Desenvolupament del Llenguatge en la Infància

Desenvolupament de la Comunicació i l'Expressió en l'Infant

L'Expressió

És la capacitat que té una persona per transmetre sensacions, emocions i pensaments. No té un objectiu final. És manifestar els pensaments i les impressions de la nostra realitat per mitjà de la paraula, els gestos o les actituds. Per exemple, quan ensenyem al Marc, que té set mesos, un ninot que li agrada, s'agita tot ell, emet variabilitat de sons, riu, gesticula, etc. Les primeres manifestacions (necessitats fisiològiques i sensitives) les expressa a través de les estratègies que té a l'abast: el plor, el contacte corporal, la gesticulació, la mirada.

La Comunicació

Comunicar vol dir "compartir" o "posar en comú". És el procés de rebre i de transmetre informació dels uns als altres. Amb la comunicació es té intenció de relacionar-se amb l'entorn, està dirigit a algú i se n'espera resposta. A partir de les seves pròpies necessitats i de l'efecte que provoca en els altres, l'infant comença a establir relació entre ell i els altres, entre el seu món i el món dels altres. La manera més comuna que tenim els humans per comunicar-nos és a través del llenguatge oral. En els primers anys de vida, el llenguatge de l'infant està més lligat al cos: el llenguatge del tacte, de les mirades, de la música, de la veu, etc. Per mitjà de la comunicació, l'infant interactua per adaptar-se al món, ser autònom i poder desenvolupar capacitats intel·lectuals superiors. Per exemple, li fas pessigolles a l'infant, li agrada i, d'alguna manera, et torna a fer el mateix per tal que li tornis a fer.

El Llenguatge

Tots els éssers vius tenen els seus mitjans per comunicar-se. El llenguatge és una facultat humana que permet comunicar els propis pensaments i sentiments. A través del llenguatge, expressem i comuniquem sentiments i emocions. No es fa referència exclusivament al llenguatge verbal, sinó que també estem parlant del grafisme, l'expressió corporal, la dansa, la cançó, el llenguatge matemàtic, etc. El llenguatge més emprat és el llenguatge verbal. Per exemple: aigua- "gua", avió- "vio".

Factors que Intervenen en el Desenvolupament del Llenguatge

El procés d'adquisició del llenguatge és una característica universal.

Factors cognitius: percepció, atenció, memòria i imitació.

Factors Fisiològics

El cervell humà: Encarregat del funcionament neurològic i del control voluntari de l'emissió de sons. Les àrees corticals situades a l'hemisferi esquerre de l'escorça cerebral:

L'àrea de Broca:

• L'expressió.
• La part motora de la parla (pulmons, cordes vocals, etc.).
• L'execució dels sons propis de cada llengua.
• Lesió: dificultats per comunicar-se perquè l'articulació de paraules és desorganitzada. La comprensió està intacta, però la parla és lenta i laboriosa (afàsia d'expressió).

L'àrea de Wernicke:

• Comprensió dels missatges.
• Relacionada amb la codificació i descodificació.
• Lesió: la persona té serioses dificultats per poder entendre el que se li diu. Pot parlar perquè l'àrea de Broca, és a dir, l'àrea motora, no es veu afectada (afàsia de recepció).

Aparell fonador

• Òrgans de la fonació: laringe i cordes vocals.
• Òrgans de l'articulació: paladar, llengua, dents, llavis i glotis.
• Òrgans de la respiració: pulmons, bronquis i tràquea.

Funcionament: L'aire arriba a la laringe, on estan les cordes vocals que produeixen una vibració audible en els sons sonors /a/, en contrast amb els sons sords, en què no vibren les cordes vocals /f/. Aquest so de les cordes vocals és amplificat pels ressonadors: nasal, bucal i faringi. El so que surt dels ressonadors és modulat pels òrgans de l'articulació i es transforma en els sons de la parla.

Factors ambientals

L'afectivitat: L'infant necessita adults amb ganes de comunicar-se amb ell. El llenguatge sorgeix a partir de l'expressió natural de l'infant i les interpretacions dels adults.

El procés d'ensenyament-aprenentatge: L'adult s'encarrega de codificar i descodificar allò que diu l'infant, li dona un significat que serà après pel nen/a.

