Eduard Escalante, Teatre Valencià i Romàntic Català: Anàlisi i Autors Clau

Eduard Escalante: El Mestre del Sainet Valencià

Eduard Escalante és el representant més important del sainet valencià. Va nàixer al Cabanyal, fill d'una família petit burgesa. La seua professió va ser típicament artesana. Va escriure uns 47 sainets que el fan destacar per l'habilitat de retratar uns personatges i unes situacions que reflecteixen els canvis socials de la València preindustrial de mitjan s.XIX.

Obres Destacades d'Escalante

• Bufar en caldo gelat
• L'escaleta del dimoni
• Les xiquetes de "l'entresuelo"

Tots els sainets es caracteritzen per la força humorística i burlesca. És una crítica superficial i benigna perquè, de fet, els acceptava, encara que mai en les seues obres s'observa una actitud inconformista. Altres sainetistes importants foren Bernat Baldoví i Serafí Pitarra.

El Teatre Romàntic Culte

L'aparició del teatre romàntic fou lenta i progressiva. Les primeres obres dramàtiques foren escrites en castellà i també perquè el teatre popular obstaculitzà i retardà l'aparició del teatre romàntic en català. El teatre ajudarà, igual que als Jocs Florals, a recuperar el prestigi de la llengua culta, principal objectiu de la Renaixença.

Característiques del Teatre Romàntic Català

Les característiques més generals són les passions desfermades dels personatges i les accions plenes d'intriga.

Àngel Guimerà: Un Referent del Teatre Català

Àngel Guimerà nasqué a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i morí a Barcelona el 1924, fill de pare català i mare canària. Començà la seua vida literària en castellà, però ben aviat es féu conéixer pels seus articles catalans apareguts a "La Jove Catalunya". El 1871 fou un dels fundadors del setmanari "La Renaixença". El 1875 obtingué un accèssit als Jocs Florals.

Obres de Guimerà

• La flor natural
• La viola i l'englantina
• Gal·la Placídia

El Teatre de Guimerà: Renovació i Romanticisme

Malgrat el seu romanticisme, Guimerà és un renovador. La seua és una renovació feta des de dins del romanticisme, especialment important en l'aspecte formal. Adoptà el vers decasíl·lab que li permeté una riquesa de ritme i una varietat de recursos expressius superior al del vers heptasíl·lab. La seua producció dramàtica es divideix en quatre etapes que són: tragèdia romàntica i drama realista.