. Crea l’inquisició , guerres religioses com la guerra dels 30 anys-acabà obtenint la llibertat religiosa
- Tiomf de la ciencia: separació de la filosofia i la ciencia. Progrès de la ciencia que arriba a veriats incuestionables. Es cuestiona la possibilitat de la veritat en la filosofia.
. Descartes: La filosofia pot assolir la veritat pero l’error està en el mètode
2. Racionalisme
o Racionalisme = corrent filosòfica inaugurada per Descartes (filosofia Cartesiana)
o Els problemas anteriors son la lluita entre la fe (religiosa) i la raó (filosofia). La fe i la raó havien de anar de la mà
o Amb la filosofia moderna, separació de la fe i la raó. Els antics sabis no tenen la veritat absoluta.
o Empirisme = Corrent altern al racinalisme. Es basa en la experiencia a partir dels pròpis sentits.
Per tant, 2 moviments:
. Racionalisme - Descartes - Raó
. Empirisme - Hume - Sentits
· Descartes: Com plató, idees innates, es a dir, el coneixement ja es a dins de cadascú
3. Mancançes de la filosofia
· Mateixos temes de sempre = No progrès
· No hi ha acord entre els folòsofs
· Descartes: Prenten que la filosofia, a traves del metode, serà tan inquestionable com les matematiques
4. Necesitat d’un mètode
· Descartes: desprès de l’escolàstica(sistema d’estudis del moment)= ignorant. Per això busca el mètode per desfer-se de les creences i assolir la veritat
-Filosofia No es opinio
- Busca el mètode en les matemàtiques (intuició e inducció)
Intuicio = veure una idea com a absolutament indubtable
Induccio = obtenir conclusions generals a partir de Concretes
6. Unitat del saber i de la raó
· Hi ha uan ciència mare (filosofia): les demès en derien (concepció unitaria de la ciència)
· Per tant, nomès hi ha un metode científic vàlid per a totes les ciències
· Fonamenta el coneixement
7. Les 4 regles fonamentals del mètode Cartesià
El mètode de Descartes te 4 regles màximesa seguir ja que moltes podrien
Confondr
1- EVIDÈNCIA. No acceptar mai cap cosa com a vertadera sense coneixer evidentment que ho fo
2- ANALISI. Dividir les proposicions complexes en simples perquè son aquestes les que poden ser captades per intuició
3- SÍNTESI. Re-composar les simples en complexes
4- ENNUMERACIÓ. Revisió de les anteriors per tal d’assegurar-se de no haver comès cap error i no ometre res.
8. El dubte metòdic
· El dubte no es un fi sinó un mitjà
· A Resò de la teoria de Copernic es plantegen les veritats que eren considerades com a absolutes.
· 2 Posicions filosòfiques
-Escepticistes: No creuen en poder assolir la veritat. La veritat
absoluta no existeix. Eel dubte es un fi. Ho dubten
tot
-Racionalistes(Descartes): Existeix la veritat absoluta. El dubte es el mitja. Busca poder demostrar la
veritat absoluta. Ha de posar-ho tot en
dubte per comprovar-ne la certesa
- Propietats del dubte
Es universal, per tant, s’ha de qëstionar tot.
Es metòdic, es a dir, no es un fi sino un mitjà
Es provisional, perque només dubtarem com a manera per
accedir al coneixement. L’objectiu es que ens condueixi al
coneixement vertader
Es teoretic. Només s’aplica a la teoria. Per això crea la
moral provisional
9. La moral provisional
- Lleis màximes de la moral provisional:
. Obeir les lleis I els costums del meu país. Es deixarà guiar pels mes sabis I d’octes en les opinions dubtoses. Per saber l’opinió d’aquest es fixara en les accions i no en les seves paraules. Entre dues opinions triarà la mes moderada perque son mes fàcils de seguir I en cas d’error estarà menys allunydada de la veritat
Ser ferm I decidit en les seves opinions un cop s’ha escollit. Per tant no hi ha penedicció ni remordiment
. Procurar sempre vencer-se a si mateix més aviat que a la fortuna I canviar els seus desitgs més aviat que l’ordre del mon (s’educa per no desitjar allò que no depen de nosaltres)
- La millor acupació que pot tenir l’home es cultivar la raó I avançar en el coneixement
- S’ha de creure les màximes de la moral provisional encara que siguin de fer i no jutjar-les. Son veritats de fe
10. La primera veritat
- Descarta qualsevol veritat que no se li presenti com a evident.