El context sociofamiliar: Influencia l'ús i l'adquisició del llenguatge de l'infant. No tots els infants aprenen a parlar de la mateixa manera i al mateix ritme.

Funcions del Llenguatge (Gené, 2019)

Funció emotiva (expressiva): l'emissor intenta mostrar el que pensa i/o sent a partir de la utilització d'un llenguatge subjectiu.

Funció conativa (apel·lativa): es pretén cridar i captar l'atenció del receptor, és a dir, regular i controlar la conducta dels altres.

Funció interactiva (fàtica): serveix per comprovar si s'està produint l'intercanvi d'informació entre les persones, és a dir, si es dona la comunicació.

Funció informativa (referencial): el seu objectiu és informar i se centra en l'objecte o en la realitat referent.

Funció imaginativa (poètica): permet ressaltar el missatge i, per tant, no només interessa el contingut, sinó que també se centra en l'expressió lingüística.

Funció metalingüística: lligada amb el codi, serveix per fer referència a la mateixa llengua.

Pautes per a l'Anàlisi de Situacions Comunicatives

Paper de l'Educador/a

• Veure l'infant com una persona en procés de desenvolupament.
• La interacció amb ell partirà del respecte i tindrà en consideració la seva fragilitat física, psicològica i emocional.
• Oferir la possibilitat que l'infant s'expressi amb llibertat, així s'afavoreix el creixement personal i l'acceptació de si mateix.
• Els llenguatges són l'eina base, el suport de tota vida de relació i de l'educació.
• Ha de ser receptor del missatge i ha d'interpretar-lo.
• Ha de ser emissor, estimulant l'infant, parlant i fent servir tots els llenguatges: gestuals, corporal, oral, rítmic, plàstic, etc.
• Oferir la possibilitat que els infants s'expressin en llibertat.

Consells per Afavorir el Llenguatge

• Pareu atenció als seus interessos.
• Mireu-lo a la cara i poseu-vos a la seva alçada.
• Canteu-li cançons.
• Imiteu els seus gestos i vocalitzacions.
• Parleu-li de manera variada i expressiva.
• Interpreteu les seves produccions.
• Intenteu exposar l'infant a diferents contextos comunicatius.
• Interaccioneu amb l'infant mitjançant els contes.
• Aprofiteu les rutines per comunicar-vos.
• Intenteu generar situacions comunicatives.
• Respongueu sempre al gest d'assenyalar de l'infant.

Utilització d'un Llenguatge No Sexista

• El que es diu, com es diu i quan es diu pot afectar tot el món afectiu i mental de l'infant.
• L'ús del llenguatge afecta les seves relacions i la presa de decisions.
• Per treballar l'educació per a la igualtat des de l'àmbit educatiu, és imprescindible saber identificar i conèixer com s'estructuren els models i els estereotips, i corregir tot allò generador de discriminació.
• Aspectes a considerar en aquesta àrea i per fomentar l'ús no sexista del llenguatge en les situacions habituals de comunicació.
• Revisar les formes verbals que habitualment s'empren a l'escola bressol fent referència constant als dos gèneres i/o utilitzant els genèrics que els contempli.
• Abolició del masculí com a fals genèric estudi de formes que assegurin fer les dones visibles.

Teories sobre l'Adquisició del Llenguatge

No hi ha una teoria vàlida per explicar l'adquisició del llenguatge, ja que es considera que és origen de la relació incessant entre factors interns i externs on té un paper destacat la interacció entre l'infant i l'adult, i el model d'aprenentatge ofert per aquest.

• Teoria Conductista (Skinner)
• Teoria Innatista (Chomsky)
• Teoria Cognitiva (Piaget)
• Teoria Sociocultural (Vigotsky)

Etapes en l'Adquisició del Llenguatge

• Etapa Prelingüística (0-12/15 mesos)
• Etapa Lingüística (12 mesos - 12 anys)
• Etapa Lingüística de 12 a 24 mesos
• Etapa Telegràfica de 2-3 anys
• Etapa Preescolar de 3 a 6 anys

Etapa Prelingüística (0-12/15 mesos)

El primer any de vida és fonamental. Període de la intel·ligència sensoriomotriu: l'infant juga amb els òrgans fonatoris, experimenta sensacions musculars, vibratòries i auditives. Practica exercicis fonètics, balboteigs i vocalitzacions sense cap intenció, per pur plaer motor. Emet sons i s'escolta a ell mateix prenent consciència dels propis sons respecte a altres sorolls de la casa. També aprèn a discriminar la veu dels seus familiars.

