La dimensió cultural i social: Elements, característiques i agents de socialització

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 26,53 KB

La dimensió cultural

Som una realitat biològica i cultural (pàgina 99)

L'ésser humà com a barreja d'elements biològics i culturals.

Com es distingeixen uns elements dels altres?

  • Totes les característiques biològiques que tenim (sexe, alçada, físic...) les hem adquirit per l'herència genètica.
  • Totes les característiques culturals que tenim les hem adquirit per l'herència cultural.

L'HERÈNCIA GENÈTICA

L'HERÈNCIA CULTURAL

Color dels ulls

Lents de contacte

Sexe

Canvi de sexe

Rols de gènere (com et diu la cultura que has d'actuar per ser un home o una dona)

Color tipus de cabell

Tapar-lo amb un mocador

Allisar-lo

Constitució física

Cirurgia estètica

Fer esport

Color de la pell

Aclarir-se la pell

Rajos “uva”

Què és la cultura? Cultura, subcultura i contracultura. (pàgina 101-103)

CULTURA: Conjunt de coneixements.

  • Perspectiva antropològica:

  • 1ª definició: Una cultura consisteix en els modes socialment adquirits de pensar, sentir i actuar dels membres d'una societat concreta. (Marvin Harris).

  • Qualsevol que visqui en una societat concreta té unes maneres de pensar, sentir i actuar. Depèn de l'entorn en el que et trobis tens una manera de pensar, sentir i actuar diferent.

  • Exemples:

    • PENSAR

      • Religió (Déu). La societat respecta la llibertat individual.

      • Idioma (quan s'aprèn a pensar, a expressar-se i a veure el món a través d'un idioma determinat).

      • Ideologia (idees polítiques).

  • SENTIR:

    • La visió que tenim dels animals (valoració dels animals), en el sentit que en la nostra cultura veiem alguns animals com a animals de companyia i en altres països aquests mateixos són vistos com a aliments, i a l'inrevés.

    • A qui pots estimar (orientació sexual). La societat inculca, et transmet i t'ensenya si està bé estimar a algú del sexe contrari o a algú del mateix sexe.

  • ACTUAR:

    • Regulació de trànsit.

    • La manera de saludar.

  • 2ª definició:La cultura és entesa com un conjunt integrat d'idees, valors, actituds, assercions ètiques i maneres de viure que es dóna de manera sistemàtica dins d'una determinada societat.

  • IDEES: Llibertat.

  • VALORS:

  • Valor material: Riquesa.

  • Valor moral: Respecte, educació, la vida.

  • ACTITUDS: Solidaritat, respecte.

  • ASSERCIONS (afirmacions) ÈTIQUES: no robar, no violència.

  • MANERES DE VIURE:

  • Treballar.

  • Casar-nos / estar solters “singles”.

Elements de la cultura

  • ELEMENTS MATERIALS: Són totes aquelles coses físiques com poden ser productes d'artesania, artefactes tècnics o utensilis. Són els elements que relacionem amb algun país. La cultura d'un país ve determinada per aquests objectes o tòpics.

  • Exemple 1:Ampolla de tequila i un barret = Mèxic

  • Exemple 2: Sagrada família, paella, sevillana, sangria, toros = Espanya

  • ELEMENTS IDEOLÒGICS:Són coneixements teòrics i pràctics sobre el món físic i social, i els sistemes i mètodes de coneixement. És tot el que un ha de saber i tots els coneixements que ha adquirit (a l'escola i a casa) per pertànyer a una cultura. Són els coneixements que ens permeten sobreviure en una societat.

  • Exemple 1:Teorema de Pitàgoras (és un coneixement universal).

  • Exemple 2: Les normes de circulació (quan has de parar, quan pots passar).

  • Exemple 3:Llei de la oferta i de la demanda (tipus de coneixement més específic).

  • CREENCES, TRADICIONS, COSTUMS I GUSTOS: Es refereix als horaris, maneres de vestir, festes, gastronomia, oci...

  • Horaris: com per exemple els horaris dels àpats.

  • Maneres de vestir:texans (importats d'estats units), mocador i túniques (Marroc).

  • Gastronomia: el que mengem i com ho mengem es una qüestió de gustos, que ve influïda per la cultura.

    • Exemple:Piràmide d'alimentació dels vegans, que implica un tipus de gastronomia que exclou tot tipus de productes d'origen animal.

