Edat Antiga i Edat Mitjana: Imperis, Continuïtats i Pobles Preislàmics
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,16 KB
Edat Antiga i Edat Mitjana
Canvis:
Imperi dividit en 3 per l'emperador Teodosi (Occident, Orient) (475). Occident desaparegut per invasió pobles germànics. Orient va durar fins al 1453 a causa de la conquesta turca.
Continuïtats:
Cristianisme (declarat religió oficial, no politeista), llengua llatina, agricultura com a font principal d'economia.
Imperi Bizantí:
Imperi Roma d'Orient també anomenat Bizantí (s.6). L'emperador Justinià va aconseguir restaurar gran part de l'imperi.
Península Aràbiga
Ambans de l'Islam: és un gran desert amb un relleu irregular, no hi ha gairebé cap riu i gairebé no plou mai, excepte a l'actual Iemen. Al segle VI dc. la península aràbiga estava habitada sobretot per nòmades beduïns que vivien del comerç i del pasturatge, viatjaven en caravanes i vivien en tendes fetes amb pell de camell. Durant les rutes passaven per grans ciutats com Taif i La Meca. Eren força importants sobretot a La Meca, la diferència entre rics (que es beneficiaven amb el comerç) i pobres. Els habitants d'Aràbia tenien força contactes pel comerç, especialment amb l'Imperi Bizantí i amb l'Imperi Persa.
Els pobles preislàmics d'Aràbia van desenvolupar una cultura important; utilitzaven tècniques avançades i tenien una poesia de qualitat i una religió pròpia. Al sud de l'Iemen es van trobar unes restes d'una gran cultura de caràcter agrícola: els himyarites. Els pobles àrabs del segle VI eren politeistes. A la ciutat de La Meca hi havia un santuari on els pobles veins solien anar en peregrinatges. Allà es venerava una pedra negra situada en un edifici en forma de cub, la Ka'ba, i al costat algunes estàtues de divinitats. Va ser construïda pels profetes jueus Ibrahim i Ismail, la Ka'ba és la casa de Déu, el punt de connexió entre la divinitat i la terra, més tard es va construir la mesquita més important al seu voltant.
Qui va ser Mahoma: va ser el fundador de la religió islàmica, consideraven que Mahoma era l'últim i el més important dels profetes o enviats de Déu a la humanitat.
Mesquita
Minaret:
Element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques. Consisteix en una torre, normalment adossada a una mesquita i de la qual sobresurt. Des d'on el muecín realitza la crida a l'oració.
Font de les ablucions:
Ritual de purificació d'algunes parts del cos abans d'un acte religiós. A l'entrada de totes les mesquites hi ha fonts i piques d'aigua.
Pati o sahn:
Pati ampli amb una font al centre, per rentar-se abans de pregar.
Qibla:
Mur que indica la direcció cap on fer la pregària.
Mimbar:
Forat en forma de semicercle construït en el mur per indicar la direcció a La Meca, ocupa un lloc destacat, visible des de tot el recinte sagrat.
Mihrab:
Sala de pregària principal de la mesquita, més ample que allargada, en funció de l'ordre de l'oració col·lectiva. Els fidels ocupen files paral·leles mirant en direcció a La Meca.