Emblanquiment Dental: Tècniques, Indicacions i Tractaments de Tincions

Emblanquiment Dental i Tractaments de Tincions

L'emblanquiment és un procediment clínic que busca aclarir el color d'una o diverses dents mitjançant l'aplicació d'un agent químic que penetra a l'interior de la dent, sense alterar la seva estructura, per fer que el seu color sigui menys fosc.

Indicacions de l'emblanquiment:

• Hàbits dietètics inadequats
• Fluorosi dental
• Dentinogènesi imperfecta
• Tinció per tetraciclines d'intensitat lleu o moderada
• Dents amb necrosi pulpar o hemorràgia pulpar
• Dents tractades amb endodòncies amb tècniques incorrectes i/o materials d'obturació inadequats

Contraindicacions de l'emblanquiment:

• Pacients amb hipersensibilitat dentària: resposta dolorosa exagerada davant estímuls tèrmics i/o químics
• Dents amb gran exposició dentària
• Signes de reabsorció radicular
• Pacients amb malaltia periodontal no tractada
• Pacients fumadors que no deixin aquest hàbit durant el tractament
• Pacients amb mala higiene oral
• Embaràs
• Pacients menors de 18 anys

Tractaments de les Tincions Dentals

L'emblanquiment és una tècnica que es basa en un procés químic d'òxido-reducció. L'objectiu és utilitzar agents blanquejadors, generalment peròxid de carbamida i peròxid d'hidrogen, presents en el gel d'aplicació a diferents concentracions. Aquests gels actuen fent que l'oxigen penetri a través dels porus de l'esmalt i arribi a la dentina, provocant la descomposició dels compostos orgànics atrapats en ella en petites partícules que reflecteixen millor la llum i, com a conseqüència, aclareixen el color de les dents. Actua únicament sobre substància orgànica (NO modifica el color de restauracions o pròtesis dentals).

El tractament per reduir o eliminar les tincions dentals depèn de l’etiologia, la profunditat de la tinció i la salut general de les dents. Les intervencions més comunes són:

Emblanquiment Químic

L’emblanquiment químic és una tècnica que utilitza agents oxidants (principalment peròxid d’hidrogen o peròxid de carbamida) per descompondre les molècules responsables de les tincions a l’esmalt i la dentina. Aquesta descomposició altera les molècules cromògenes, fent que es tornin menys visibles o incolores. Es pot realitzar a la clínica dental (Emblanquiment professional) o a casa (Emblanquiment domiciliari supervisat).

Indicacions:

• Tincions moderades causades per envelliment.
• Decoloracions per tetraciclines lleus.
• Despigmentació per materials antics (p. ex., composites envellits).

És el procediment que es realitza sobre la superfície externa de les dents (cara vestibular) i en general només en el front estètic (zona anterior, entre els primers premolars).

1. Emblanquiment Clínic Professional:

1. Es realitza a la clínica amb concentracions més altes de productes blanquejants (15-40% de peròxid d’hidrogen).
2. Passos:
   1. Higiene oral prèvia per eliminar placa i taques externes.
   2. Aïllament de les genives amb barreres gingivals fotopolimeritzables per evitar cremades químiques.
   3. Aplicació del gel blanquejant sobre les superfícies dentals visibles.
   4. Activació (opcional) amb llum LED o làser per accelerar el procés d’oxidació.
   5. Retirada del gel amb esbandida i avaluació del resultat.
3. Pot requerir diverses sessions en funció de la intensitat de la tinció.

2. Emblanquiment Domiciliari Supervisat:

1. El pacient aplica el producte a casa utilitzant cubetes personalitzades.
2. Passos:
   1. Es prenen impressions dentals i es fabriquen cubetes adaptades.
   2. Es lliura el gel blanquejant (generalment amb peròxid de carbamida al 10-20%) i s’expliquen les instruccions d’ús.
   3. El pacient col·loca el gel a la cubeta i la porta durant el temps indicat (de 1 a 2 hores al dia o durant la nit).
   4. Es realitzen controls periòdics per supervisar el progrés i prevenir efectes adversos (com sensibilitat dental o irritació gingival).