  • Oci, costums, tradicions:castells a Catalunya com a tradició, castells a l'Índia amb una connotació religiosa, tió, Halloween (Anglaterra) i la Castanyada (Catalunya).

La part dels costums és sovint la més polèmica i conflictiva:

  • Exemple:Un professor que li diu a una alumna que porta mocador que es vesteixi com els altres.

  • VALORS, ACTITUDS I NORMES:Són els models de conducta pautats i orientats per principis com la llibertat, la justícia, bé, solidaritat... (té a veure amb la ètica, amb la correcció i incorrecció dels actes).

  • Exemple 1:Com saludar.

  • Exemple 2:Normes de conducta a l'aula:

  • No interrompre

  • Ser puntuals

  • Cuidar el material

  • Mantenir l'aula neta

  • Demanar ajuda si és necessari

  • Esforçar-se

  • SIGNES:Símbols i senyals que permeten la comunicació (gestos amb les mans, alfabet, llengua determinada, jeroglífics...).

    • Exemple 1:Símbols universals de prohibició, orientació...

També permeten identificar diferents idees (creences, ideologies). Darrera d'ells tenen tota una ideologia, una manera de veure el món, la realitat...

  • Exemple 2:Creu cristiana, Símbol del comunisme, etc.

També impliquen una sèrie de coses darrera d'aquests símbols o signes.

  • Exemple 3:escuts de clubs de futbol.

  • Cèltic: Són catòlics i molt nacionalistes escocesos. El seu símbol té un trèvol que és el símbol dels irlandesos.

  • Rangers: No són gens nacionalistes, es consideren britànics. L’escut té un lleó i és de color blau, el qual s’associa amb la monarquia britànica. Són unionistes i protestants.



3. La dimensió social

Una part del que explica la dimensió social l’explica la sociologia. La dimensió social té una part relacionada amb la política, que té a veure amb la organització i la vida en societat.


3.1.Els grups socials (pàgines 106-109)

a) INTRODUCCIÓ: El fet de viure en societat implica la pertinença a diferents grups. Aquests grups en el seu conjunt encaixen dins d’aquesta societat, per tant, pertànyer a aquests grups ens fa estar dins d’una societat.

  • Família

  • Amics

    • Amics de l’institut

    • Amics del barri


  • Alumnes

    • Sistema educatiu

    • Institut Eugeni Xammar

    • Batxillerat

    • 1r de batxillerat A


  • Associacions

    • Club d’escacs, equip de vòlei, de futbol...


  • Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Catalunya, Espanya, Europa...

  • El grup més gran al que pertanyem és LA HUMANITAT.

b) CARACTERÍSTIQUES DELS GRUPS SOCIALS (107-108): Hi ha tota una sèrie de característiques (vincle, durada, comoditat...) que fa que ens sentim part d’un grup social.


  1. INTEGRACIÓ MÚTUA: Relació regular i estable en el temps.


  • Exemple: Grup d’alumnes de 1r de batxillerat A de l’Institut Eugeni Xammar de la promoció 2017-2019, que acabarem el batxillerat al 2019 (regulable en el temps d’aquests dos anys).


  1. CONSCIÈNCIA DE GRUP: Sentiment de pertinença al grup (pertinença = identitat).


  • Exemple: Si ets del barça, t’identifiques dins dels seguidors del Barça, i si ets del Barça no pots ser de cap altre equip.

  • Exemple 2: Som alumnes de 1r A, amb la qual cosa ens identifiquem amb aquest grup i no ens sentim part de 1r B.


  1. COHESIÓ EN L’ACCIÓ:Exemple de 1r de batxillerat A


  • Uns objectius a aconseguir.

    • Aprovar i tenir el títol de batxillerat (principal), fer amics, compartir gustos, experiències...


  • Unes activitats a realitzar.


  • Estudiar, venir a classe, agafar apunts, fer els exàmens, anar a les sortides...


  • Unes normes a obeir.

    • IMPOSADES PEL FUNCIONAMENT DEL CENTRE: No es pot fumar a classe, no es pot cridar, no copiar als exàmens...


  • NORMES QUE SEGUIM DE MANERA IMPLÍCITA: Respectar-nos els uns als altres, com demanar-li els apunts a un company i quan...


