Emocions: Expressió Facial i Comunicació No Verbal

Les Emocions

Podem definir l'emoció com un estat anímic intens, però no durador, que genera una reacció corporal com, per exemple, llàgrimes, tensió muscular, rialles, vermellor en el rostre, suor freda, augment de les pulsacions, etc. És un aspecte del psiquisme relacionat amb els sentiments i l'estat anímic de la persona. A diferència de l'emoció, el sentiment és un estat afectiu persistent.

Ekman i l'Expressió de les Emocions

Paul Ekman (1934-). Cap a finals dels anys 50, l'antropòleg i psicòleg Ekman va demostrar que certes expressions facials de les emocions són iguals en totes les societats i cultures. Aquest fet, ja intuït per Charles Darwin, va ser demostrat per Ekman arran dels seus estudis. Ekman conclou que existeixen unes emocions amb una expressió facial universal, independent de la cultura. L'expressió d'aquestes emocions té un component genètic, i la seva durada és molt curta, motiu pel qual s'anomenen microexpressions facials. Ekman les anomena emocions bàsiques: alegria, sorpresa, ira, por, tristesa i fàstic. Ekman descriu el referent físic de cada una de les emocions bàsiques i conclou que una persona entrenada pot detectar-les sense problema. Com que les expressions són involuntàries (car les tenim interioritzades genèticament), el seu estudi s'empra en camps com la detecció de mentides, on es mira de contrastar la informació verbal amb les microexpressions facials per determinar possibles incoherències.

Comunicació No Verbal

Els estudis de Paul Ekman s'engloben en el que es coneix com a comunicació no verbal. Dins aquesta destaquen:

Cinèsica

És el llenguatge del cos. Estudia el conjunt dels signes del comportament emesos, tant de manera natural com cultural.

Proxèmica

Estudia la significació de les distàncies per a la comunicació humana. Edward Hall, creador d'aquesta disciplina, classifica les distàncies físiques de la següent manera:

• Distància íntima (<45 cm): només reservada a la parella.
• Distància personal (45 cm a 1,25 m): l'emprada en les relacions habituals (amics, feina).
• Distància social (1,25 m a 3,6 m): l'emprada en relacions amb persones que desconeixem.
• Distància pública (3,6 a 7,5 m): destinada a les relacions amb un grup o audiència, amb el que el comunicador marca una separació.

Teoria del Procés Oponent

La teoria del procés oponent ofereix una explicació del canvi emocional. Mostra que si un estímul causa una emoció intensa, per exemple por o plaer, després, quan acaba l'estímul, ocorre una emoció oposada. Si una persona té dolor i aquest cessa, experimenta una sensació d'alleujament, i si està enamorat i se sent bé amb la seva parella, se sentirà trist quan ella no hi sigui. Aquesta teoria, desenvolupada per Richard Solomon, assumeix que la majoria de les experiències emocionals segueixen un patró comú, el patró estàndard de la dinàmica afectiva.