Principals eines que fa servir per expressar-se i comunicar-se en aquesta etapa:

El plor

• Captar l'atenció en l'adult.
• Durada i intervals característics.
• 3 tipus: gana, dolor i ràbia.

El somriure

• Present des del primer mes de vida (involuntari/rèflex).
• Al segon mes de vida es produeix com a resposta a un estímul extern i s'anomena somriure social.

Els gestos

• Apareixen passats els primers sis mesos.
• Principals: assenyalar, moure el cap amunt i avall (assentir) i moure la mà (saludar o acomiadar).

Primeres vocalitzacions sonores:

2 mesos

• Primeres expressions: crits, plors.
• Els xerroteigs (gorjejos) → són sons de gola que solen mostrar plaer durant les interaccions amb l'adult referent.
• Serveixen com a entrenament muscular (axo, ago, ajo).
• Primeres vocalitzacions sonores.

A partir dels 4-5 mesos

• Balboteig, seqüències de sons semblants a les vocals i consonants que solen ser monòtons o anar acompanyats d'entonació.
• Jocs vocàlics (3-6 mesos): vocal o consonant mantinguda.
• Balboteig reduplicatiu (6-9 mesos): cadenes sil·làbiques de consonant més vocal amb repetició de la mateixa síl·laba: tata, papa, mama, pipi, tete...
• Balboteig no reduplicatiu: cadenes sil·làbiques de consonant més vocal diferents les unes de les altres: pata, tate, etc.

Cap a l'any

• Alguns infants utilitzen alguna paraula amb significat.
• No s'assemblen a les de l'adult.
• Incorporen onomatopeies, exclamacions o paraules pròpies (protoparaules).
• Es tracta de l'avantsala del pas a l'etapa lingüística.

Etapa Lingüística (12 mesos a 12 anys)

Etapa lingüística de 12 a 24 mesos

10-18 mesos

• Primeres paraules.
• Tenen una funció de frase.
• Són paraules pròpies o onomatopeies, similars a les paraules adultes (aba per aigua).
• Un alt percentatge es refereixen a animals, aliments, joguines i roba.
• També empren algunes paraules socials (hola, adeu), indicadors de lloc (aquí) i de petició (més).

18-24 mesos

• L'infant posa nom a les seves emocions i sentiments.
• El llenguatge de l'adult presenta una notable variació respecte al primer any, es torna més correcte des del punt de vista formal i apareixen les ordres, prohibicions i suggeriments.
• Els infants amplien considerablement l'emissió de fonemes per construir noves paraules, però encara fan errors (reduplicacions, omissions, substitucions).

A partir dels 24 mesos

• Comença l'etapa combinatòria (combinació de 2-3 paraules).
• Pot expressar el que vol dir d'una manera més eficaç.
• Adquireix la noció de possessió: "meu".
• Hi ha un creixement lèxic lent, però a partir dels 18 mesos es dispara.
• Descobreix que el llenguatge serveix per donar nom a les coses.

Etapa telegràfica de 2-3 anys

2 i 3 anys: avenços en el descobriment de les regles

• Elaborar frases.
• Produir enunciats cada vegada més llargs.
• Cap als 2 anys, l'infant utilitza més de dues paraules per formar frases amb articles, preposicions o conjuncions: llenguatge telegràfic.
• Increment del vocabulari.
• Comença a utilitzar la frase interrogativa, inicia petites conversacions.

Etapa preescolar de 3 a 6 anys

• La comunicació es veu afavorida per la relació amb els altres, la major autonomia.
• Incorporació d'un gran nombre de paraules noves.
• Adquisició de la majoria dels fonemes de la llengua.
• Augment del lèxic per l'escola.
• Extensió de la frase: s'introdueixen elements omesos fins ara.
• Enriquiment de l'estructura gramatical.
• Etapa pròpia del llenguatge egocèntric.