- Fonaments del dubte:
· Incertesa de les dades sensorials. Els sentits no aporten el coneixement vertader e indubtable. Ens fan dubtar de com son les coses pero no de que existeixen. EX: terra plana
· La dificultat per destriar el somni de la vigilia. No es conscient de cuan somia que allò no es cert. Els pensaments en vigilia també ho podrien ser.
· Geni maligne. Deu maligne que disfruta veient-nos equibocar o cuan no trobem la veritat. Posa en dubte totes les capacitats cognitives de l’esser humà.
- La primera veritat es “cogito ergosum” = Penso, doncs existèixo
· Relacio entre pensament I existencia = El jo pensant
· Dualisme Cartesià = separació cos I ànima
Tambè serveix per a model a partir del que veurem veritats indubtables que son clares I distintes (caracteristiques de la evidència)
Clares: Allo que esta present, es manifesta a la ment atenta
Distint: Allò tan precís I diferent de tots els objectes que no conte res en si mateix que estigui clar
- El pensament genera idees
- Ha de demostrar que de tot allò que ha dubtat existeix. Cal demostrar l’existència del mon exterior. Busca la relació entre idees I coses
- Tipus de idees: a veure si alguna les relaciona:
§ Les adquirides del món exterior, de les dades sensibles o ensenyades pels altres. No garanteixen connexió
§ Fictisies o artificials. Inventades, creades per la ment a partir d’altres idees. Ex: idea de sirena (peix-home). No garanteixen la connexió pq estem buscant la idea del mon extramental, fora del jo pensant ja fonamentat
§ Idees innates. Ni procedeixen dels objectes exteriors ni creades per nosaltres. Estan en la nostra ment, broten d’ella espontaniament. A partid d’elles construim l’edifici del pensament. No garanteixen la conexió pq el geni maligne ens pot enganyar. Per tant, s’ha d’eliminar la hipòtesi del geni maligne.
- Cal demostrar l’exitència d’un deu bo per a poder continuar amb la
fonamentació de coneixement
12. L’existència de deu
- No poden ser arguments basats en l’experiència perquè el mon exterior està en dubte
- arguments:
1-El jo pensant (anima o rescogito) ha de ser imperfecte perque dubta
- d’on be la idea de perfeccio que te el jo pensant? Som consciente de la nostra existència pq sabem que pot existir un esser perfecte = Deu
el no res no por venir la idea de perfecció ni dun esser perfecte
D’un esser imperfecte no es pot crear vida. No tenim capacitat de creació pq ens hagesim fet perfecte
Dualisme cos anima. Son antagònics (contraris)
§ Anima. Rescogito. Te part de perfecció
§ Cos. Resextensa. Totalment imperfecte
-La combinació dels 2 mostra
la imperfeccio
2- Els essers imeprfectes depenen del esser perfecte
3- Arguments de st. Anselm
- La perfecció implica existència
- La propia noció de Deu es o existeix pq sino existis no sera perfecte
- Si existeix es pq ha de ser bo
“ si es perfecte-ha d’existir, si exiteix-ha se bo
13. Defensa de descartes a les possibles crítiques de l’existència de deu
- Arribem a les veritats certes a partir de la raó
- Critica als que pensen q totes les idees venen dels senits (empiristes)
§ D’on ens ve la idea de l’anima I de Deu?
