Dimensions de la intel·ligència: teories clàssiques

Intel·ligència prové del llatí (inter = entre i legere = escollir o llegir). Ser intel·ligent és saber escollir la millor alternativa.

Sentit ampli: significa la capacitat per la qual volem comprendre els misteris del món i de la vida.

Sentit restringit: la formació d’idees, judicis i raonaments són actes essencials de la intel·ligència, així com resoldre problemes o crear nous productes.

Actualment, la investigació sobre la intel·ligència és multidisciplinària, perquè altres ciències, com l’etologia, les neurociències i la intel·ligència artificial (IA), també pretenen desxifrar els principis del funcionament intel·lectual.

La intel·ligència no és només una capacitat humana: també existeix en altres sistemes biològics (ximpanzés, dofins…) i en els sistemes artificials (sistemes informàtics).

DIMENSIONS DE LA INTEL·LIGÈNCIA

•CAPACITAT O COMPETÈNCIA: Depèn de la dotació genètica i de l’estructura i funcionament del cervell.

•PROCEDIMENT O ESTRATÈGIA: Seguim estratègies per a aconseguir objectius (observem, pensem, resolem problemes…).

•CONEIXEMENT : Necessitem coneixements o representacions mentals.

•ADAPTACIÓ A L’AMBIENT: És la més compartida pels psicòlegs.

A- TEORIES CLÀSSIQUES

Cultura grega: Atenea era la deesa de la intel·ligència, entesa com la capacitat de raonament i càlcul fred de regularitats.

Grècia: dos tipus d’intel·ligència: nôus i mêtis.

Nôus: capacitat d’organitzar un món abstracte, estàtic i impersonal.

Mêtis: Lligades als contextos interpersonals, que exigeix la comprensió de les relacions amb altres persones.

FRANCIS GALTON (1822 – 1911): “la intel·ligència s’hereta i les diferències intel·lectuals es deuen a les diferències sensorials per a operar amb l’ambient”.

Pensava que tota persona ha de manifestar la seva intel·ligència en qualsevol comportament o situació.

CHARLES SPEARMAN (1863 – 1945) va defensar una teoria bifactorial de la intel·ligència. Hi ha un factor “g”, la intel·ligència general (capacitat d’establir, crear i aplicar relacions entre els coneixements adquirits en un àmbit abstracte), i factor “s”, habilitats i capacitats responsables de les diferències entre puntuacions en diferents tasques.

LOUIS L. THURSTONE (1887 – 1995): Va advocar per una intel·ligència formada per set habilitats mentals primàries: 1. Comprensió verbal. 2. Fluïdesa verbal 3. Habilitat numérica. 4. Memòria. 5. Rapidesa perceptiva. 6. Visualització espacial 7. Raonament inductiu.

J.P. GUILFORD (1958): Crea un model d’intel·ligència tridimensional i d’estructura cúbica, basat en l’anàlisi factorial, format per uns 120 factors diferents.

Aquests factors estan formats per la influència recíproca de les operacions, els continguts i els productes.