L'educació medieval, la ciència i la revolució científica

L'educació medieval i el seu sistema

Cada lliçó tenia tres parts:

• LECTIO (llegir): el professor llegia un capítol d'una obra de filosofia grega i tothom escoltava en silenci.
• DISPUTATIO (discutir): diàleg i dialèctica sobre els capítols llegits.
• AUTORITATES: el professor interrompia la discussió i buscava un apartat de la Bíblia per mostrar si la teoria filosòfica era compatible o no amb la Bíblia. Si una tesi contradeia la Bíblia, era considerat un error; i si algú defensava un error amb insistència, també era un error.

Aquest sistema educatiu intentava justificar la piràmide estamental de poders medieval, on a la cúspide es trobava el papa i la clerecia, després venien el rei i els cavallers, i finalment els camperols. Les escoles catedralícies amb el temps esdevindrien les futures universitats medievals (antigues) com París i Oxford. A París s'ensenyava un Aristòtil enfocat cap a la teologia. A Oxford s'ensenyava un Aristòtil enfocat cap al saber per experiència i es conreava el Plató matemàtic i Euclides. El saber universitari medieval seria complement estèril per culpa de la fal·làcia d'autoritat.

El redescobriment del materialisme clàssic

Al segle XV, un secretari papal anomenat Poggio va descobrir en un remot monestir italià l'únic exemplar que va sobreviure de l'obra de Lucreci, De rerum natura, que vol dir 'sobre la naturalesa de les coses'. Recordem que el materialisme clàssic neix amb els atomistes del segle V aC (Demòcrit i Leucip). Aquesta teoria la trobem a l'epicurisme del segle III aC (tetrapharmakon). Gassendi divulga el materialisme a Europa. El materialisme grec organitza la visió materialista de la naturalesa i el cosmos que té la ciència moderna, que neix entre els segles XVI i XVII a Europa. Aquesta ciència moderna s'anomenava 'nova ciència' per diferenciar-la de la ciència antiga que l'Església catòlica acceptava com un dogma de fe, ja que era compatible amb la cosmovisió bíblica. Es tractava del geocentrisme i la forma de veure el món segons Aristòtil. Els protagonistes de la nova ciència són Copèrnic, Kepler, Galileu i Newton. Creien que l'única realitat que existia era la matèria en forma de petits corpuscles anomenats àtoms. Per últim, la ciència considerava que l'estructura de la naturalesa i el cosmos era matemàtica. Aquest és l'únic element que la nova ciència accepta de l'antiga filosofia.

La revolució científica i Galileu

En l'època de Descartes, la revolució científica és protagonitzada per Galileu. El 1609, Galileu veu en un mercat de Florència que venen una joguina que apropava els objectes (telescopi). Galileu en compra un, el desmunta i el millora. Aleshores, una nit mira el cel nocturn amb el telescopi i descobreix coses meravelloses que descriurà en la seva obra del 1609 anomenada Sidereus Nuncius o 'Missatge sideral':

• El món suprallunar és tan perfecte com el món sublunar al sol.
• El sol té taques i la Lluna té muntanyes, cràters i accidents geogràfics.
• El cel no és perfecte, és de naturalesa terrestre.
• Hi ha més estrelles al cel de les que es poden veure a simple vista i no es poden comptar.
• Les estrelles són sols i són flamarades de llum.
• Les supernoves no anuncien la fi del món, sinó que són estrelles que esclaten.
• Venus té fases com la Lluna.
• Júpiter té satèl·lits com la Terra.

Com que aquesta teoria contradeia la Bíblia, el 1633 Galileu va ser jutjat per la Inquisició per heretge. Per salvar la vida, Galileu va dir que estava equivocat, però quan va sortir del tribunal va dir eppur si muove. Galileu, en la seva defensa, va dir a la Inquisició: “No heu entès la meva teoria perquè no mostra com anar al cel [teologia], sinó com es mou el cel [astronomia]”. Fet i fet, Galileu reivindica la separació entre la ciència i la religió.

Descartes i les seves meditacions metafísiques

L'obra fonamental de Descartes es diu Les meditacions metafísiques. Aquesta obra està dividida en 6 meditacions: