Desenvolupament Social i Moral Infantil: Guia Completa

Socialització Primària i Secundària

La socialització primària es produeix en el si de la família, un context basat en la relació afectiva. En aquesta etapa, l'infant aprèn les principals formes de comunicació social i a respectar els hàbits i les regles més elementals de convivència. La incorporació de normes es fa d'una manera personalitzada, flexible i subjecta, en alguns casos, a la negociació. La socialització secundària es produeix en altres contextos socials, com l'escola o altres grups d'oci, on les relacions són menys íntimes, les regles menys personalitzades, i la flexibilitat de negociació menor. Per això, si un nen ha pogut negociar en família, haurà après que hi ha regles que es poden qüestionar i d'altres que no i, d'aquesta manera, li serà més fàcil poder acceptar les regles col·lectives. Per exemple, si un nen a la guarderia vol una pera i no n'hi ha, no se li donarà un flam, però a casa podria negociar.

Agents Socialitzadors

Els agents socialitzadors són persones o institucions que influeixen sobre l'infant i incideixen, d'aquesta manera, en el seu desenvolupament social.

• Família: És on l'ésser humà interacciona per primer cop amb altres éssers de la mateixa espècie. S'hi aprenen funcions bàsiques com el llenguatge verbal.
• Pares: La interacció contínua amb els pares suposa una transmissió de valors, d'idees, d'actituds i, en definitiva, d'aprenentatges.
• Relació entre germans: Les relacions amb els germans són qualitativament diferents de les que s'estableixen amb els pares. Els infants aprenen a barallar-se i a resoldre conflictes, a compartir i a estimar.
• Escola: És una institució organitzada per a la transmissió de continguts i de maneres de comportar-se socialment desitjables. És una societat en miniatura, en la qual és evident la necessitat de respectar certes normes de convivència.
• Grup d'iguals: Permet desenvolupar una àmplia gamma d'habilitats socials complexes i cooperatives, com fer cua o compartir espais, encara que també hi apareixen dificultats i conflictes.
• Educació incidental: La televisió ocupa un lloc central a les cases, això implica que els missatges que emet influeixen en la vida dels nens.

Teoria Ecològica de Bronfenbrenner

La teoria ecològica de Bronfenbrenner posa èmfasi en l'anàlisi dels entorns o contextos en què es produeix el desenvolupament de l'ésser humà, i en com les relacions generades entre ells determinen aquest desenvolupament. El desenvolupament de l'ésser humà es veu afectat per les relacions que es produeixen en els diferents contextos en els quals participa.

• Microsistema: És el context immediat de desenvolupament. Les relacions interpersonals són directes, cara a cara. La persona assumeix un determinat rol en el microsistema, amb patrons d'activitat que s'espera que tinguin lloc i d'altres que no.
• Mesosistema: És un sistema de microsistemes, compost per les relacions que s'estableixen entre la feina i la família, en el cas d'una persona adulta; o entre l'escola i la família, en el cas d'un infant.
• Exosistema: La persona no hi participa de forma directa, però tot el que hi passa influeix en el que es produeix en la resta de contextos del desenvolupament.
• Macrosistema: Tracta del context global, exercint la seva influència sobre tots els altres sistemes de desenvolupament. Inclou aspectes relacionats amb la cultura, les ideologies i les creences.

Sociabilitat a la Infància

La sociabilitat a la infància fa referència als coneixements sobre un mateix, sobre els altres i sobre les relacions que estableixen les persones entre elles.

Coneixement d'un mateix

• Joc existencial: S'estableix quan existeix una clara diferència entre un mateix i la resta de persones. Apareix la reafirmació del jo i els sentiments de competència o incompetència, que es mostren amb alegria o enuig.
• Joc categòric: Apareix amb la funció simbòlica i el llenguatge. Suposa una comprensió més objectiva en relació amb algunes de les característiques pròpies com l'edat, el sexe o l'aspecte físic.

Formació de l'Autoconcepte (2-6 anys)

Inclou les creences sobre les capacitats, habilitats o valors que una persona considera que li són propis. Es basa en característiques concretes (aspecte físic, possessions, activitats habituals), però es limita a una funció descriptiva. No serà fins als 8-10 anys que es comencen a incorporar els trets de la personalitat de forma habitual.

