Dialectes del Català: Central, Septentrional i Balear

Català Central

Àrea Geogràfica

El català central comprèn les comarques de Barcelona, Girona, la Catalunya Central, part de la zona pirinenca i, cap al sud, Tarragona. Aquesta regió suporta el major pes demogràfic de Catalunya.

Situació Sociolingüística

La situació sociolingüística està condicionada per la presència d'àmplies bosses de persones immigrades que hi han arribat.

Característiques

• Presenta un sistema complex en l'articulació de les vocals, amb 7 sons vocàlics tònics i 3 d'àtons.
• Hi ha diversos fenòmens de neutralització, com ara a, e, o, u.
• En algunes zones del domini dialectal es pronuncia i la ll (iodització).
• Un altre tret és la pronúncia de u en la primera persona del singular.

Subdialectes i Zones de Transició

• Al nord, tenim el català septentrional de transició (Alt Empordà, Xipella).
• A l'oest, hi ha una zona de transició entre el català central i el català nord-occidental, amb la conversió d'algunes vocals neutres en i (barceloní).
• Es caracteritza per la pronúncia africada de la x, l'ensordiment del grup tj i la presència de castellanismes i mots d'argot.
• El tarragoní, a cavall entre el català central i el nord-occidental, presenta plurals en -ns i demostratius i possessius com mon, ton, son.

Català Septentrional

Àrea Geogràfica

El català septentrional s'estén per una franja pirinenca que inclou el Ripollès, la Garrotxa, l'Alt Empordà i les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent i el Capcir.

Situació Sociolingüística

Aproximadament el 65% de la població entén el català. El català és considerat un dialecte de pagès i de gitanos.

Característiques

• Neutralització de e i o tòniques.
• En lloc de distinció entre e oberta i e tancada, i o oberta i o tancada, es produeix un tancament de la o tònica en u.
• Pronúncia en i de la terminació de la primera persona del present.
• La negació es fa amb la partícula pas.
• Mots propis com pallago i trefugit.
• Influència del francès, sobretot en el lèxic i la fonètica.
• Pronúncia de la rr en r.
• Al Capcir, es pronuncien com a o els mots acabats en u.
• Infinitius com néixer.

Balear

Àrea Geogràfica

El balear comprèn les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera, Conillera i les Pitiüses.

Situació Sociolingüística

El tret més remarcable és la seva vitalitat i el bon estat de conservació. El caràcter aïllat de la zona hi va contribuir molt, però hi ha presència de castellanismes i d'altres influències.

Característiques

• Des del punt de vista lingüístic, una característica és el seu caràcter conservador. En alguns aspectes, s'assembla al català medieval.
• Es caracteritza per la pronúncia com a vocal neutra de la e tònica, que a la resta del català central es pronuncia oberta.
• El triangle vocàlic tònic és més ric, i l'àton és igual.
• Es dóna una forta iodització, fins al punt que, en alguns casos, la ll desapareix.
• Ús de l'article salat: es, sa, so, ses, el, la, els, les, que deriven del llatí.
• Terminacions en -i en la primera persona del singular del present d'indicatiu.
• Mots propis i diferents.

Subdialectes

• Mallorquí: Es caracteritza per la distinció entre o i u en posició àtona, a més de la resta de trets de tot el dialecte.
• Menorquí: Presenta una fesomia pròpia més destacada, amb trets com la confusió entre o i u en posició àtona, la caiguda de la i resultat de la iodització i mots diferenciats de la resta del domini lingüístic.
• Eivissenc: Presenta trets com la confusió entre o i u en posició àtona, plurals en -ns i arcaismes com quelcom, llagui o mels.