Dualisme, Monisme i Teories del Cervell: Un Viatge per la Neurociència

Dualisme i Monisme: Perspectives Històriques del Cervell

Dualisme: Descartes afirmava que la naturalesa funciona com una màquina, on totes les peces formen un conjunt ordenat i precís com un rellotge. El cos representa la part animal de la persona, els baixos instints i el mal, mentre que l'ànima simbolitza l'entitat espiritual, la capacitat racional i el bé.

Monisme: Cabanis considerava el cervell com un òrgan particular fet per produir el pensament. La Mettrie deia que l'home és l'animal amb més cervell i circumvolucions cerebrals. Shelling creia impossible reduir la vida a un fenomen físic o químic. Joseph Gall afirmava que les qualitats morals i intel·lectuals eren innates i connectades al cervell.

Dualisme Contemporani i Hemisferis Cerebrals

Dualisme contemporani: Paul Broca i Carl Wernicke van descobrir que la manca de comunicació entre els dos hemisferis no afecta tota la informació, però sí la classe d'informació que es manipula a cada costat. Així, es va dividir el cervell en dos hemisferis: dret i esquerre.

• Hemisferi dret: Emocional, síntesi, no verbal, processament simultani, imaginació, inconsciència, passiu.
• Hemisferi esquerre: Racional, anàlisi, parla, processament seqüencial, memòria, consciència, actiu.

Teories de Localització i Evolució

Teoria de Localització: Consisteix a dividir el cervell en diferents parts amb funcions específiques. Broca deia que cada meitat controlava diferents funcions, mentre que Wernicke parlava de tres cervells.

Evolució per selecció natural: Inicialment es creia que els éssers vius eren creats per un ésser suprem i mantenien la mateixa forma i comportament. Darwin va proposar que l'evolució es produeix per selecció natural.

Evolució del sistema nerviós i comportament: Han evolucionat conjuntament, adaptant-se al medi per plasmar-se en les funcions mentals superiors.

Conducta Animal vs. Conducta Humana

Conducta animal:

• Les motivacions biològiques estimulen el comportament.
• La conducta està determinada per estímuls perceptibles o experiències anteriors.
• El comportament es crea a partir de codis genètics hereditaris o experiència directa.
• Les espècies transmeten informació de generació en generació mentre cuiden les cries.

Conducta humana:

• No està necessàriament lligada a motivacions biològiques.
• Els humans poden rebutjar impressions directes i comportar-se segons relacions abstractes.
• La conducta es crea a partir de codis genètics i coneixements acumulats transmesos en l'ensenyament.

Localistes, Sintètiques i Teoria de Lúria

Localistes: Divideixen el cervell en parts amb funcions diferents.

Sintètiques: Combina la teoria localista i la totalista.

Teoria de Lúria:

1. Funció biològica: conjunt d'un sistema d'òrgans.
2. Centra l'atenció en l'objectiu final i constant.
3. Processos psicològics que no es poden reduir a un conjunt concret de neurones.
4. Substitueix la tasca de localitzar per analitzar zones cerebrals.

Divisió del Sistema Nerviós

El sistema nerviós es divideix en dues parts:

1. Encèfal: Consta de cinc parts desenvolupades:

• Bulb raquidi: Regula la respiració, circulació, equilibri, reflex de la tos, esternut, deglució i vòmit.
• Diencèfal: Regula el sistema hormonal, temperatura corporal, ingestió de menjar i aigua, comportament sexual, reproducció i ritmes biològics.
• Mesencèfal: Ha perdut importància en l'ésser humà.
• Cerebel: Controla la coordinació, precisió i suavitat dels moviments i l'equilibri.
• Escorça cerebral: Té 15.000 milions de neurones disposades en sis nivells que realitzen funcions psicològiques superiors.

Medul·la espinal: Transmet les ordres del cervell, regula funcions immunitàries i l'acte reflex, i connecta l'encèfal amb tot el cos.