Desenvolupament de l'Autoestima

La valoració de l'autoconcepte dona lloc a l'autoestima, que pot ser:

• Positiva (alta)
• Negativa (baixa)
• Ajustada o desajustada

Àrees de l'autoestima:

• Física: habilitat física i aspecte físic.
• Social: Relació amb la família i amb els iguals.
• Acadèmica: Altres matèries, matemàtiques, lectura i escriptura.

Recerca de la Identitat

• Valora l'esforç, no els resultats.
• No exageris els teus afalacs i sigues concret.
• Valida les seves emocions.
• Fomenta la seva autonomia donant-los responsabilitats.
• No comparis. Les comparacions socials i les avaluacions d'altres persones incideixen en una certa disminució de l'autoestima. És important que l'autoestima sigui ajustada a la realitat.

Comportament Agressiu

Molts infants manifesten conductes agressives per resoldre els seus conflictes. El problema sorgeix quan aquestes s'incorporen al repertori conductual com el mitjà habitual de relació. Al voltant de l'any i mig, els infants ja tenen la capacitat emocional i cognitiva per sentir i manifestar enuig o frustració davant d'alguna cosa que volen i que no poden obtenir. És freqüent trobar infants en guarderies amb mossegades, empentes, esgarrapades, etc. Amb l'aparició del llenguatge, l'agressió física es veu majoritàriament substituïda per l'agressió verbal; apareixen els insults i les burles. S'ha d'aprendre a realitzar la negociació del conflicte entre iguals o amb la intervenció de l'adult. Això ha de servir per reduir aquestes dinàmiques agressives.

Tipus d'Agressivitat

• Agressivitat adaptativa (2-3 anys): Forma part del desenvolupament normal de l'ésser humà i constitueix una resposta lògica davant de la frustració. És important que en aquestes situacions l'adult sigui ferm en els límits i comprensiu en les reflexions sobre el fet.
• Agressivitat no adaptativa: Les agressions s'utilitzen per resoldre conflictes, però en realitat no solucionen res, suposen un cost en les relacions socials. Deterioren les relacions socials i originen problemes de convivència. Acostumen a estar causades per dificultats d'adaptació a l'entorn. Es recomanen programes d'entrenament en habilitats socials, la utilització de l'empatia i l'aprenentatge de tècniques de gestió de conflictes.
• Trastorn de conducta dissocial: Es manifesta a partir dels 10 anys i durant l'adolescència. La conducta agressiva es converteix en perillosa i antisocial, un trastorn de conducta que requereix un tipus d'intervenció i tractament diferent, a causa de la seva significació clínica. És un problema clínic seriós, que es manifesta, entre altres coses, per baralles i insults, agressions i robatoris.

Convivència i Violència

L'adopció d'un comportament agressiu està vinculada de forma determinant amb una socialització duta a terme de manera deficient. És important que no contribuïm a aquesta forma de fer. Com a referents, podem incentivar els jocs i les joguines cooperatives en detriment d'aquelles que fomentin el conflicte. En l'àmbit familiar, moltes vegades aquest comportament dels infants va lligat a contextos familiars on les relacions violentes (crits, petites agressions físiques, etc.) estan normalitzades.

Moralitat Social

La moralitat social està formada per valors i normes que poden anar canviant.

• Valors: Identifiquem valors com la generositat o la justícia. No és igual l'actitud que tenim ara a la que tenien els nostres avantpassats.
• Normes: Són el que entenem per cultura. No són iguals les normes a diferents països.

Moralitat Individual

La moralitat social fa que es pugui desenvolupar la individual, de manera que nosaltres mateixos adquirim el que està bé i el que està malament per adquirir la nostra moralitat.

Desenvolupament Moral

Per poder tenir un desenvolupament moral, hi ha d'haver un procés d'adquisició i interiorització de conductes, normes i valors socialment acceptables. Davant de diversos problemes, cada persona els afronta de manera diferent.

Components de la Moralitat

• Emocional: És aquell que es refereix a com la persona porta les emocions davant d'un conflicte. Cada persona s'enfronta a la seva manera davant dels conflictes.
• Cognitiu: Com pensem davant d'un conflicte. És pensar amb el cap i intentar deixar les emocions i els sentiments de costat. Pensar quina seria la manera correcta de resoldre el conflicte.
• Conductual: És com actuem davant d'un conflicte, pot ser amb més violència, assertivitat, etc.

