Desenvolupament de competències educatives

COMPETENCIA 1: Coneixer com dissenyar l'ensenyament d'estratègies i tècniques d'aprenentatge a l'aula per augmentar la metacognició

Les estratègies d'aprenentatge són plans generals per a realitzar tasques d'aprenentatge. Es componen de distintes tàctiques i estudiarem les estratègies per seleccionar la informació important, per a organitzar-la i per a la lectura. Ensenyament d'estratègies: S'ha de donar coneixement autorregulador (condicional) sobre quan usar-les, on i per què. I també es requereix motivar el seu ús mitjançant: Resum: seleccionar el que és important/eliminar l'innecessari i obtenir el que és important/comparar els resums amb els companys. Subratllar i ressaltar: no subratllar tot/completar-ho amb idees pròpies i no recordar idees literals/detectar patrons organitzacionals. Presa de notes: mantenir en la memòria de treball la informació per a elaborar mentre es redacta i mantenir l'atenció a més informació/és una bona tècnica per a descriure idees pròpies, crear un registre i estudiar d'aquí. Organització: dur una organització de el que es va a estudiar i seguir un ordre/crear una organització és més eficient que estudiar del llibre/usar mapes conceptuals. De lectura: implica elaborar, organitzar, resumir, etc i hi ha 2 estratègies: READS que és revisar títols, paraules en negreta, preguntar que s'aprendrà, fer-ho i resumir. SDA preguntar què és el que ja coneix? Què és el que desitja saber? I què ha après? Totes aquestes estratègies d'ensenyança de forma directa, explicació, modelatge i pràctica amb retroalimentació. Són importants per a estudiants amb dificultats o la llengua materna no és la del professor. Per altra part, la metacognició: és tracta de la consciència que tenen les persones sobre la pròpia cognició i com funciona i així supervisar-la i regular-la. Hi ha 3 tipus de coneixements: coneixement declaratiu: els factors que afecten a l'aprenentatge i la memòria i les habilitats, les estratègies i els recursos per fer una tasca. Coneixement procedimental: saber usar les estratègies. Coneixement autoregulador: per assegurar l'acabament de la tasca. Finalment, la producció deficient és el fet de que no s'arriba a aplicar estratègies d'aprenentatge apreses quan poden o han de fer-ho. Pot ser: la tasca només demana un processament superficial, aprendre literalment/l'estudiant no valora l'aprenentatge/l'estudiant no creu que els esforços siguin raonables per la possible retribució.

COMPETENCIA 3: Poder seguir els principis psicoeducatius facilitadors de la creativitat a l'aula

La creativitat és la capacitat de produir un treball original, però al mateix temps, que sigui útil. La capacitat personal es dóna solament en un àrea específica i no en general. Els processos creatius, impliquen a més d'una persona i en ambients de suport. Fonts de la creativitat: Amabile va proposar 3, habilitats rellevants per al domini: talent, cap de treball... Processos rellevants per a la creativitat: habilitats o característiques de treball. Motivació intrínseca: profunda fascinació amb l'entorn social que dona suport a l'autonomia, fantasia... Per a la cognició creativa, cal ressaltar la capacitat de reestructurar de forma innovadora les coses, i cal un temps d'incubació per a que després sorgisca la intuïció. També importa els coneixements, la flexibilitat i la reorganització de les idees i el pensament divergent, és a dir, proposar moltes idees. Creativitat de idees: Baer: ajornar judicis/evitar apropiar-se de les idees/sentir-se lliure d'usar altres idees/animar idees, encara que semblen impossibles. Pares i professors cal que eviten: Winner: Avivar el desig de una recompensa externa/presionar i alterar la normalitat de la infantesa/evitar estancar el xiquet/evitar el dany psicològic del fill al perfeccionisme.

COMPETENCIA 4: Saber donar suport al desenvolupament del pensament crític a l'escola

Tracta de dissenyar una activitat que requereix el pensament crític. Per tant es proposen 2 opcions: Programes d'habilitat del pensament: són generals, no requereixen coneixements de matèries específiques però que a penes s'apliquen les habilitats apreses fora del programa. Pot servir a estudiants amb problemes en l'aprenentatge curricular. Desenvolupament del pensament dins del curriculum: que serà model de bon pensament, instrucció directa del fet de pensar i enculturació o mediació sociocultural de l'aprenentatge i el desenvolupament del pensament, Vygotsky. Alguns exemples del pensament crític són: identificar temes o problemes centrals/comparar similituds i diferències/determinar quina informació és rellevant/formular preguntes apropiades/distingir entre fet, opinió i judici/verificar la congruència. Per altra part, la comunicació a l'aula pot permetre desenvolupar el pensament crític en la mesura que hi aporta terminologia i s'utilitza per mitjà d'un llenguatge més raonat o argumentat, en lloc d'un llenguatge més descriptiu i superficial.

COMPETENCIA 2: Coneixer com donar suport educativament al procés atencional estudiantil

Es pot donar mitjançant: Memòries sensorials: els estímuls arriben als sentits. Les memòries sensorials corresponents els transformen en informació i els retenen un temps molt breu (1-3s) per a permetre l'inici del seu processament amb el procés cognitiu: la percepció. El seu resultat és la codificació de l'estímul. Percepció i atenció a l'escola: la percepció és el procés d'assignar un significat a les codificacions dels estímuls. En aquest procés es dóna un anàlisi de característiques de l'estímul (processament ascendent) i després es donen patrons amb aquesta informació per a donar-li un sentit, però també es dóna un processament descendent mitjançant el qual des de la memòria es recuperen coneixements amb els que identificar el patró de l'estímul. El que es sap, influeix en el que es pot percebre. Atenció a l'escola: l'atenció és selectiva, requereix ignorar el que no és important. A més d'atendre el que podem, també seleccionem segons les nostres motivacions i altres factors com: altra informació que atreu/distreu, complexitat de la tasca, etc. A l'aula, es poden utilitzar diferents recursos per a que els estudiants presten atenció: algo sorprenent/destacar la informació important/fer preguntes desconcertants/variar el tipus de tasques i mètodes.