Educació Bancària vs. Alliberadora: Freire
Clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,4 KB
La Concepció de l'Home
La concepció de l’home: Mentre a l’educació bancària s’entén l’home com un ésser passiu, el qual no és protagonista de les seves accions, sinó que aquestes més bé li vénen imposades en certa mesura, l’educació bancària vol aconseguir desenvolupar una domesticació social, una passivitat dels alumnes i una adaptació i acomodació a la societat que es veu establerta. A l’educació alliberadora s’entén la persona com un ésser crític, conscient del que és, de la realitat en la qual viu i del que vol fer en aquesta realitat concreta. L’educació alliberadora opta per un ésser actiu, capaç de lluitar per millorar la situació en la qual es troba.
Educador, Alumne i la seva Relació
-La figura de l’educador i de l’alumne i la seva relació amb els infants: L’educació bancària és aquella que desenvolupa una acció educativa de tal forma que el protagonista de l’acció és el mateix educador i l’alumne es concep com un simple receptor de la informació; l’educador és el que parla i emet una disciplina, és el que decideix com actuar, el que tria els continguts que es duran a terme, a més de considerar-se a ell mateix com el subjecte de l’acció educativa. Així doncs, aquest estil educatiu concep l'infant com l’ésser passiu que només se centra a escoltar, a aprendre allò que se li imposa, a acceptar allò que decideix l’educador i el que s’ha d’adaptar a les diverses situacions que considera el docent.
A diferència de l’educació bancària, Freire a l’educació alliberadora parla de fer de l’infant o de l’alumne el subjecte de les seves accions, el protagonista del seu aprenentatge i del seu creixement.
La Transmissió del Coneixement
-La transmissió del coneixement:
Escola Bancària | Escola Alliberadora |
No és partidària d’impartir el diàleg. | S’utilitza el diàleg com un mètode essencial per poder desenvolupar l’acció educativa i ser conscients de la realitat en què ens trobem. |
No desenvolupa la creativitat personal. | Potencia la creativitat personal. |
Domestica la consciència, no deixa que l’infant desenvolupi la seva pròpia consciència. | Estimula la reflexió i el desenvolupament de la consciència. |
No considera l’home com un ésser inacabat, que realitza canvis històrics. | Es considera l’home com un ésser inacabat. |
Presenta les situacions com a concretes, a més d’intocables. | Aposta pel canvi. |
Instaura la violència, sense deixar "ser" a les persones. | Presenta situacions problema per poder-ne dur a terme solucions. |
Els oprimits han de complir i satisfer els interessos dels opressors. | Humanitza les persones fent que cerquin un lloc en el procés de canvi i solidaritat. |
Alfabetització amb Paraules Generadores
1.L’alfabetització amb paraules i termes generadors:
Aquest autor proposa la pedagogia de la conscienciació, la qual es veu composta per tres moments: investigació temàtica, codificació i descodificació; però per poder complir amb aquesta pedagogia cal parlar de tres condicions: mètode crític i de diàleg, modificació del contingut i adaptació de noves tècniques per codificar i descodificar.
El mètode pel qual opta se centra en dues fases principals: l’alfabetització problematitzadora i la fase de la postalfabetització.
Aquesta primera és quan es comença a dur a terme el mètode i quan es posa en pràctica; per tant, podem subdividir aquesta fase en cinc fases:
- La primera fase: Aquesta fase consistia en el descobriment universal verbal dels grups amb els quals s’ha de treballar. Es duu a terme a partir dels contactes informals dels habitants de la ciutat o poble.
- La segona fase: Aquí es realitza una selecció d’aquelles paraules que es troben dins l’univers verbal, seguint els següents criteris: el de la riquesa sil·làbica, el de les dificultats fonètiques, i finalment, el del contingut pràctic de la paraula (és a dir, concebre el seu paper a la realitat en la qual es viu).
- La tercera fase: És quan es presenten situacions problemàtiques de tal manera que les situacions provoquen certs reptes (codificats), els quals han de veure’s descodificats per part dels discents, juntament amb l’ajuda del coordinador. Serà el moment de plantejar-se com fer-ho, que haurà de conscienciar-se per poder-se alfabetitzar.
- La quarta fase: Se centra en el desenvolupament de fitxes que puguin servir d’ajuda al coordinador.
- La cinquena fase: Tracta de fer fitxes en les quals apareixen famílies fonètiques corresponents a les paraules generadores.