Desenvolupament del jo categoric

1.ACTITUDS CAP A LA DIVERSITAT FUNCIONAL

1.Totes les persones tenim al llarg de la vida Alguna experiència de discapacitat. No tothom té les mateixes habilitats, Situacions en que s’experimenta discapacitadora. ZDP zona de desenvolupament proer. Important reconèixer pròpies limitacions i habilitats

2.Discapacitat pot ser temporal: avenços medicines Han permès superar limitacions (implants coclears). Molt important la percepció Que tingui d’ella mateixa i la que rep de l’entorn, això promou desenvolupament Més positiu.

3.Persona en el primer pla i no la discapacitat: persona que sigui vista coma discapacitada es percebrà coma tal, discap només és una circumstància no la totalitat, percebre les capacitats i potenciar-les.

4.Discapacitat és condicionada per l’acceptació Social. Segons Castillo (2007) les persones arribem a ser el que s’espera de Nosaltres.

5.Discapacitat no significa ser un nen o Adolescent permanent: importància de dirigir-se a to adequat per l’edat i així Promoure oportunitats per autonomia, si limitem a les persones s’acostumen i es Senten insegures

6.Les persones no són classificades per la seva Discapacitat: recordar abans que res que la persona és persona i no la seva Discapacitat. Té característiques concretes que el fan singular, cadascú les Seves.

7.La discapacitat existeix en funció del medi en El qual es desenvolupa la persona. Ciutats cada cop més adaptades però Existeixen moltes barreres. La persona es sent discapacitada quan veu que no Pot accedir, però en realitat són els edificis els discapacitats i no estan Preparats per tothom. Adaptacions s’han de fer per tothom i no pels Discapacitats, si l’entorn s’adapta les discapacitats desapareixen. Entorn és El que té limitacions

8.Falta fugir visió negativa i pessimista: Persones mereixen vida digna, no compassió per les limitacions, consideració Capacitats i habilitats. Compassió limita, confiança i apostar per Desenvolupament. Discapacitat no ha d’impedir ser felíç ni ha de deixar perdre Oportunitats. Fora visió negativa i trista, es pot treballar sentit humor.

9.Destacar la varietat i no les diferències: Tothom té característiques determinades, disseny de la ciutat ha de ser per Tothom, i tots els àmbits igual. Ciutat s’ha d’adaptar a la varietat i no a la Discapacitat. La diferència només s’entèn a partir d’una normalitat Estadística. Diferències es duen a terme a partir de la referència de la Normalitat, mana la majoria.

10.Actitud determina el desenvolupament de la Persona, el context afavoreix més o menys, primer definir-nos coma persona i Després educadors.