· Segons empiristes - Imaginació
· Segons descartes - raó, idees innates posades x deu
- Inteligible- Cosa que podem arribar a coneixer mitjan
- Ininteligible- Cosa que no podem arribar a coneixer
14. Deu, garantia del criteri d’evidència
- Si exiteix un deu I es bo no te pq enganyar-nos, per tant, les idees inates que ens imposa deu, I ell es perfecte, son vertaderes
- Les idees que s’ens presenten com a evidents (clares I distintes) son vertaderes
- Em de creure en l’existència de deu xa no creure que estem somniant constantment
Idea clara I distinta = Veritat absoluta
*Es precisa la no existència del geni maligne I l’existencia de deu I la seva perfeccio
!5. L’existència del mon exterior
- El mon existeix pero si no apliquem correctament la raó ens podem equibocar
- Deu garanteix la relació entre el mon que percebim I el mon real. Encara que sense ens equiboquem
- Ja tenm 3 idees clres I demostrades la seva exisència (les 3 substàncies)
16. Les 3 substàncies
- Hi ha 3 àmbits de la realitat
- Cada substància te una caracteristica pròpia
§ Deu - Substància infinita - perfecció
§ Anima - substància pensant - pensament
§ Cos - substància extensa - extensió
-Substància (racionalista) = Allò que no necesita de cap altra cosa per existir
-Substància (descartes) =allò que no necesita de cap altra cosa xa continua existin
17. Dualisme Cartesià (diferenciació entre rescogito (anima) I resextensa(cos)
- Pertanyen a 2 naturaleses totalment diferenciades. Son antagònics
- MECANISCISME= concepció de la natura en que funciona com una màquina. Afecta a tots els essers vius tmb al cos humà
§ Si som una màquina pq som lliures?
- Descartes- Fa diferència entre cos I anima pq si el cos es com una màquina l’anima no(per tant, es lliure) I per tant, garanteix la lliberat humana
- Connexió entre cos I ànima en la glandula pineal (fisiologia humana)
18. Relació de Descartes amb altres autors
- Concepte d’anima
§ Plató- coneixer es raonar, recordar allo que esta en l’anima I va apendre en un altre temps (idees mon inteligible). El cos es la pressó de l’anima. El coneixement nomes es a l’anima
§ Descartes- els sentits sols mai aporte coneixement, si tenim coneixement del mon exterior es per la rao (enteniment). Nomes la idea de Deu I anima son alienes als sentits pero el mon exterior s’ha de coneixer amb els sentits tmb.
- Concepte de coneixement empiric (dels senits)
§ Plató- 2 mons,
· el mon de les coses = aparences. Multiplicitat, allo variant…fals
· el mon de les idees = rao, unitari… veritat
§ Descartes- Els senits ens enganyen , la unica font de coneixement es la rao (enteniment). La única funció cognitiva assignada als sentits es la de oferir a la rao els materials sensibles per a que pugui proporsionar coneixement del mon exterior
- Comparació teorica del coneixement de Descartes I ST.Agustí
§ St Agustí- Raó I fe a ambits diferents pero totes 2 ajuden al objectiu huma q es la veritat divina, Arribem al coneixement superior(coneixement absolut) a traves d’un viatge interior. Cal, pero per a arribar a les veritats haver estat il.luminat per deu. Ho explica amb la metàfora del sol (llum)
§ Descartes- no necesitem la il.luminació de deu ni la fe per al coneixement
Descartes
1. context sociocultural s.XVII
- Monarquia absoluta amb recolzament de la burguesía
. Descartes: busca una fonamentació definitiva del coneixement humà.
Preten demostrar que l’humà pot accedir a unconeix. absolut
- Contrarreforma: es la reacció del catolicismo al protestantismo. Crea l’inquisició , guerres religioses com la guerra dels 30 anys-acabà obtenint la llibertat religiosa
- Tiomf de la ciencia: separació de la filosofia i la ciencia. Progrès de la ciencia que arriba a veriats incuestionables. Es cuestiona la possibilitat de la veritat en la filosofia.
. Descartes: La filosofia pot assolir la veritat pero l’error està en el mètode
2. Racionalisme
o Racionalisme = corrent filosòfica inaugurada per Descartes (filosofia Cartesiana)
o Els problemas anteriors son la lluita entre la fe (religiosa) i la raó (filosofia). La fe i la raó havien de anar de la mà
o Amb la filosofia moderna, separació de la fe i la raó. Els antics sabis no tenen la veritat absoluta.
o Empirisme = Corrent altern al racinalisme. Es basa en la experiencia a partir dels pròpis sentits.
