Dialectes, Registres i Planificació Lingüística del Català

Dialectes i Estàndard del Català

Dialectes

El català presenta diverses varietats dialectals:

• Rossellonès
• Català central
• Balear
• Alguerès
• Català nord-occidental
• Valencià

Estàndard

L'estàndard és la varietat comuna d'una llengua, legitimada i institucionalitzada històricament com a model de referència. Serveix com a vehicle de comunicació supradialectal i internacional, normalment usat i après segons una codificació normativa explícita. Es podria definir com la varietat que tothom coneix i pot utilitzar, reconeguda com a modèlica (correcta, culta, bona, adequada). Amb l'aparició del concepte d'"estàndard", la preocupació pel distanciament entre el català parlat i la llengua literària culta va fer que fos concebut com un registre intermedi: la llengua comuna utilitària que, en condicions normals, haurien de difondre els mitjans de comunicació i la cultura de masses. Dins de l'estàndard, s'admeten variants o formes dobles en els aspectes fonètic, lèxic, morfològic i sintàctic.

Codificació, Registres i Planificació

Codificació

Fixació, per part de tècnics, d'una normativa ortogràfica, gramatical i lèxica (d'un codi) d'una llengua.

Dialecte

Cadascuna de les modalitats d'una llengua, especialment les que es presenten a les diverses regions del seu domini, delimitades per isoglosses. Sovint, un dialecte adquireix predomini sobre els altres per factors polítics, culturals i econòmics, convertint-se en llengua comuna o estàndard.

Registres Especialitzats

Corresponen a les funcions lingüístiques especialitzades de les societats contemporànies:

1. Científico-tècnic
2. Jurídic i administratiu
3. Periodístic i publicitari
4. Literari

Registre Lingüístic

També anomenat estil funcional, varietat diatòpica o varietat diafàsica. Correspon a la variació del llenguatge segons la situació d'ús o context. La diferència entre els registres es troba principalment en el lèxic, però també en la gramàtica (per/per a; perfet simple/perfet perifràstic).

Planificació Lingüística

Conjunt d'intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per influir sobre la forma o les funcions de les varietats lingüístiques en un marc social determinat. Activitat metòdica per regular i normalitzar una llengua. Té dos vessants:

• Planificació del corpus: realitzada per tècnics lingüistes.
• Planificació de l'estatus: assignació de les funcions socials (component polític important).

Estandardització

Procés de fixació d'una varietat estàndard. Pacte social on es neutralitzen les varietats dialectals per afavorir la funcionalitat. Inclou la codificació, publicació i extensió de les normes perquè els parlants les segueixin.

Política Lingüística

Activitat política (institucional o no) exercida conscientment o provocada inconscientment sobre l'ús de les llengües.

Normalització Lingüística

Procés sociocultural pel qual una llengua s'adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical (normativització o estandardització) i accedeix a àmbits d'ús reservats a una altra llengua o varietat.

Normativització

Codificació (gràfica, gramatical, lèxica o de la pronúncia) i elaboració de tots els usos funcionals (varietats i registres). Implica la publicació de les normes: gramàtiques, diccionaris, etc.