Drets Humans i Responsabilitat Internacional
Clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,54 KB
L'individu i la humanitat. El dret internacional (DI) contemporani s'ha humanitzat, augmentant les normes que reconeixen drets directes als individus i establint mecanismes per garantir aquests drets davant d'instàncies internacionals. Els individus poden accedir directament a aquestes instàncies per defensar els seus drets, com demostren procediments establerts en els Pactes de Drets Humans i altres convenis de les Nacions Unides (NU).
Els individus també tenen obligacions, i el seu incompliment pot comportar sancions tant pels tribunals nacionals com, excepcionalment, pels internacionals. Delictes com l'esclavitud, tràfic de persones, pirateria, genocidi, apartheid i altres crims contra la humanitat són sancionats per tribunals estatals, sovint sota jurisdicció universal, i cada cop més per tribunals internacionals.
La humanitat representa la col·lectivitat dels individus a nivell internacional, una abstracció utilitzada en diversos instruments internacionals (tractats, actes normatius d'OI, etc.).
El concepte de Patrimoni Comú de la Humanitat (PCH) va sorgir als anys setanta, amb principis bàsics com la lliure utilització, la no apropiació per sobirania, la gestió col·lectiva sense discriminació, la distribució equitativa dels beneficis, la gestió racional dels recursos per a futures generacions i l'ús pacífic dels espais.
La humanitat, tot i tenir reconeixement jurídic en alguns contextos, no té una personalitat internacional autèntica que li permeti exercir drets i complir obligacions plenament en el DI.
Actes Normatius de les OI
En general la funció normativa interna té per objecte assegurar el bon funcionament interior de l’Organització. El dret intern d’una organització és el conjunt de normes que permeten a l’Organització, per una banda, auto-organitzar-se i, per l’altra banda, adaptar la seva estructura i funcionament a les exigències de la seva activitat.
La Santa Seu, la Ciutat del Vaticà, la Sobirana Ordre de Malta, i els bel·ligerants i insurrectes
La Santa Seu, amb el Papa com a cap, és un important actor en les relacions internacionals i té personalitat jurídica internacional. Manté relacions diplomàtiques amb 179 Estats, participa en organitzacions internacionals i conferències, i celebra concordats, sent un subjecte clar del dret internacional (DI).
La Ciutat del Vaticà
La Ciutat del Vaticà es va crear per garantir la llibertat i independència de la Santa Seu, reconeguda per Itàlia en el Tractat de Laterà de 1929. Té territori propi, població amb nacionalitat especial i organització política sota la sobirania del Papa. Participa en convenis i organitzacions internacionals, però la seva personalitat internacional és debatuda: alguns la consideren un subjecte independent del DI, mentre altres la veuen subordinada a la Santa Seu. La relació entre la Santa Seu i la Ciutat del Vaticà és considerada sui generis.
La Sobirana Ordre de Malta (SOM)
La SOM, o Ordre de Sant Joan de Jerusalem, és una institució religiosa-militar amb origen en les croades. Celebra acords internacionals, principalment en activitats hospitalàries, i manté relacions amb diversos Estats i organitzacions internacionals. Té reconeixement internacional pel seu paper històric, però la seva personalitat jurídica internacional actual és limitada, enfocada principalment en funcions assistencials.
Bel·ligerants i Insurrectes
Els bel·ligerants i insurrectes són entitats controvertides en el DI que, tot i no ser Estats, reben algun reconeixement internacional. Els bel·ligerants representen una organització que desafia seriosament la sobirania estatal, mentre que els insurrectes impliquen un conflicte menys intens.
Les Circumstàncies Excloents de la Responsabilitat
La presència d'una circumstància excloent impedeix la responsabilitat de l'Estat o de l'Organització Internacional (OI) i elimina la il·licitud del comportament. Aquestes circumstàncies no es poden invocar per excloure la il·licitud de la violació d'una obligació sorgida d'una norma de ius cogens.
Consentiment de l'Estat Afectat
El consentiment vàlid d'un Estat o OI permet a un altre Estat o OI cometre un fet determinat sense que sigui considerat il·lícit. Requisits:
- Ha de ser vàlid, atorgat per autoritat competent i sense coacció.
- La conducta ha de romandre dins dels límits del consentiment, interpretada de forma restrictiva.
- El consentiment ha de donar-se abans o en el moment de l'actuació.
Legítima Defensa
Actua com una circumstància excloent de la il·licitud quan es realitza de forma lícita segons el Dret Internacional.
Contramesures
Un acte il·lícit d'un Estat o OI es considera lícit si és una contramesura adoptada contra un altre Estat o OI.
Força Major
Es tracta d'una força irresistible o un esdeveniment imprevist que impedeix materialment complir una obligació. No aplicable si:
- La situació és causada pel comportament de l'Estat o OI.
- L'Estat o OI ha assumit el risc d'aquesta situació.
Reconeixuda com un principi general de dret per la jurisprudència internacional.
Perill Extrem
Justifica l'incompliment per raons superiors si:
- La persona actuant no té altra forma de salvar la seva vida o la d'altres persones sota la seva cura.
- La situació no és provocada pel comportament de l'Estat o OI.
- No és probable que el fet origini un perill comparable o major.
Estat de Necessitat
S'admet quan:
- És l'única manera de salvaguardar un interès essencial contra un perill greu i imminent.
- No afecta greument un interès essencial dels altres Estats, membres de l'OI o la comunitat internacional.
No es pot invocar si:
- L'obligació internacional exclou explícita o implícitament aquesta possibilitat.
- L'Estat o OI ha contribuït a la situació d'estat de necessitat amb el seu comportament.