Educació i Teories Funcionalistes

Educació i Teories Funcionalistes

1. Durkheim

"La societat pot sobreviure quan té un grau suficient d'homogeneïtat. Aquest model d'educació reforça l'homogeneïtat fixant en els nens allò essencial perquè la societat funcioni solidàriament. Un dels papers de l'escola és cohesionar els individus de la societat. L'escola és com una societat en miniatura on els nens aprenen els valors i normes de convivència."

Conclusió: Les funcions de l'escola són proporcionar i transmetre normes per aconseguir una solidaritat entre les persones i que funcioni; i proporcionar habilitats o competències específiques per al treball de cara a un futur.

Crítica: Avui dia no funcionaria perquè a les nostres societats conviuen múltiples cultures i no es pot partir d'una única cultura. Només respon als interessos de la classe dominant i no de tothom, i el nostre model escolar proporciona la competitivitat, no la solidaritat.

2. Davis i Moore

"La desigualtat social és una espècie de sistema que és adequat i que és la manera que té la societat de què les persones que treballen i es preparen (que es gasten més), tenen més dret a feines millor qualificades i a cobrar més (millor posició social)."

Perquè això funcioni introdueixen la meritocràcia que es basa en la igualtat d'oportunitats (encara que no funciona del tot).

Crítica: Com s'explica que un mestre sigui menys remunerat que una cantant sense cap títol, que hi hagi gent sobrequalificada per a les seves feines? Etc.

3. Theodore Schultz

"Invertint en un mateix la gent pot ampliar les seves oportunitats, el seu benestar (inversió en educació)."

• Macroeconomia: Qui inverteix en educació té una millor ciutadania preparada de cara a un futur.
• Microeconomia: Invertir a nivell personal per acabar tenint una bona feina.

Crítica: La sobrequalificació, ja que a nivell global funciona però no del tot. Hi ha gent amb títols i que treballen en feines precàries, i d'altra banda, les diferències salarials tornen a una mateixa feina (mestre en una escola privada, i en una escola pública).

Althusser: Ideologia i Aparells Ideològics de l'Estat

Educació com aparell ideològic de l'estat. L'escola és un lloc que està al servei de l'estat (de les classes dominants). Segons ell:

• Aparells repressius: Utilitzen la violència (reprimeixen els ciutadans), com la policia.
• Aparells ideològics: Com l'escola, es basen a inculcar idees que els individus interioritzen i que serien que les classes treballadores acceptin la subordinació respecte a altres classes socials (a ser bona gent, a respectar les normes, a acceptar la divisió de classes socials), i ensenya als individus a ser dirigents.

L'escola reprodueix el sistema capitalista, inculca a respectar normes a les classes baixes, i a les altes a dirigir.

Crítica cap a ell: El govern està en mans de la classe dominant (burgesia).

Baudelot i Establet: Teories de les Xarxes Escolars

"L'escola a la França capitalista"

La seva idea és explicar com l'escola reprodueix les desigualtats socials que corresponen a la divisió del treball. Això es representa en el moment que l'alumnat, quan surt de primària, es divideix en dos sistemes educatius:

• Primària professional (formació professional)
• Secundària superior (Batxillerat)

S'observa que els originaris de classe baixa marxen cap a la formació professional i els de classe mitjana i alta van a fer batxillerat i universitat.

Diuen que l'escola té com a funció seleccionar i reproduir les classes socials (a França).