Per tant, 2 moviments:
. Racionalisme - Descartes - Raó
. Empirisme - Hume - Sentits
· Descartes: Com plató, idees innates, es a dir, el coneixement ja es a dins de cadascú
3. Mancançes de la filosofia
· Mateixos temes de sempre = No progrès
· No hi ha acord entre els folòsofs
· Descartes: Prenten que la filosofia, a traves del metode, serà tan inquestionable com les matematiques
4. Necesitat d’un mètode
· Descartes: desprès de l’escolàstica(sistema d’estudis del moment)= ignorant. Per això busca el mètode per desfer-se de les creences i assolir la veritat
-Filosofia No es opinio
- Busca el mètode en les matemàtiques (intuició e inducció)
Intuicio = veure una idea com a absolutament indubtable
Induccio = obtenir conclusions generals a partir de Concretes
6. Unitat del saber i de la raó
· Hi ha uan ciència mare (filosofia): les demès en derien (concepció unitaria de la ciència)
· Per tant, nomès hi ha un metode científic vàlid per a totes les ciències
· Fonamenta el coneixement
7. Les 4 regles fonamentals del mètode Cartesià
El mètode de Descartes te 4 regles màximesa seguir ja que moltes podrien
Confondr
1- EVIDÈNCIA. No acceptar mai cap cosa com a vertadera sense coneixer evidentment que ho fo
2- ANALISI. Dividir les proposicions complexes en simples perquè son aquestes les que poden ser captades per intuició
3- SÍNTESI. Re-composar les simples en complexes
4- ENNUMERACIÓ. Revisió de les anteriors per tal d’assegurar-se de no haver comès cap error i no ometre res.
8. El dubte metòdic
· El dubte no es un fi sinó un mitjà
· A Resò de la teoria de Copernic es plantegen les veritats que eren considerades com a absolutes.
· 2 Posicions filosòfiques
-Escepticistes: No creuen en poder assolir la veritat. La veritat
absoluta no existeix. Eel dubte es un fi. Ho dubten
tot
-Racionalistes(Descartes): Existeix la veritat absoluta. El dubte es el mitja. Busca poder demostrar la
veritat absoluta. Ha de posar-ho tot en
dubte per comprovar-ne la certesa
- Propietats del dubte
Es universal, per tant, s’ha de qëstionar tot.
Es metòdic, es a dir, no es un fi sino un mitjà
Es provisional, perque només dubtarem com a manera per
accedir al coneixement. L’objectiu es que ens condueixi al
coneixement vertader
Es teoretic. Només s’aplica a la teoria. Per això crea la
moral provisional
9. La moral provisional
- Lleis màximes de la moral provisional:
. Obeir les lleis I els costums del meu país. Es deixarà guiar pels mes sabis I d’octes en les opinions dubtoses. Per saber l’opinió d’aquest es fixara en les accions i no en les seves paraules. Entre dues opinions triarà la mes moderada perque son mes fàcils de seguir I en cas d’error estarà menys allunydada de la veritat
Ser ferm I decidit en les seves opinions un cop s’ha escollit. Per tant no hi ha penedicció ni remordiment
. Procurar sempre vencer-se a si mateix més aviat que a la fortuna I canviar els seus desitgs més aviat que l’ordre del mon (s’educa per no desitjar allò que no depen de nosaltres)
- La millor acupació que pot tenir l’home es cultivar la raó I avançar en el coneixement
- S’ha de creure les màximes de la moral provisional encara que siguin de fer i no jutjar-les. Son veritats de fe
10. La primera veritat
- Descarta qualsevol veritat que no se li presenti com a evident.
- Fonaments del dubte:
· Incertesa de les dades sensorials. Els sentits no aporten el coneixement vertader e indubtable. Ens fan dubtar de com son les coses pero no de que existeixen. EX: terra plana
· La dificultat per destriar el somni de la vigilia. No es conscient de cuan somia que allò no es cert. Els pensaments en vigilia també ho podrien ser.
· Geni maligne. Deu maligne que disfruta veient-nos equibocar o cuan no trobem la veritat. Posa en dubte totes les capacitats cognitives de l’esser humà.
- La primera veritat es “cogito ergosum” = Penso, doncs existèixo
· Relacio entre pensament I existencia = El jo pensant
· Dualisme Cartesià = separació cos I ànima
Tambè serveix per a model a partir del que veurem veritats indubtables que son clares I distintes (caracteristiques de la evidència)
Clares: Allo que esta present, es manifesta a la ment atenta
Distint: Allò tan precís I diferent de tots els objectes que no conte res en si mateix que estigui clar