Educació Moral

Té com a objectiu final que l'infant sigui capaç d'elaborar els seus propis criteris morals. Cal donar-li les eines necessàries perquè pugui desenvolupar la seva educació moral. Els criteris coherents i les normes socialment adequades tenen una importància transcendent en el desenvolupament moral dels infants. L'objectiu final de l'educació moral és que els infants siguin capaços d'elaborar pel seu compte els seus propis criteris morals.

Teories Explicatives

• Biològiques: Destaquen que el valor de la cooperació o l'ajuda mútua estan implícits en l'herència genètica de l'espècie per garantir la supervivència.
• Psicoanalítiques: Argumenten que el desenvolupament moral a l'edat infantil es produeix mentre es va configurant el superjò o consciència.
• Aprenentatge social: Defensen la importància de la presència d'un model que els infants puguin imitar i l'existència, després, d'un reforç positiu perquè aquesta conducta es pugui fixar.
• Cognitives: Piaget i Kohlberg tenen una visió evolutiva, pensen que la moralitat és un aspecte que cada persona va construint a poc a poc a mesura que es va replantejant tot el que va vivint i interioritzant.

Piaget i Kohlberg: 3 Principis Bàsics

1. Consideren que l'educació moral és un procés que té com a objectiu que les persones vagin evolucionant en el seu desenvolupament i en el qual és important l'estimulació del pensament en temes morals.
2. Parlen d'una sèrie d'estadis a l'hora de formular els judicis i els dilemes morals.
3. Proposen que els estadis superiors sempre són més evolucionats moralment que els inferiors.

Aportació de Piaget

El 1932, Piaget va publicar"El judici moral del ne", on exposa que el raonament moral es desenvolupa en tres moments del desenvolupament infantil:

1r El període de la moral heterònoma (fins als 7 o 8 anys)

S'anomena així perquè en aquest període els infants depenen de l'autoritat de les persones adultes. Sobre els 5 anys es comença a desenvolupar una moral heterònoma, és a dir, els infants demostren interès i respecte per les regles i les normes externes. El càstig marcarà la bondat o la maldat d'un acte.

2n El període de la moral igualitària progressiva (entre els 8 i els 11 anys)

Piaget planteja aquest període com un estadi intermedi en el qual es conjuguen característiques del primer i del tercer estadi.

3r El període de la moral autònoma (al voltant dels 11 o 12 anys)

En aquesta etapa ja s'ha produït un període d'interiorització de les regles, que permet a l'infant flexibilitzar la seva conceptualització moral. Comencen a actuar seguint els seus propis criteris i no imposicions externes. Seran capaços d'adonar-se que no existeix un únic patró moral inamovible. Ara valoraran els actes tenint en compte les intencions i no només les conseqüències. Seran capaços d'entendre que les regles estan fetes per persones i, per tant, poden ser canviades, fins i tot per ells mateixos.

Judicis Morals

Igual que es pot ajudar a l'infant durant el seu creixement físic o intel·lectual, també es pot ajudar a créixer moralment. Piaget insisteix que la consciència del que és bo o dolent, o correcte o incorrecte, arriba als infants a través de la cooperació mútua amb els altres i, per argumentar-ho, planteja una sèrie de judicis morals.

Desenvolupament Moral segons Kohlberg

Nivell I. Preconvencional

Estadi 1. Moral heterònoma o d'obediència i por del càstig (6 a 8 anys)

En norma general, engloba els infants, perquè hi ha una persona per sobre que diu què és el que està bé i el que no està bé.

Estadi 2. Individualista, instrumental o afavoridor dels interessos propis

Només afavoreix els interessos propis.

Nivell II. Convencional (Adolescents i adults)

Estadi 3. Expectatives de relacions interpersonals (adolescents)

Tots vivim dintre d'una mateixa norma, les expectatives.

Estadi 4. Sistema social establert i consciència

Nivell III. Postconvencional o de principis

Estadi 5. Drets prioritaris i contracte social

Estadi 6. Principis ètics universals