Grup més ampli on existim = HUMANITAT

  1. INTERACIÓ MÚTUA: Pertànyer al grup de la humanitat i relacionar-nos amb ella dura tota la vida, però la nostra relació pot perdurar més enllà de la nostre existència (si tenim fills, si contaminem al planeta...).


  1. COSCIÈNCIA DE GRUP: Ens identifiquem amb els altres humans perquè som similars físicament, perquè tots tenim capacitat per raonar (raó) i perquè tots tenim sentiments (ens enamorem, ens posem tristos).


  1. COHESIÓ EN L’ACCIÓ:


  • Objectius a aconseguir: Aconseguir la felicitat amb la pau mundial (volem acabar amb les guerres).

  • Activitats a realitzar: Treballem per a guanyar un sou i per col·laborar amb els altres, ens alimentem, dormim...

  • Normes a obeir: Hem de seguir i respectar els Drets Humans, que són unes normes que ens afecten a tots per igual.



3.2.El procés de socialització

SOCIALITZACIO: La socialització és un procés mitjançant l’individués absorbit per la cultura de la seva societat i incorporat a aquesta com a membre constituent.

Es tracta d’un procés d’aprenentatge de conducta, com també d’idees i creences que al capdavall s’han de plasmar en conducta. Es un procés permanent ja que dura tota la vida de l’individu i ésperpetu en la societat.

“Absorbit per la cultura”: es refereix a la manera com cadascú va adquirint tots els elements de la cultura.


Passos del procés:

  1. LA TRANSMISSIÓ d’habilitats, coneixements i creences, és a dir, des d’algun lloc ens fan arribar aquestes habilitats, coneixements i creences.


  1. LA INTERIORITZACIÓ d’habilitats, coneixements i creences perquè tant important és que algú ens les transmeti com que nosaltres ens els fem nostres, és a dir, les absorbim o les interioritzem.


Formes de socialització:


  1. SOCIALITZACIÓ PRIMÀRIA: És la que es dóna a la infància fins que es passa a ser una persona adulta.


Des del primer moment que naixem la manera com ens parlen, la llengua en la que ens parlen o la llet materna que prenen son elements que porten a aquesta socialització.


  • Exemple: no insultar, aprendre a parlar una llengua.



Agents de socialització: Adquirim aquests elements a la infància sobretot a través de la família, de l’escola, dels amics, dels mitjans de comunicació... que ens diuen com hem de vestir, com hem de pensar, què hem de fer..


Una característica que té és que hi ha una gran presència d’elements afectius, de tipus emocional, ja que és a través de la família, de l’escola, dels amics...



  1. SOCIALITZACIÓ SECUNDÀRIA: És dóna a l’època adulta. És l’adaptació als diferents àmbits de la vida diària.


  • Exemple: Paternitat o maternitat, vida o àmbit laboral, àmbit polític, aficions...

Una característica és que hi ha menys presència dels elements afectius.


  1. RESOCIALITZACIÓ: Procés pel qual s’adquireixen els valors i costumsd’una societat diferent d’aquella on s’ha format l’individu.


  • Exemple:


  • Es dóna quan algú canvia de país (immigració) i s’ha d’adaptar a una cultura diferent.

  • Els presos.

  • La gent que ha estat interna en un psiquiàtric.

  • Els toxicòmans: la gent que ha estat durant una època de la seva vida sotmesa a una addicció. Els treballadors socials ajuden al seu procés de resocialització.





SOCIALITZACIÓ PRIMÀRIA


SOCIALITZACIÓ SECUNDÀRIA

RESOCIALITZACIÓ

(Immigració, sortir de la presó)

Moment de la vida

Infantesa

Edat adulta

Totes

2 aprenentatges destacables

Aprendre a caminar

Aprendre a parlar

Votar

Normes laborals

Parlar, escriure

Costums

2 grups socials

Família (Casadesús Samper)

Escola (Escola Bertí)

Seat (feina)

Família, amics (un cop s’està casat i amb fills)

Grup teràpia

Compatriotes

Poca o molta càrrega emotiva

Molta

Poca

Bastant

Principals agents de socialització

Pare, mare, mestre

Amics

Cap, policia, company del gimnàs...

Terapeuta, assistent social

Poca o gran presència de voluntarietat

Poca


Molta

Bastant poc

Entradas relacionadas: