Economia i Política a Espanya: 1982-1986

Economia Socialista i Expropiació de RUMASA

Els socialistes van deixar clar que no farien exportacions de terres o d'indústries. Esdevenia un socialisme democràtic. Per no perdre els vots dels socialistes, van dur a terme l'operació RUMASA per fer veure que podien actuar contra els excessos capitalistes. L'única expropiació que van fer va ser RUMASA, una entitat que controlava moltes empreses de molts tipus. Cal diferenciar entre TRUST (fusió entre empreses) i CÀRTEL (acord entre empreses). RUMASA era un hòlding propietat de Ruiz Mateos que incloïa, entre d'altres, cellers i hotels. Boyer la va expropiar perquè era un abús capitalista, un excés, i van posar a la venda les empreses que tenia Rumasa.

Ho van fer per demostrar que podien anar en contra dels rics. Van prometre 800.000 llocs de treball abans de les eleccions, però no ho van complir. Es va aprovar la llei de les 40 hores setmanals i un mes de vacances pagades. L'Estat havia de reduir el dèficit públic i la inflació.

Reconversió Industrial i Vaga General

Les empreses que Franco havia deixat públiques estaven antiquades. Es van acomiadar treballadors i es van tancar fàbriques. Això va generar més atur i més crítiques dels sindicats. El 1985 es va convocar una vaga general contra aquesta reconversió.

Lleis Impopulars

• Llei sobre l'avortament: s'establien 4 supòsits en què es permetria la interrupció de l'embaràs.
• Llei sobre l'ensenyament (LODE): permetia la doble via educativa (pública i privada).

Va continuar el terrorisme. L'estat va crear un grup antiterrorista d'alliberament (GAL). Quan es va saber, Felipe González va anar a la presó. Espanya era a l'OTAN. Els socialistes van prometre que hi hauria un referèndum per decidir si Espanya havia de sortir de l'OTAN. Després de les eleccions, Narcís Serra va dir que no es podia sortir de l'OTAN perquè tenien més armament, relacions, etc. Van fer el referèndum i va sortir que es quedaven a l'OTAN.

Adhesió a la Comunitat Europea i Referèndum OTAN

El 1957 es va crear la Comunitat Europea per arribar a un mercat comú. Espanya encara no hi era i altres països ja hi havien entrat. El 1985, Espanya va començar a treballar per entrar a aquesta entitat. El juny de 1985 va signar l'adhesió amb la UE, però no hi va entrar fins a l'1 de gener de 1986. Com que la gent estava contenta per l'entrada a la UE, van aprofitar per fer el referèndum per l'OTAN i van demanar que es votés a favor de la permanència.

El 12 de març de 1986 es va celebrar el referèndum. Hi va haver grans manifestacions contra el govern. Un 59% de la població va participar i un 53% va votar a favor de la permanència. A Catalunya, el País Basc i altres territoris, va sortir que no. L'entrada a la CEE va suposar que molts productes del sector primari es veiessin perjudicats, i es van reduir els crèdits. Molts pagesos van quedar arruïnats per culpa dels altres països.