Preguntes Freqüents sobre Tincions Dentals

1. Què són les tincions dentals extrínseques? I les intrínseques? Les tincions extrínseques són les que es produeixen a l’exterior de la dent, normalment a les zones amb pitjor higiene oral. I les intrínseques són les que afecten a l’estructura de l’esmalt o la dentina.
2. Què és una displàsia? Posa dos exemples i digues a quin teixit afecten. Una displàsia és una malformació del teixit i sol afectar a la dentina i a l’esmalt.
3. Explica quina és la causa de les tincions per tetraciclines. La causa de les tincions per tetraciclines és l’administració d’un tipus d’antibiòtics que poden provocar efectes adversos durant la formació de les dents temporals o permanents.
4. A què es deu l’afectació per fluorosi? Aquest tipus de tincions estan causades per una llarga exposició al fluor, sobretot durant la formació de les dents temporals o permanents.
5. El dèficit de quines substàncies associades a la formació de l’esmalt i la dentina pot provocar canvis de color? El dèficit de vitamina C i D.
6. Què són les tincions intrínseques aïllades? Són les que es produeixen generalment en dents ja formades, com a conseqüència de l’acció d’un agent estrany. Afecten a dents aïllades, i no a tota la dentició de forma general.

Casos Pràctics

1. Maria, 30 anys, amb coloració grisenca a la zona superior per presa d'antibiòtics durant la infància.
   • Etiologia de la tinció: Tinció per tetraciclines adquirida durant la infància.
   • Tipus d’intervenció: No és candidata a un emblanquiment intern, ja que la tinció afecta tota l’estructura de la dent però no és deguda a necrosi pulpar.
   • Material i instrumental utilitzat:
     • Gel blanquejador extern (peròxid d’hidrogen o peròxid de carbamida).
     • Protector gingival i ulleres de protecció.
     • Làmpada LED (si es fa activació amb llum).
   • Pas a pas de la intervenció:
     1. Protegir les genives amb una barrera gingival.
     2. Aplicar el gel blanquejador sobre la superfície de les dents.
     3. Deixar actuar durant 15-30 minuts, amb o sense activació amb llum LED.
     4. Retirar el producte i valorar els resultats.
     5. Repetir en diverses sessions si cal.
2. Manel, 7 anys, amb desgast de les vores incisals i trastorn de desenvolupament de la dentina.
   • Etiologia de la tinció: Dentinogènesi imperfecta (alteració genètica en la formació de la dentina).
   • Tipus d’intervenció: Restauració estètica.
   • Material i instrumental utilitzat:
     1. Resina composta o corones de zirconia.
     2. Adhesius dentals.
     3. Fresa per preparar la peça dental.
   • Pas a pas de la intervenció:
     1. Polir la superfície dental si es realitza una faceta o preparar la dent si cal una corona.
     2. Aplicar adhesiu i col·locar la resina o la corona.
     3. Ajustar l'oclusió i polir la restauració.
     4. Fer controls periòdics.
3. Marta, 23 anys, amb taques blanques posteriors a la higiene, algunes marrons.
   • Etiologia de la tinció: Hipoplàsia de l’esmalt (zones amb poca mineralització).
   • Tipus d’intervenció: No és candidata a un emblanquiment intern.
   • Material i instrumental utilitzat:
     1. Àcid fosfòric per microabrasió.
     2. Gel blanquejador extern.
     3. Làmpada LED (si cal).
   • Pas a pas de la intervenció:
     1. Aplicar l’àcid fosfòric a la zona de les taques.
     2. Esbandir i polir lleugerament.
     3. Aplicar gel blanquejador extern per unificar el color.
4. Pep, 25 anys, amb una dent amb coloració diferent després d'una endodòncia (peça 23).
   • Etiologia de la tinció: Necrosi pulpar després d’una endodòncia.
   • Tipus d’intervenció: Emblanquiment intern.
   • Material i instrumental utilitzat:
     1. Perborat de sodi o peròxid d’hidrogen.
     2. Fresa per accedir a la càmera pulpar.
     3. Obturació provisional.
   • Pas a pas de la intervenció:
     1. Obrir la càmera pulpar i netejar l’interior.
     2. Aplicar el gel blanquejador intern.
     3. Segellar amb un farciment temporal.
     4. Revisió als 7-10 dies i repetir el procés si cal.
     5. Un cop aconseguit el color desitjat, fer l’obturació definitiva.
5. Margarita, 21 anys, amb una dent (peça 32) amb coloració vermellosa després d'un cop amb la bicicleta.
   • Etiologia de la tinció: Hemorràgia interna després d’un traumatisme.
   • Tipus d’intervenció: Emblanquiment intern ambulatori.
   • Material i instrumental utilitzat: Mateix procediment que Pep.
   • Pas a pas de la intervenció: Mateix procés d’emblanquiment intern.
6. Antoni, 40 anys, amb una dent de tonalitats gris fosc per trauma.
   • Etiologia de la tinció: Necrosi pulpar per trauma.
   • Tipus d’intervenció: Emblanquiment intern ambulatori.
   • Material i instrumental utilitzat: Mateix procediment que Pep.
   • Pas a pas de la intervenció: Mateix procés d’emblanquiment intern.